dimecres, 28 d’octubre del 2009
Anàlisi d'un anunci
EXPLICACIÓ DE L'ANUNCI:
Aquest anunci de la Associació de Nens amb Càncer (AFANOC), ens mostra al principi una nena a casa seva, estirada al llit i tocant-se els cabells. De sobte s'aixeca, mira per la finestra, somriu i se'n va corrents cap al lavabo a buscar el necesser. L'obre, tira les coses que hi té a dins al terra i n'agafa les estisores, amb les quals es comença a tallar els cabells. Va corrent a obrir la porta, i darrere d'aquesta es troba amb uns senyors amb un nen amb una gorra vermella. Els senyors, que estaven somrient, de cop i volta miren a la nena amb cara de sorpresa, però el nen segueix somrient. Es veu a la nena amb els cabells tallats i després enfoquen els cabells que té guardats a damunt de la samarreta. El nen de la gorra, s'ajup davant la nena, i aquesta li dona els cabells que tenia guardats. El nen els agafa i li posa la gorra vermella que tenia posada, i es veu que el nen és calb. Els dos es miren i somriuen. Al final, una veu en off diu: "no te pedimos más de lo que puedas ver.", mentre es mostra el logotip de la associació: niños con cáncer. ASOCIACION AFANOC i el telèfon per trucar.
ASPECTES FORMALS:
Aquest anunci es situa en una casa. Primer surt l'habitació dels pares, després el lavabo, el passadís, i el rebedor. Enseneyen que no es una casa gaire gran, que no és gent rica la que hi viu.
La música utilitzada és lenta, tocada amb piano i violí, i vol aconseguir treure els sentiments de la gent. El ritme de la música va augmentant ja que això provoca que hi hagi una implicació de l'espectador. Utilitza plans generals per enfocar el lloc on està la nena, plans detallats per remarcar el que fan els personatges, plans americans, primers plans curts i grans primers plans.
ANÀLISIS DELS PERSONATGES I MODELS QUE ENS TRANSMETEN:
La nena: jo crec que és la filla de la parella que es veu més endavant. Ella espera a un germà que adopten. Sap que té càncer i es va a tallar els per donar-li. Vol transmetre que l'ajuda que demanen és significativa, que no demanen una gran col·laboració.
El nen: és el nen que adopten. Té càncer, i al veure que la nena el vol ajudar a la seva manera, li dona la gorra. També juguen amb el doble sentit: el nen es tapa que es calb amb la gorra, i al veure que la nena li dona cabell (una ajuda), ell li dona la gorra, ja que gràcies a allò ja tindrà pèl, per poc que sigui. És a dir, que per petita i significativa que sigui l'ajuda, el nen podrà tirar endavant amb la cura de la malaltia.
Els pares: són comprensius i adopten un nen amb càncer, ja que volen ajudar a que tingui una millor vida.
ANÀLISI DEL DISCURS VERBAL:
Durant tot l'anunci no hi ha conversa, ja que amb el que es pot veure ja es pot captar la intenció de l'associació. L'eslògan final "no te pedimos más de lo que puedas ver." jo crec que fa referència a que no demanen gaire, només una petita col·laboració. Ho he entès així relacionant el " más de lo que puedas ver " amb el cabell de la nena, que és una aportació significativa ( no és ni una cura, ni diners, etc.)
Donen el telèfon de l'associació i per què necessiten l'ajuda.
VALORACIÓ PERSONAL:
Aquest anunci m'ha agradat molt. N'havia escollit d'altres, però m'he decidit per aquest perquè sap fer treure els sentiments de l'espectador per una bona causa. Al ser una nena petita la que es talla els cabells per ajudar fa que l'anunci sigui més proper.
Sincerament, aquest anunci m'ha deixat sense paraules. No se com expressar com em sento, simplement increible. Deixo que cadascú el valori a la seva manera, però crec que totes les valoracions que se'n puguin treure seran més que positives.
Fent referència als tòpics, em centraré en el que diu que: una imatge val més que mil paraules, ja que ens vol mostrar a través d'un fet hipotèticament real el que podem fer per col·laborar amb els nens amb càncer. Intenta sensibilitzar a l'espectador a través d'una imatge que descriu la felicitat que proporciona un senzill gest, tant per a la persona que col·labora com per a la persona que rep l'ajuda.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 26 d’octubre la separaré en 3 parts:
La primera part consta d’una introducció: com cada dia la Lluïsa pregunta si algú vol fer una lectura, i al veure que ningú respon ens recita una poesia sobre la natura. Tot seguit fa menció de la forma de redactar la descripció de ¿qui ets tu?, i ens dona 2 textos per facilitar l’elaboració de la redacció: un és un resum sobre les tipologies textuals, d’on en remarca el text narratiu i el text descriptiu i en fa una lectura ràpida amb breus explicacions, i l’altre és un text sobre la caracterització dels registres socials.
A la segona part de la classe ens havíem de reunir en grups de 5 i fer una llista de cançons que descrivissin persones. El meu grup el formaven l’Óscar, la Cristina, en Sergio, l’Adrià i jo. Entre els 5 hem pogut recordar La Flaca de Jarabe de Palo, Roxanne de Police, Laura de Lluís Llach, Carolina d’ M-Clan, Aina de Tomeu Penya, Lyla d’Oasis, Júlia de Lax N’Busto, entre d’altres. Els altres grups han anat dient cançons, i hem pogut observar que la descripció, normalment de noies, és un recurs força utilitzat en el món de la música.
Durant la tercera i última part, els alumnes de la Lluïsa hem hagut de llegir uns textos. 5 grups tenien textos de l’Imma Monsó i els altres 2 grups, incloent-hi el meu, teníem textos d’en Josep Maria Espinàs.
Els textos exposats al principi eren els de l’Imma. El primer grup ha pogut analitzar que el text es repartia en 2 parts, i cada una de les parts descrivia 2 sentiments: l’amor i la mort. El segon grup n’ha pògut extreure que l’autora descrivia els sentiments després de la mort del seu marit. El tercer grup tenia el fragment de les pàgines 28 i 29, que descrivia un moment en que els protagonistes encara no són parella i on l’autora utilitza molts detalls. El quart grup tenia un fragment on es descrivia un moment especial i on també es descrivia una cançó. L’últim grup dels textos de l’Imma Monsó tenia un fragment de les pàgines 36, 37, 38 i 39, on hi descrivia detalladament en Cometa , els seus amors, a la seva mare i els tipus d’home que ella volia.
Els textos d’en Josep Maria han sigut els últims en ser exposats. El primer grup ha explicat que el text descrivia en Vicenç Foix, i que ho feia d’una forma detallada: explicava des del punt de vista del poeta la seva forma de ser, com vestia, les seves manies... El meu grup, l’últim, però no per això el menys important, hem explicat als nostres companys que el nostre text tractava sobre la descripció d’en Sebastià. Hem explicat que descrivia al seu company com si fos una entrevista, que descrivia situacions passades, introduïa a molts personatges amb una breu explicació posterior, menciona les situacions de forma molt detallada i explica les feines d’en Sebastià.
REFLEXIÓ:
Aquesta classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital se m’ha fet més agradable i entretinguda que les anteriors,potser degut a que érem un grup reduït o potser degut a que hem hagut de participar-hi de forma activa durant el seu transcurs. També el fet de reunir-me en un grup petit i debatre amb ells sobre les cançons i els textos em deu haver fet estar més receptiu.
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 26 d’octubre la separaré en 3 parts:
La primera part consta d’una introducció: com cada dia la Lluïsa pregunta si algú vol fer una lectura, i al veure que ningú respon ens recita una poesia sobre la natura. Tot seguit fa menció de la forma de redactar la descripció de ¿qui ets tu?, i ens dona 2 textos per facilitar l’elaboració de la redacció: un és un resum sobre les tipologies textuals, d’on en remarca el text narratiu i el text descriptiu i en fa una lectura ràpida amb breus explicacions, i l’altre és un text sobre la caracterització dels registres socials.
A la segona part de la classe ens havíem de reunir en grups de 5 i fer una llista de cançons que descrivissin persones. El meu grup el formaven l’Óscar, la Cristina, en Sergio, l’Adrià i jo. Entre els 5 hem pogut recordar La Flaca de Jarabe de Palo, Roxanne de Police, Laura de Lluís Llach, Carolina d’ M-Clan, Aina de Tomeu Penya, Lyla d’Oasis, Júlia de Lax N’Busto, entre d’altres. Els altres grups han anat dient cançons, i hem pogut observar que la descripció, normalment de noies, és un recurs força utilitzat en el món de la música.
Durant la tercera i última part, els alumnes de la Lluïsa hem hagut de llegir uns textos. 5 grups tenien textos de l’Imma Monsó i els altres 2 grups, incloent-hi el meu, teníem textos d’en Josep Maria Espinàs.
Els textos exposats al principi eren els de l’Imma. El primer grup ha pogut analitzar que el text es repartia en 2 parts, i cada una de les parts descrivia 2 sentiments: l’amor i la mort. El segon grup n’ha pògut extreure que l’autora descrivia els sentiments després de la mort del seu marit. El tercer grup tenia el fragment de les pàgines 28 i 29, que descrivia un moment en que els protagonistes encara no són parella i on l’autora utilitza molts detalls. El quart grup tenia un fragment on es descrivia un moment especial i on també es descrivia una cançó. L’últim grup dels textos de l’Imma Monsó tenia un fragment de les pàgines 36, 37, 38 i 39, on hi descrivia detalladament en Cometa , els seus amors, a la seva mare i els tipus d’home que ella volia.
Els textos d’en Josep Maria han sigut els últims en ser exposats. El primer grup ha explicat que el text descrivia en Vicenç Foix, i que ho feia d’una forma detallada: explicava des del punt de vista del poeta la seva forma de ser, com vestia, les seves manies... El meu grup, l’últim, però no per això el menys important, hem explicat als nostres companys que el nostre text tractava sobre la descripció d’en Sebastià. Hem explicat que descrivia al seu company com si fos una entrevista, que descrivia situacions passades, introduïa a molts personatges amb una breu explicació posterior, menciona les situacions de forma molt detallada i explica les feines d’en Sebastià.
REFLEXIÓ:
Aquesta classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital se m’ha fet més agradable i entretinguda que les anteriors,potser degut a que érem un grup reduït o potser degut a que hem hagut de participar-hi de forma activa durant el seu transcurs. També el fet de reunir-me en un grup petit i debatre amb ells sobre les cançons i els textos em deu haver fet estar més receptiu.
Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?
El text ens parla dels principals bàndols d’experts que s’han format al defensar o atacar a Internet: uns diuen que pot portar perjudicis al nostre desenvolupament, i d’altres es basen en la teoria de que la tecnologia es combinarà amb el cervell per tenir un augment de la capacitat intel•lectual.
Posen l’exemple de Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació y la Comunicació (TIC), y encesor de l’ Enciclopèdia britànica, que diu que li costa més posar-se a llegir i fa referència a l’article que va publicar: Is Google making us stupid? (¿Está Google tornant-nos tontos?), publicat a la revista The Atlantic. Diu també que aquest article ha originat molts debats a fòrums especialitzats.
Durant el text ens va opinant sobre si les tecnologies i Internet són bons o dolents per al cervell, tema del qual han sorgit molts debats i investigacions.
Al final diuen que ens acabarem barrejant amb la tecnologia per adquirir mes coneixements i fer-nos més intel•ligents.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepusoc/20081010elpepisoc_1/Tes
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que la informació adicional mai és dolenta, i Internet és un bon sistema per distribuir aquesta informació.
Les noves tecnologies signifiquen el progrés, i aixó crec que proporcionarà una millora de la qualitat de vida, ja que de moment fins ara ho ha fet.
Posen l’exemple de Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació y la Comunicació (TIC), y encesor de l’ Enciclopèdia britànica, que diu que li costa més posar-se a llegir i fa referència a l’article que va publicar: Is Google making us stupid? (¿Está Google tornant-nos tontos?), publicat a la revista The Atlantic. Diu també que aquest article ha originat molts debats a fòrums especialitzats.
Durant el text ens va opinant sobre si les tecnologies i Internet són bons o dolents per al cervell, tema del qual han sorgit molts debats i investigacions.
Al final diuen que ens acabarem barrejant amb la tecnologia per adquirir mes coneixements i fer-nos més intel•ligents.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepusoc/20081010elpepisoc_1/Tes
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que la informació adicional mai és dolenta, i Internet és un bon sistema per distribuir aquesta informació.
Les noves tecnologies signifiquen el progrés, i aixó crec que proporcionarà una millora de la qualitat de vida, ja que de moment fins ara ho ha fet.
Actualitat literària sobre hipertext a Lletra
Aquest es un text que tracta sobre l'hipertext, un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau, i està estructurat en 3 parts:
Al principi del text ens intenta introduir l’ hipertext com un artefacte molt útil i intel•lectualment seductor.
Després dona pas a unes breus definicions d’hipertext ordenades cronològicament. Diu que és: 1. Un model teòric per organitzar la informació.
2. Una abstracció que defineix una forma ideal d’obtenir informació a través del ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics que serveixen per crear documents digitals.
4. Els documents digitals resultants.
Al final del text ens exposen informació sobre la literatura hipertextual i la hiperliteratura.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/hipertext
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que l'hipertext és una forma útil de comprimir la informació i alhora també d'afegir-ne més.
Introduir hipertextos als escrits pot enriquir-los molt, ja que qualsevol dubte que tingués el lector podria ser consultat, en cas de que l'autor ho hagi afegit, a l'hipertext.
Al principi del text ens intenta introduir l’ hipertext com un artefacte molt útil i intel•lectualment seductor.
Després dona pas a unes breus definicions d’hipertext ordenades cronològicament. Diu que és: 1. Un model teòric per organitzar la informació.
2. Una abstracció que defineix una forma ideal d’obtenir informació a través del ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics que serveixen per crear documents digitals.
4. Els documents digitals resultants.
Al final del text ens exposen informació sobre la literatura hipertextual i la hiperliteratura.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/hipertext
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que l'hipertext és una forma útil de comprimir la informació i alhora també d'afegir-ne més.
Introduir hipertextos als escrits pot enriquir-los molt, ja que qualsevol dubte que tingués el lector podria ser consultat, en cas de que l'autor ho hagi afegit, a l'hipertext.
Qui és ella?
Si ella somriu, jo somric...
Si ella pateix, jo pateixo; si ella plora, jo ploro; ... i així em podria passar relacionant verbs fins al final del text.
Ella és com la meva germana petita i es diu Irene. És una noia que no penso deixar marxar mai del meu costat ja que sense ella falta una part de mi, i tot i el seu caràcter fort, i a vegades un xic irritant, sap fer-me sentir bé al seu costat, estimat, i això és una qualitat que no he sabut trobar en gaires més amics, tot i que a ella la considero més que una amiga.
No sabria dir un motiu concret pel qual em senti tan i tan bé amb ella, ja que segurament en seran més d’un, però el que si és cert, és que la gran quantitat de dies que he passat al seu costat durant aquests 2 anys i escaig que fa que em suporta em fan voler cuidar-la com si es tractes d’una nina de porcellana d’edició especial, que l’has de protegir a totes hores, ja que un cop trencada no la pots tornar a tenir mai més.
Crec que amb aquesta breu definició sentimental els lectors d'aquest text us podreu fer una idea de la importància que té la Irene per mi. Sapigueu també que l’estimo tal i com és, i que faré el que faci falta per veure-la feliç , ja que sinó em sentiria igual d’inservible que un poll al cap d’un calb.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 23 d'octubre es va basar bàsicament en l’observació del debat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra durant la final de la IV Edició de la Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats.
Abans d’això, però, la Lluïsa ens va remarcar la importància que té actualitzar bé el bloc i va recordar-nos que s’ha de fer amb constància. Va dir-nos que no serveix copiar els apunts, o simplement fer un breu resum, sinó que s’ha de repartir el text en 3 parts importants: una descripció, un aprofundiment sobre el tema i la reflexió final que se’n pot extreure.
Després de remarcar el tema del bloc, la Lluïsa va resoldre alguns dubtes, i tot seguit, ens va començar a introduir en el tema principal de la classe: els debats.
Ens va introduir el vídeo amb una breu explicació i va dir-nos que estiguéssim atents, ja que com més endavant hem de fer debats a classe, en podríem extreure bones idees per més endavant.
Al final dels debats, la Lluïsa ens va donar un manual de participació de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives d’Universitaris.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
La Universitat de les Illes Balears va ser l’encarregada d’acollir aquesta IV edició, que pretenia debatre si ¿es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge.
El vídeo s’inicia amb una presentació de la rectora. Tot seguit dona pas a Josep Castells, que fa una introducció, on hi resumeix el transcurs de la lliga, fa una explicació de com són els debats i dona pas a la Universitat de Barcelona perquè iniciï el debat.
Els equips dels debats estan formats per 5 membres: 2 oradors, 2 investigadors i 1 suplent. Els oradors són els únics que poden parlar durant el seu torn i els investigadors i el suplent només poden interpel•lar durant el torn de l’altre equip.
Els debats s’obren amb 2 torns d’introducció, un per a cada equip, de 5 minuts cada torn. Després hi ha 4 torns successius de refutacions on es pot interpel•lar abans de l’últim minut, que és el minut protegit. Les interpel•lacions hauran de ser de 15 segons com a màxim.
També demanen que no es parli ni entre els equips ni el públic, ja que fer-ho seria una falta de respecte i una penalització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut resoldre alguns dubtes sobre l’actualització del bloc i també he aprofundir coneixements sobre el funcionament dels debats.
A més, el manual que ens va donar ens informa sobre les funcions de cada membre de l’equip, de la forma d’exposar els debats, de la preparació que es necessita dur a terme a l’hora de preparar un debat i altres aspectes importants que més endavant em serviran per fer els debats que hem de preparar amb el meu grup.
La classe de la Lluïsa del dia 23 d'octubre es va basar bàsicament en l’observació del debat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra durant la final de la IV Edició de la Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats.
Abans d’això, però, la Lluïsa ens va remarcar la importància que té actualitzar bé el bloc i va recordar-nos que s’ha de fer amb constància. Va dir-nos que no serveix copiar els apunts, o simplement fer un breu resum, sinó que s’ha de repartir el text en 3 parts importants: una descripció, un aprofundiment sobre el tema i la reflexió final que se’n pot extreure.
Després de remarcar el tema del bloc, la Lluïsa va resoldre alguns dubtes, i tot seguit, ens va començar a introduir en el tema principal de la classe: els debats.
Ens va introduir el vídeo amb una breu explicació i va dir-nos que estiguéssim atents, ja que com més endavant hem de fer debats a classe, en podríem extreure bones idees per més endavant.
Al final dels debats, la Lluïsa ens va donar un manual de participació de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives d’Universitaris.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
La Universitat de les Illes Balears va ser l’encarregada d’acollir aquesta IV edició, que pretenia debatre si ¿es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge.
El vídeo s’inicia amb una presentació de la rectora. Tot seguit dona pas a Josep Castells, que fa una introducció, on hi resumeix el transcurs de la lliga, fa una explicació de com són els debats i dona pas a la Universitat de Barcelona perquè iniciï el debat.
Els equips dels debats estan formats per 5 membres: 2 oradors, 2 investigadors i 1 suplent. Els oradors són els únics que poden parlar durant el seu torn i els investigadors i el suplent només poden interpel•lar durant el torn de l’altre equip.
Els debats s’obren amb 2 torns d’introducció, un per a cada equip, de 5 minuts cada torn. Després hi ha 4 torns successius de refutacions on es pot interpel•lar abans de l’últim minut, que és el minut protegit. Les interpel•lacions hauran de ser de 15 segons com a màxim.
També demanen que no es parli ni entre els equips ni el públic, ja que fer-ho seria una falta de respecte i una penalització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut resoldre alguns dubtes sobre l’actualització del bloc i també he aprofundir coneixements sobre el funcionament dels debats.
A més, el manual que ens va donar ens informa sobre les funcions de cada membre de l’equip, de la forma d’exposar els debats, de la preparació que es necessita dur a terme a l’hora de preparar un debat i altres aspectes importants que més endavant em serviran per fer els debats que hem de preparar amb el meu grup.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
Aquesta setmana només hi ha hagut una classe de Comunicació oral, escrita i digital, ja que dilluns va ser festa, ja que era la Mare de Déu de Pilar.
El divendres 16 d'octubre vam seguir amb els apunts de la setmana passada sobre La llengua que han de saber els mestres . Vam continuar amb els punts 7, 8 i 9 que ens faltaven de l'expressió oral i vam fer els punts 1, 2, 3 i 10 de l'expressió escrita.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
- L'ús de frases fetes com "tocar el dos" i l'ús de refranys com "tal faràs tal trobaràs" donen vitalitat al llenguatge.
- En català,l'adverbi mai ha de portar el no si té sentit negatiu.
- CASTELLÀ: Tengo ganas de que llegue. CATALÀ: Tinc ganes que arribi (sense el de)
- Redactar és ordenar el pensament. Per redactar s'han d'aclarir les idees, pensar les paraules clau, escollir un vocabulari adequat, etc. Quan ja hem acabat s'ha de REVISAR el text, que ha de tenir: adequació (adaptar el text a la situació), coherència (sense contradiccions) i cohesió (puntuació i verbs correctes).
- La puntuació és l'intent de gravar l'entonació en el text escrit.
Al final de classe la Lluïsa ens va proposar les preguntes per parelles:
- Teniu algun llibre de rondalles?
- Coneixeu algun autor que les hagi recollit?
- Quina és la diferència entre rondalla i llegenda?
- Coneixeu alguna llegenda lligada al territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?
A partir d'aquestes preguntes vaig saber dos autors de rondalles, Pep Coll i Joan Amades, i que la llegenda no és sempre certa, té un element històric i és d'un lloc concret, i que, en canvi, la rondalla no té localització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut observar que l'expressió oral i escrita del català és quasi bé un art, i que hem falta molta pràctica per a tenir una correcta utilització de la nostra llengua.
Aquestes classes em fan veure que s'està perdent l'ús correcte del català, i m'adono que jo en sóc un rotund col·laborador, cosa que a partir d'ara penso anar canviant poc a poc, ja que com diu el refrany: DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA !
Aquesta setmana només hi ha hagut una classe de Comunicació oral, escrita i digital, ja que dilluns va ser festa, ja que era la Mare de Déu de Pilar.
El divendres 16 d'octubre vam seguir amb els apunts de la setmana passada sobre La llengua que han de saber els mestres . Vam continuar amb els punts 7, 8 i 9 que ens faltaven de l'expressió oral i vam fer els punts 1, 2, 3 i 10 de l'expressió escrita.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
- L'ús de frases fetes com "tocar el dos" i l'ús de refranys com "tal faràs tal trobaràs" donen vitalitat al llenguatge.
- En català,l'adverbi mai ha de portar el no si té sentit negatiu.
- CASTELLÀ: Tengo ganas de que llegue. CATALÀ: Tinc ganes que arribi (sense el de)
- Redactar és ordenar el pensament. Per redactar s'han d'aclarir les idees, pensar les paraules clau, escollir un vocabulari adequat, etc. Quan ja hem acabat s'ha de REVISAR el text, que ha de tenir: adequació (adaptar el text a la situació), coherència (sense contradiccions) i cohesió (puntuació i verbs correctes).
- La puntuació és l'intent de gravar l'entonació en el text escrit.
Al final de classe la Lluïsa ens va proposar les preguntes per parelles:
- Teniu algun llibre de rondalles?
- Coneixeu algun autor que les hagi recollit?
- Quina és la diferència entre rondalla i llegenda?
- Coneixeu alguna llegenda lligada al territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?
A partir d'aquestes preguntes vaig saber dos autors de rondalles, Pep Coll i Joan Amades, i que la llegenda no és sempre certa, té un element històric i és d'un lloc concret, i que, en canvi, la rondalla no té localització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut observar que l'expressió oral i escrita del català és quasi bé un art, i que hem falta molta pràctica per a tenir una correcta utilització de la nostra llengua.
Aquestes classes em fan veure que s'està perdent l'ús correcte del català, i m'adono que jo en sóc un rotund col·laborador, cosa que a partir d'ara penso anar canviant poc a poc, ja que com diu el refrany: DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA !
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Un toc d'humor
Aquí us deixo un tros de Friends.
El moment és de Joey :)
Espero que us agradi i que us faci distreure-us en aquestes pesades hores d'universitaris.
dijous, 8 d’octubre del 2009
Breu reflexió
De moment la formació a Blanquerna s'està fent una mica dura: horaris, treballs, lectures, etc.
La majoria d'assignatures són interessants i entretingudes, a accepció d'alguna, però intento creure i fer veure que ho són.
Em sento molt bé amb el tracte dels mestres però els demanaria que ens deixessin descans a les classes, perquè 2 hores seguides es fa pesat i a vegades avorreix.
:)
La majoria d'assignatures són interessants i entretingudes, a accepció d'alguna, però intento creure i fer veure que ho són.
Em sento molt bé amb el tracte dels mestres però els demanaria que ens deixessin descans a les classes, perquè 2 hores seguides es fa pesat i a vegades avorreix.
:)
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Conversa Joey i cassete
La conversa és entre Joey Tribbiani i un cassete, quan Joey intenta aprendre francés, i diu:
- Ahora contaremos hasta cinco:
Un, deux, trois, quatre, cinq.
- Yah, bunt, bla, flu, flenc !
- (jajajajajaja)
- Buen trabajo.
- Gracias
divendres, 2 d’octubre del 2009
CONTE PER REFLEXIONAR: L’elefant encadenat
CONTE PER REFLEXIONAR:
L’elefant encadenat
Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una mida i una força
descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes.
L’estaca, però, només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se
amb facilitat de l’estaca i fugir.
El misteri encara em sembla evident.
Què el subjecta, doncs?
Per què no fuig?
Quan jo tenia cinc o sis anys encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.
Llavors vaig fer la pregunta òbvia: «Si està ensinistrat... per què el lliguen?».
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb al
tres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta:
L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant
indefens acabat de néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va estirar i suar tractant d’alliberar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta per a ell.
Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creu que no pot.
Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai més ha tornat a qüestionar-se seriosament aquell record. Mai, mai més va tornar a posar a prova la seva força...
Jorge Bucay
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
