DESCRIPCIÓ
A la classe de la Lluïsa del dia 21 de desembre, que com cada dilluns també hi és present en Xavier Àvila, vam acabar amb les exposicions de territori. Les últimes exposicions del grup 1N-B van tractar sobre les Fonts màgiques de Montjuïc, El Penedès, el Parc Güell, Jaume I i les Platges de Tarragona.
Jo vaig haver d'assistir a les exposicions del grup 1N-A, ja que la Irene i jo exposàvem la nostra "historieta" en aquell grup.
REFLEXIÓ
Crec que hem fet un bon paper amb la nostra exposició de territori, ja que la gent reia i se'ls veia atents, cosa que agraïm, ja que el que no volíem era que es fes pesada i la gent no estigués interessada en escoltar-nos.
Un cop acabades les classes de la Lluïsa m'agradaria agrair la atenció que ha tingut per ajudar-nos en el que li era possible i les ganes que se li veuen de fer coses, de participar i fer-nos participar de forma activa i entretinguda.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
dissabte, 26 de desembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
A la classe de la Lluïsa del dia 18 de desembre es van fer recitacions que no s'havien pogut fer abans, com la meva, exposicions de Qui ets tu? i l'últim debat, que tractava sobre les religions a les escoles.
Al finalitzar la classe la Lluïsa ens va repartir un qüestionari d'avaluació de l'assignatura i ens va obsequiar amb una recitació que s'havia preparat d'un poema de Josep Maria de Sagarra.
REFLEXIÓ
Per fi m'he tret de sobre la recitació! Crec que fruit dels nervis vaig moure'm endavant i endarrere durant tota la recitació, però per fi he pogut fer-la, i et queda un mal sabor de boca, pensant que si no fos pels nervis podries haver-ho fet millor.
Els companys i jo també, estem contents de la feina que ha fet la Lluïsa, ja que creiem que tots hem obtingut millores gràcies a les seves "exigències".
APROFUNDIMENT
Tot seguit explicaré la història que ens va contar en Masià, ja que va ser el que em va cridar l'atenció d'aquella classe:
La llegenda narra que dos gegants es van disputar l'amor d'una dama intentant construir una obra faraònica el més ràpidament possible. Quan un dels dos gegants va escoltar el crit de victòria del seu competidor, va agafar una de les últimes pedres que li faltaven per posar i la va llançar contra el seu contrincant li va causar la mort. En adonar-se del resultat de la seva ràbia, el gegant es va suïcidar des d'un dels penya-segats de S'Olivaret, deixant la dama sola i desemparada. Finalment la dona va morir de tristesa i, segons la llegenda, va ser enterrada a l'enorme tomba que, sense saber-ho, havia construït un dels seus amants.
A la classe de la Lluïsa del dia 18 de desembre es van fer recitacions que no s'havien pogut fer abans, com la meva, exposicions de Qui ets tu? i l'últim debat, que tractava sobre les religions a les escoles.
Al finalitzar la classe la Lluïsa ens va repartir un qüestionari d'avaluació de l'assignatura i ens va obsequiar amb una recitació que s'havia preparat d'un poema de Josep Maria de Sagarra.
REFLEXIÓ
Per fi m'he tret de sobre la recitació! Crec que fruit dels nervis vaig moure'm endavant i endarrere durant tota la recitació, però per fi he pogut fer-la, i et queda un mal sabor de boca, pensant que si no fos pels nervis podries haver-ho fet millor.
Els companys i jo també, estem contents de la feina que ha fet la Lluïsa, ja que creiem que tots hem obtingut millores gràcies a les seves "exigències".
APROFUNDIMENT
Tot seguit explicaré la història que ens va contar en Masià, ja que va ser el que em va cridar l'atenció d'aquella classe:
La llegenda narra que dos gegants es van disputar l'amor d'una dama intentant construir una obra faraònica el més ràpidament possible. Quan un dels dos gegants va escoltar el crit de victòria del seu competidor, va agafar una de les últimes pedres que li faltaven per posar i la va llançar contra el seu contrincant li va causar la mort. En adonar-se del resultat de la seva ràbia, el gegant es va suïcidar des d'un dels penya-segats de S'Olivaret, deixant la dama sola i desemparada. Finalment la dona va morir de tristesa i, segons la llegenda, va ser enterrada a l'enorme tomba que, sense saber-ho, havia construït un dels seus amants.
diumenge, 20 de desembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
A la classe de la Lluïsa del dia 14 de desembre, i amb l'observació d'en Xavier Àvila, vam fer les exposicions de territori. Aquest dilluns es van exposar els temes següents: Tarragona, El nom de les parades de metro, El mercat medieval de Vic, Sabadell i l’ Hoquei a Terrassa.
REFLEXIÓ
Aquestes exposicions m'han agradat, tot i que durant el semestre n'hem pogut observar de millors. Ara que la Irene i jo ja tenim enllestida la nostra exposició crec que podem fer un bon paper a les exposicions de territori, ja que hem utilitzat molts dels recursos que han utilitzat els nostres companys.
A la classe de la Lluïsa del dia 14 de desembre, i amb l'observació d'en Xavier Àvila, vam fer les exposicions de territori. Aquest dilluns es van exposar els temes següents: Tarragona, El nom de les parades de metro, El mercat medieval de Vic, Sabadell i l’ Hoquei a Terrassa.
REFLEXIÓ
Aquestes exposicions m'han agradat, tot i que durant el semestre n'hem pogut observar de millors. Ara que la Irene i jo ja tenim enllestida la nostra exposició crec que podem fer un bon paper a les exposicions de territori, ja que hem utilitzat molts dels recursos que han utilitzat els nostres companys.
RECITACIÓ DE COED
M'agradaria agrair públicament la col·laboració de la Carlota, ja que hem va gravar i ha penjat el vídeo al Youtube per facilitar-me l'intervenció.
dissabte, 19 de desembre del 2009
SANSE '09
Tot seguit us exposo la presentació de l'exposició de territori de l'Irene i meva. Esperem que us agradi, tot i que no serà el mateix que quan ho exposem amb la narració de la nostra història.
sanse '09
View more presentations or Upload your own.
GOOGLE MAPS A LA PLATJA DE LA CONCHA
Aquí us deixo amb un avanç de la presentació de la Irene i meva de territori a l'exercici del mòdul.
Esperem que això us faciliti encara més la decisió de visitar Sanse.
Ver mapa más grande
Esperem que això us faciliti encara més la decisió de visitar Sanse.
Ver mapa más grande
diumenge, 13 de desembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 11 de desembre va començar amb les recitacions dels companys.
Aquesta setmana no em va tocar avaluar a ningú. Jo pensava que em tocaria recitar, ja que no vaig poder-ho fer quan em tocava, però la Lluïsa va anunciar que els que no ho havien pogut fer quan els hi tocava ho farien la següent setmana.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Aquesta setmana només ho va fer un grup, ja que el grup del Martí va sol•licitar un canvi de dia perquè ell havia d'anar a fer una gravació del programa "Buscant La Trinca" de TV3. També cal dir que al grup que va fer el debat els hi faltava un membre, però tot i que la Lluïsa els va oferir de canviar la data per així poder avaluar a la companya que faltava, per algun motiu no van canviar-ho.
El grup que realitzava els debats tractava el tema del nou calendari escolar, i va estar força encertat, tot i que van cometre un error, que un cop acabat el debat, va aclarir la Lluïsa.
REFLEXIÓ
Aquesta setmana portava ben preparada la recitació i no vaig sortir, però així avanço feina per la setmana que ve. Crec però, que "hauré d'apretar", ja que els companys que van recitar aquest divendres van fer-ho molt bé.
M'agradaria que la gent reflexionés sobre les seves decisions, hi pensés en els demés, ja que a la Universitat no venim a competir, o al menys jo, i si cal que ajudi a un company aplaçant un treball o ajudar-lo a fer una feina, ho faré, sense cap problema, perquè desprès m'agradarà que quan necessiti ajuda me la puguin oferir sense haver-la de demanar.
APROFUNDIMENT
Tot seguit us posaré la recitació de l'Aylén, que em va agradar bastan:
Lluis Llach - Veritat i mentida
És veritat que hi ha un gran silenci
que s'escolta de tot arreu,
és veritat que el buit és esplèndid
quan ens queda tant per a fer,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
és veritat que els déus ja no habiten
els olimps del pensament,
és veritat que el més banal brilla
mentre s'apaguen els rars estels,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
és veritat que el món ja no roda,
com sol dir-se, humanament,
és veritat que fa vergonya
dir-se humà tal com som i fem,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
dolç com la mel per amor, dolç per bondat,
dolç i és així com t'estimo,
tot el demés és per demés,
així ho canta el dibuix lluminós que hi ha en el teu somriure
és mentida que no hi ha esperança
quan espera un món sencer,
és mentida que la mentida
guanyi sempre a la bona gent,
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel
és mentida que siguem feliços
mentre a fora hi ha guerra i fam
és mentida que amb més mentides
puguem creure que és tan normal...
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel
La classe de la Lluïsa del dia 11 de desembre va començar amb les recitacions dels companys.
Aquesta setmana no em va tocar avaluar a ningú. Jo pensava que em tocaria recitar, ja que no vaig poder-ho fer quan em tocava, però la Lluïsa va anunciar que els que no ho havien pogut fer quan els hi tocava ho farien la següent setmana.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Aquesta setmana només ho va fer un grup, ja que el grup del Martí va sol•licitar un canvi de dia perquè ell havia d'anar a fer una gravació del programa "Buscant La Trinca" de TV3. També cal dir que al grup que va fer el debat els hi faltava un membre, però tot i que la Lluïsa els va oferir de canviar la data per així poder avaluar a la companya que faltava, per algun motiu no van canviar-ho.
El grup que realitzava els debats tractava el tema del nou calendari escolar, i va estar força encertat, tot i que van cometre un error, que un cop acabat el debat, va aclarir la Lluïsa.
REFLEXIÓ
Aquesta setmana portava ben preparada la recitació i no vaig sortir, però així avanço feina per la setmana que ve. Crec però, que "hauré d'apretar", ja que els companys que van recitar aquest divendres van fer-ho molt bé.
M'agradaria que la gent reflexionés sobre les seves decisions, hi pensés en els demés, ja que a la Universitat no venim a competir, o al menys jo, i si cal que ajudi a un company aplaçant un treball o ajudar-lo a fer una feina, ho faré, sense cap problema, perquè desprès m'agradarà que quan necessiti ajuda me la puguin oferir sense haver-la de demanar.
APROFUNDIMENT
Tot seguit us posaré la recitació de l'Aylén, que em va agradar bastan:
Lluis Llach - Veritat i mentida
És veritat que hi ha un gran silenci
que s'escolta de tot arreu,
és veritat que el buit és esplèndid
quan ens queda tant per a fer,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
és veritat que els déus ja no habiten
els olimps del pensament,
és veritat que el més banal brilla
mentre s'apaguen els rars estels,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
és veritat que el món ja no roda,
com sol dir-se, humanament,
és veritat que fa vergonya
dir-se humà tal com som i fem,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
dolç com la mel per amor, dolç per bondat,
dolç i és així com t'estimo,
tot el demés és per demés,
així ho canta el dibuix lluminós que hi ha en el teu somriure
és mentida que no hi ha esperança
quan espera un món sencer,
és mentida que la mentida
guanyi sempre a la bona gent,
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel
és mentida que siguem feliços
mentre a fora hi ha guerra i fam
és mentida que amb més mentides
puguem creure que és tan normal...
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel
divendres, 4 de desembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 4 de desembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i com cada setmana, el llistó de nivell segueix molt alt. Hi han companys que tenen molta facilitat per sortir davant el públic, i és una actitud molt lloable la que tenen alguns davant el públic, ja que sobre actuen i fan recitacions admirables.Vaig avaluar a l'Ariadna, que va recitar molt bé, tot i que l'hora anterior havia estat molt nerviosa perquè, segons ella, no s'ho sabia.
M'agradaria destacar la recitació de la Joana, ja que em va sorprendre fent canvis de veu en els personatges i pronunciant molt clarament, cosa que no m'esperava d'ella.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Ens va tocar a mi i al meu grup debatre sobre l'obligatorietat d'estudis fins als 18 anys. El meu equip, format per l'Ari, la Irene, la Laura i la Norma ens posàvem en contra d'aquesta obligatorietat, i l'equip contrari a favor.
Pel que em van poder dir els meus companys, el debat va estar bé, i la Lluïsa ens va dir que ens havien sobrat 40 segons. Amb això voldria justificar el bo sabor de boca que em va quedar al acabar el debat.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, va tractar l'ús de les noves tecnologies a les aules. El debat se'm va fer llarg, però alhora interessant.
REFLEXIÓ
Tal i com dic cada setmana, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor, i que gràcies als meus companys puc tenir exemples en que fixar-me.
M'agradaria agrair públicament que un grup ens canviés el dia del debat, ja que em van haver d'operar de l'espatlla i era del tot impossible que el pogués fer el dia que em tocava.
La classe de la Lluïsa del dia 4 de desembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i com cada setmana, el llistó de nivell segueix molt alt. Hi han companys que tenen molta facilitat per sortir davant el públic, i és una actitud molt lloable la que tenen alguns davant el públic, ja que sobre actuen i fan recitacions admirables.Vaig avaluar a l'Ariadna, que va recitar molt bé, tot i que l'hora anterior havia estat molt nerviosa perquè, segons ella, no s'ho sabia.
M'agradaria destacar la recitació de la Joana, ja que em va sorprendre fent canvis de veu en els personatges i pronunciant molt clarament, cosa que no m'esperava d'ella.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Ens va tocar a mi i al meu grup debatre sobre l'obligatorietat d'estudis fins als 18 anys. El meu equip, format per l'Ari, la Irene, la Laura i la Norma ens posàvem en contra d'aquesta obligatorietat, i l'equip contrari a favor.
Pel que em van poder dir els meus companys, el debat va estar bé, i la Lluïsa ens va dir que ens havien sobrat 40 segons. Amb això voldria justificar el bo sabor de boca que em va quedar al acabar el debat.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, va tractar l'ús de les noves tecnologies a les aules. El debat se'm va fer llarg, però alhora interessant.
REFLEXIÓ
Tal i com dic cada setmana, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor, i que gràcies als meus companys puc tenir exemples en que fixar-me.
M'agradaria agrair públicament que un grup ens canviés el dia del debat, ja que em van haver d'operar de l'espatlla i era del tot impossible que el pogués fer el dia que em tocava.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 30 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup B i la segona hora els del grup A.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: Parc Natural de Collserola, Girona. Ciutat de llegendes, Sant Boi de Llobregat, Llegendes de tremps i Berga i Terrassa Modernista.
REFLEXIÓ
Aquestes exposicions m'han donat idees per a l'elaboració de la nostra exposició de territori.
Els meus companys estan posant un bon nivell a l'hora de fer les exposicions, tot i que algunes em desagraden, però ja ho diu la dita que no està feta la mel per a la boca de l'ase.
APROFUNDIMENT
M'agradaria destacar l'última presentació citada, de l'Óscar i en Rafael, que van saber utilitzar molts recursos i van ser capaços de captar el nostre interès de forma fàcil i atractiva. Per fer això van crear aquest vídeo que posaven mentre explicaven:
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 30 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup B i la segona hora els del grup A.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: Parc Natural de Collserola, Girona. Ciutat de llegendes, Sant Boi de Llobregat, Llegendes de tremps i Berga i Terrassa Modernista.
REFLEXIÓ
Aquestes exposicions m'han donat idees per a l'elaboració de la nostra exposició de territori.
Els meus companys estan posant un bon nivell a l'hora de fer les exposicions, tot i que algunes em desagraden, però ja ho diu la dita que no està feta la mel per a la boca de l'ase.
APROFUNDIMENT
M'agradaria destacar l'última presentació citada, de l'Óscar i en Rafael, que van saber utilitzar molts recursos i van ser capaços de captar el nostre interès de forma fàcil i atractiva. Per fer això van crear aquest vídeo que posaven mentre explicaven:
dijous, 3 de desembre del 2009
LÒGICA DE BORRATXO
Un tipus anava pel carrer, capbaix, desprès d’haver tingut una d’aquelles visites amb el metge que no agraden a ningú.
El noi, tot capficat, arriba a un bar, s’asseu a la barra i demana cinc gots de whisky.
- Tots alhora? – pregunta el cambrer.
- Sí. Tots cinc - contesta el noi - sols i sense gel.
L’encarregat el serveix, i el client se’ls beu d’un glop.
- Cambrer – diu -, ara posa’m quatre gots de whisky, també sense gel.
Mentre l’home serveix, comença a veure-li al client un somriure estúpid. Després de beure’s, seguits, els quatre gots, el client intenta mantenir-se dret, I agafant-se a la barra, exclama:
- Noi! Porta’m tres gots més de whisky. – Riu una mica i afegeix -: Sense gel.
El cambrer obeeix, i el client se’ls torna a beure ràpidament.
Ara no només el somriure és estúpid, la mirada també ho és, i la resta del bar se’l mira de reüll.
- Amic! – diu ara en veu alta - . Posa’m dos gots del mateix.
Se’ls empassa i crida dirigint-se un cop més al cantiner
- Germà! Tu ets com un germà per a mi… - es peta de riure i afegeix -: Serveix-me una altra copa de whisky, sense gel. Però només una, ¿¡ehhh!?... Només una …
El del bar li serveix el que demana.
El tipus es beu la copa solitària d’un sol glop i, a causa d’un mareig irresistible i de forma evident, cau a terra, total i definitivament ebri.
Des del terral i diu al cantiner:
- El meu metge no em vol creure, però tu n’ets testimoni. COM MENYS BEC, MÉS MAL EM FA!
El noi, tot capficat, arriba a un bar, s’asseu a la barra i demana cinc gots de whisky.
- Tots alhora? – pregunta el cambrer.
- Sí. Tots cinc - contesta el noi - sols i sense gel.
L’encarregat el serveix, i el client se’ls beu d’un glop.
- Cambrer – diu -, ara posa’m quatre gots de whisky, també sense gel.
Mentre l’home serveix, comença a veure-li al client un somriure estúpid. Després de beure’s, seguits, els quatre gots, el client intenta mantenir-se dret, I agafant-se a la barra, exclama:
- Noi! Porta’m tres gots més de whisky. – Riu una mica i afegeix -: Sense gel.
El cambrer obeeix, i el client se’ls torna a beure ràpidament.
Ara no només el somriure és estúpid, la mirada també ho és, i la resta del bar se’l mira de reüll.
- Amic! – diu ara en veu alta - . Posa’m dos gots del mateix.
Se’ls empassa i crida dirigint-se un cop més al cantiner
- Germà! Tu ets com un germà per a mi… - es peta de riure i afegeix -: Serveix-me una altra copa de whisky, sense gel. Però només una, ¿¡ehhh!?... Només una …
El del bar li serveix el que demana.
El tipus es beu la copa solitària d’un sol glop i, a causa d’un mareig irresistible i de forma evident, cau a terra, total i definitivament ebri.
Des del terral i diu al cantiner:
- El meu metge no em vol creure, però tu n’ets testimoni. COM MENYS BEC, MÉS MAL EM FA!
dimecres, 25 de novembre del 2009
CONFERÈNCIA LA WEB 2.0 i L'EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM
SÍNTESI DELS CONTINGUTS
Al arribar a la conferència ens van repartir diversos fulls: un butlletí informatiu anomenat "Cibernàrium més aprop teu", on ens informa sobre les diverses Antenes Ciberàrium i una altre anomenat "Cibernarium Programa de actividades", on ens informen sobre el calendari d'activitats i els diferents espais dels que disposen.
Desprès ens van passar una enquesta de respostes tancades per saber els programes que utilitzàvem.
Desprès el Dr. Jose Maria Pèrez y el Dr. Santiago Tejedor van començar la conferència "Comunicación y Educación en la Web 2.0" presentant-se i formulant la pregunta: Què és un Cibernàrium?
Cibernàrium és un centre d'alfabetització i capacitació digital, on es vol divulgar la formació en les noves tecnologies. És un espai públic i obert a tothom.
El que ens van dir que es proposa Cibernàrium és posar a l'abast dels ciutadans l'accés de les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van explicar que hi han diverses càpsules: unes que duren 1 hora per l'inici a Internet, unes altres de 2 hores de tallers de pràctiques i unes altres de 3 a 4 hores per créixer amb Internet, on s'inclouen 2 cursos: un sobre les eines de gestió relacionades amb empreses i un altre sobre creació de web.
Van informar-nos sobre l'existència d'una Sala "off-line", que consta de pantalles multiusuaries i continguts en xarxa.
Proposen les noves tecnologies com a un recurs per promoure l'aprenentatge obert, que serveixi per abolir murs i acabar amb l'escola-guarderia.
Parlaven també de que tot aquest progrés depèn d'un procés evolutiu tecnològic, que avança amb cada nova generació, tot i que les antigues generacions no han d'utilitzar aquest concepte com a excusa per no utilitzar els recursos que proporcionen les noves tecnologies.
Desprès d'aquestes explicacions van passar-nos un vídeo sobre dades de la xarxa, amb dades importants sobre els canvis a la xarxa, els seus usuaris, els seus programes... i ens van ensenyar diversos programes útils.
"La Web 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i inventar."
Després de la pausa que ens han deixat, van iniciar un debat d'opinió sobre el Web 2.0 i l'ús dels diversos recursos tecnològics actuals.
VALORACIÓ PERSONAL
Crec que aquesta conferència va servir-me per conscienciar-me de que utilitzo pocs dels recursos que ens ofereix la web, per obtenir més informació sobre aquests i informar-me de programes que ni havia sentit a parlar, com el Picknik, Jamardo, Odeo, Ivoox, entre d'altres, i dels quals ara m'informaré i si em serveixen els utilitzaré.
Ha sigut interessant, tot i que el debat final l'he trobat forçat, ja que ens han "obligat" a participar-hi, i no ens han aclarit res que ja no sabéssim.
Tot i el final péssim que ha tingut ,segons la meva opinió, la conferència ha sigut interessant, tot i que se m'ha fet pesada.
Al arribar a la conferència ens van repartir diversos fulls: un butlletí informatiu anomenat "Cibernàrium més aprop teu", on ens informa sobre les diverses Antenes Ciberàrium i una altre anomenat "Cibernarium Programa de actividades", on ens informen sobre el calendari d'activitats i els diferents espais dels que disposen.
Desprès ens van passar una enquesta de respostes tancades per saber els programes que utilitzàvem.
Desprès el Dr. Jose Maria Pèrez y el Dr. Santiago Tejedor van començar la conferència "Comunicación y Educación en la Web 2.0" presentant-se i formulant la pregunta: Què és un Cibernàrium?
Cibernàrium és un centre d'alfabetització i capacitació digital, on es vol divulgar la formació en les noves tecnologies. És un espai públic i obert a tothom.
El que ens van dir que es proposa Cibernàrium és posar a l'abast dels ciutadans l'accés de les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van explicar que hi han diverses càpsules: unes que duren 1 hora per l'inici a Internet, unes altres de 2 hores de tallers de pràctiques i unes altres de 3 a 4 hores per créixer amb Internet, on s'inclouen 2 cursos: un sobre les eines de gestió relacionades amb empreses i un altre sobre creació de web.
Van informar-nos sobre l'existència d'una Sala "off-line", que consta de pantalles multiusuaries i continguts en xarxa.
Proposen les noves tecnologies com a un recurs per promoure l'aprenentatge obert, que serveixi per abolir murs i acabar amb l'escola-guarderia.
Parlaven també de que tot aquest progrés depèn d'un procés evolutiu tecnològic, que avança amb cada nova generació, tot i que les antigues generacions no han d'utilitzar aquest concepte com a excusa per no utilitzar els recursos que proporcionen les noves tecnologies.
Desprès d'aquestes explicacions van passar-nos un vídeo sobre dades de la xarxa, amb dades importants sobre els canvis a la xarxa, els seus usuaris, els seus programes... i ens van ensenyar diversos programes útils.
"La Web 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i inventar."
Després de la pausa que ens han deixat, van iniciar un debat d'opinió sobre el Web 2.0 i l'ús dels diversos recursos tecnològics actuals.
VALORACIÓ PERSONAL
Crec que aquesta conferència va servir-me per conscienciar-me de que utilitzo pocs dels recursos que ens ofereix la web, per obtenir més informació sobre aquests i informar-me de programes que ni havia sentit a parlar, com el Picknik, Jamardo, Odeo, Ivoox, entre d'altres, i dels quals ara m'informaré i si em serveixen els utilitzaré.
Ha sigut interessant, tot i que el debat final l'he trobat forçat, ja que ens han "obligat" a participar-hi, i no ens han aclarit res que ja no sabéssim.
Tot i el final péssim que ha tingut ,segons la meva opinió, la conferència ha sigut interessant, tot i que se m'ha fet pesada.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 23 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup A i la segona hora els del grup B.
Abans de començar amb les exposicions, la Lluïsa i en Xavier van fer algunes citacions d'aspectes que calia tenir en compte a l'hora de fer les exposicions orals i de valorar-les. Ens van repartir uns fulls de valoració de les exposicions amb alguns aspectes que creien importants a tenir en compte i unes caselles amb els noms dels companys que exposaven, el tema que exposaven, els aspectes positius que calia tenir en compte i els aspectes que crèiem que havíen de millorar.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: l'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat, Begues, Olesa de Montserrat i Sitges.
REFLEXIÓ
Jo opino que els grups en general han fet unes bones exposicions. Crec que han utilitzat bons recursos tecnologics, tot i que a molts dels grups no els hi han funcionat. Degut a aquests problemes que han tingut els meus companys, buscaré altres recursos i mitjans per poder realitzar l'exopsició que hem pensat amb la Irene, la meva companya d'exposició de territori.
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 23 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup A i la segona hora els del grup B.
Abans de començar amb les exposicions, la Lluïsa i en Xavier van fer algunes citacions d'aspectes que calia tenir en compte a l'hora de fer les exposicions orals i de valorar-les. Ens van repartir uns fulls de valoració de les exposicions amb alguns aspectes que creien importants a tenir en compte i unes caselles amb els noms dels companys que exposaven, el tema que exposaven, els aspectes positius que calia tenir en compte i els aspectes que crèiem que havíen de millorar.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: l'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat, Begues, Olesa de Montserrat i Sitges.
REFLEXIÓ
Jo opino que els grups en general han fet unes bones exposicions. Crec que han utilitzat bons recursos tecnologics, tot i que a molts dels grups no els hi han funcionat. Degut a aquests problemes que han tingut els meus companys, buscaré altres recursos i mitjans per poder realitzar l'exopsició que hem pensat amb la Irene, la meva companya d'exposició de territori.
diumenge, 15 de novembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 13 de novembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i un cop més, van apujar el llistó del nivell de les recitacions. Jo vaig avaluar a en Martí, que va recitar un fragment dels pastorets, posant-se de forma molt profunda en el paper de Satanàs, emfatitzant les pujades del to de veu del personatge, mirant a banda i banda de la classe i gesticulant amb el cos.
No va ser l'únic company que em va agradar com va recitar. L'Eduard i el Toni em van sorprendre gratament, ja que van fer unes recitacions molt ben gesticulades i pronunciades.
Després de les recitacions, vam començar amb el primer debat, que tractava sobre l'escola privada. Un grup, com bé va explicar en Macià, es posava a favor de les escoles privades, donant dades gràfiques i argumentant els aspectes importants d'aquestes; i l'altre grup anava en contra d'aquestes, defensant per tant, les escoles públiques, i argumentant els aspectes positius d'aquesta, com l'economia i la facilitat d'integració que hi ha en aquesta.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, però que per problemes de temps no va poder fer-ho, va haver de redactar un informe sobre el debat. Com va explicar la Lluïsa, havien de seleccionar els aspectes que representaven els punts forts i els punts febles de l'equip avaluat, i ho havien d'entregar un sol informe.
Per acabar la classe, la Lluïsa va fer alguns aclariments sobre el debat, i va donar algunes correccions per als propers debats.
REFLEXIÓ
Tal i com vaig pensar la setmana passada, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor.
Referint-me als debats, crec que podré fer un bon paper, ja que els meus companys m'han demostrat que no és tan difícil com em pensava, i que fins i tot pot ser divertit tractar temes diversos.
La classe de la Lluïsa del dia 13 de novembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i un cop més, van apujar el llistó del nivell de les recitacions. Jo vaig avaluar a en Martí, que va recitar un fragment dels pastorets, posant-se de forma molt profunda en el paper de Satanàs, emfatitzant les pujades del to de veu del personatge, mirant a banda i banda de la classe i gesticulant amb el cos.
No va ser l'únic company que em va agradar com va recitar. L'Eduard i el Toni em van sorprendre gratament, ja que van fer unes recitacions molt ben gesticulades i pronunciades.
Després de les recitacions, vam començar amb el primer debat, que tractava sobre l'escola privada. Un grup, com bé va explicar en Macià, es posava a favor de les escoles privades, donant dades gràfiques i argumentant els aspectes importants d'aquestes; i l'altre grup anava en contra d'aquestes, defensant per tant, les escoles públiques, i argumentant els aspectes positius d'aquesta, com l'economia i la facilitat d'integració que hi ha en aquesta.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, però que per problemes de temps no va poder fer-ho, va haver de redactar un informe sobre el debat. Com va explicar la Lluïsa, havien de seleccionar els aspectes que representaven els punts forts i els punts febles de l'equip avaluat, i ho havien d'entregar un sol informe.
Per acabar la classe, la Lluïsa va fer alguns aclariments sobre el debat, i va donar algunes correccions per als propers debats.
REFLEXIÓ
Tal i com vaig pensar la setmana passada, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor.
Referint-me als debats, crec que podré fer un bon paper, ja que els meus companys m'han demostrat que no és tan difícil com em pensava, i que fins i tot pot ser divertit tractar temes diversos.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 9 de novembre estava dedicada a les exposicions orals del ¿qui ets tu? amb mig grup, el grup B.
Cadascú va explicar el procés que va utilitzar per a la creació de la redacció, les motivacions que el van portar a descriure aquella persona, etc.
Abans de tot això, cal dir que tots vam penjar fotografies de les persones que descrivíem, i abans de realitzar les exposicions explicàvem perquè havíem escollit aquelles fotografies.
REFLEXIÓ
Un cop comparada la meva exposició amb les dels meus companys, crec que l'hauria d'haver preparat amb més cura i precisió, ja que m'he quedat curt, i per culpa dels nervis no he pogut explicar-la com ho havia preparat.
Espero corregir aquest error per a futures exposicions, ja que personalment veig que una exposició ben feta i amb una bona pronunciació és més entretinguda i interessant que una de mal explicada i portada pels nervis.
La classe de la Lluïsa del dia 9 de novembre estava dedicada a les exposicions orals del ¿qui ets tu? amb mig grup, el grup B.
Cadascú va explicar el procés que va utilitzar per a la creació de la redacció, les motivacions que el van portar a descriure aquella persona, etc.
Abans de tot això, cal dir que tots vam penjar fotografies de les persones que descrivíem, i abans de realitzar les exposicions explicàvem perquè havíem escollit aquelles fotografies.
REFLEXIÓ
Un cop comparada la meva exposició amb les dels meus companys, crec que l'hauria d'haver preparat amb més cura i precisió, ja que m'he quedat curt, i per culpa dels nervis no he pogut explicar-la com ho havia preparat.
Espero corregir aquest error per a futures exposicions, ja que personalment veig que una exposició ben feta i amb una bona pronunciació és més entretinguda i interessant que una de mal explicada i portada pels nervis.
dimecres, 11 de novembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 6 de novembre va començar amb el repartiment dels treballs del llibre Com parlar bé en públic.
Tot seguit vam procedir a la recitació dels poemes, llegendes i faules. Els companys van deixar el llistó bastant alt, tot i que a alguns se'ls va entrebancar la recitació, degut als nervis que aquesta activitat suposa.
Algunes de les recitacions eren realment d'admirar, degut a que els locutors tenien o molta facilitat per memoritzar grans texts amb paraules o llengües complicades, o molta facilitat per expressar-se en públic.
Cal dir també que els companys avaluaven als recitadors, i en puntuaven la mirada, la posició, l'entonació, ... i altres aspectes importants a l'hora d'avaluar una recitació.
Tot seguit, la Lluïsa va voler mirar alguns blocs per avaluar-los. Va corregir per sobre el bloc de l'Àngel, i al fer-ho va veure que no podíem avaluar-los tots, o que seria molt difícil fer-ho, i va dir que ja ens diria com puntuaríem els blocs.
REFLEXIÓ
D'aquesta classe en trec una breu però profunda conclusió: haig de començar a treballar la recitació de la meva faula, ja que els companys han deixat el llistó alt, amb recitacions que m'han deixat bocabadat, com la se la Sònia, que demostrava una calma admirable a l'hora de fer la recitació.
Crec que em decantaré per Jorge Bucay, ja que el trobo un autor excel·lent per fer contes d'auto-ajuda.
La classe de la Lluïsa del dia 6 de novembre va començar amb el repartiment dels treballs del llibre Com parlar bé en públic.
Tot seguit vam procedir a la recitació dels poemes, llegendes i faules. Els companys van deixar el llistó bastant alt, tot i que a alguns se'ls va entrebancar la recitació, degut als nervis que aquesta activitat suposa.
Algunes de les recitacions eren realment d'admirar, degut a que els locutors tenien o molta facilitat per memoritzar grans texts amb paraules o llengües complicades, o molta facilitat per expressar-se en públic.
Cal dir també que els companys avaluaven als recitadors, i en puntuaven la mirada, la posició, l'entonació, ... i altres aspectes importants a l'hora d'avaluar una recitació.
Tot seguit, la Lluïsa va voler mirar alguns blocs per avaluar-los. Va corregir per sobre el bloc de l'Àngel, i al fer-ho va veure que no podíem avaluar-los tots, o que seria molt difícil fer-ho, i va dir que ja ens diria com puntuaríem els blocs.
REFLEXIÓ
D'aquesta classe en trec una breu però profunda conclusió: haig de començar a treballar la recitació de la meva faula, ja que els companys han deixat el llistó alt, amb recitacions que m'han deixat bocabadat, com la se la Sònia, que demostrava una calma admirable a l'hora de fer la recitació.
Crec que em decantaré per Jorge Bucay, ja que el trobo un autor excel·lent per fer contes d'auto-ajuda.
dimecres, 4 de novembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 30 d'octubre es va començar amb la lectura d'una poesia, però aquest cop no va ser ella la que va llegir, sinó jo. Vaig llegir una poesia d'en David Jou que em va enviar la Lluïsa, titulada Vaig creure en ells.
Un cop acabada la lectura, i després dels merescuts aplaudiments, la Lluïsa va recollir els treballs sobre el llibre Com parlar bé en públic. Un cop entregats, es va fer memòria de la diferència entre rondalla i conte: els dos són narracions amb l'objectiu de fer raonar als infants, però la rondalla té un caire més tradicional i es transmès de manera oral, i en canvi, el conte, és més curt.
Després la Lluïsa ens va fer reunir per grups de debat i escriure en un full els noms dels components de cada grup i el tema de debat. Tot seguit va demanar per escrit les parelles de l'exposició del territori i els temes que es tractarien. Aquí m'agradaria citar una petita queixa: si es demana constantment un estalvi de paper a Blanquerna, demanaria que no ens facin escriure en fulls separats els grups, noms i altres, ja que això ocasiona un mal ús de paper,ja que no s'aprofita tot.
Acte seguit, vam llegir un article de l'Albert Om sobre una llegenda urbana. Es titulava 10.000 euros, i tractava sobre una suposada parella que va tenir un malentès al restaurant de Ferran Adrià, El Bulli, i va acabar pagant 10.000 euros per dos vins.
Ja per acabar, vam llegir individualment el capítol "El lenguaje y las lenguas" del llibre "LINGÜÍSTICA. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios" de Jesús Tusón, per seleccionar les idees principals.
REFLEXIÓ
Aquesta classe m'ha servit per perdre, una mica, la por a llegir davant els meus companys.
M'ha agradat llegir la llegenda urbana sobre la parella d' El Bulli, ja que l'havia sentit, i ara he pogut veure que era simplement, una de les moltes llegendes urbanes que es van explicant per tot arreu.
La classe de la Lluïsa del dia 30 d'octubre es va començar amb la lectura d'una poesia, però aquest cop no va ser ella la que va llegir, sinó jo. Vaig llegir una poesia d'en David Jou que em va enviar la Lluïsa, titulada Vaig creure en ells.
Un cop acabada la lectura, i després dels merescuts aplaudiments, la Lluïsa va recollir els treballs sobre el llibre Com parlar bé en públic. Un cop entregats, es va fer memòria de la diferència entre rondalla i conte: els dos són narracions amb l'objectiu de fer raonar als infants, però la rondalla té un caire més tradicional i es transmès de manera oral, i en canvi, el conte, és més curt.
Després la Lluïsa ens va fer reunir per grups de debat i escriure en un full els noms dels components de cada grup i el tema de debat. Tot seguit va demanar per escrit les parelles de l'exposició del territori i els temes que es tractarien. Aquí m'agradaria citar una petita queixa: si es demana constantment un estalvi de paper a Blanquerna, demanaria que no ens facin escriure en fulls separats els grups, noms i altres, ja que això ocasiona un mal ús de paper,ja que no s'aprofita tot.
Acte seguit, vam llegir un article de l'Albert Om sobre una llegenda urbana. Es titulava 10.000 euros, i tractava sobre una suposada parella que va tenir un malentès al restaurant de Ferran Adrià, El Bulli, i va acabar pagant 10.000 euros per dos vins.
Ja per acabar, vam llegir individualment el capítol "El lenguaje y las lenguas" del llibre "LINGÜÍSTICA. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios" de Jesús Tusón, per seleccionar les idees principals.
REFLEXIÓ
Aquesta classe m'ha servit per perdre, una mica, la por a llegir davant els meus companys.
M'ha agradat llegir la llegenda urbana sobre la parella d' El Bulli, ja que l'havia sentit, i ara he pogut veure que era simplement, una de les moltes llegendes urbanes que es van explicant per tot arreu.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 26 d’octubre la separaré en 3 parts:
La primera part consta d’una introducció: com cada dia la Lluïsa pregunta si algú vol fer una lectura, i al veure que ningú respon ens recita una poesia sobre la natura. Tot seguit fa menció de la forma de redactar la descripció de ¿qui ets tu?, i ens dona 2 textos per facilitar l’elaboració de la redacció: un és un resum sobre les tipologies textuals, d’on en remarca el text narratiu i el text descriptiu i en fa una lectura ràpida amb breus explicacions, i l’altre és un text sobre la caracterització dels registres socials.
A la segona part de la classe ens havíem de reunir en grups de 5 i fer una llista de cançons que descrivissin persones. El meu grup el formaven l’Óscar, la Cristina, en Sergio, l’Adrià i jo. Entre els 5 hem pogut recordar La Flaca de Jarabe de Palo, Roxanne de Police, Laura de Lluís Llach, Carolina d’ M-Clan, Aina de Tomeu Penya, Lyla d’Oasis, Júlia de Lax N’Busto, entre d’altres. Els altres grups han anat dient cançons, i hem pogut observar que la descripció, normalment de noies, és un recurs força utilitzat en el món de la música.
Durant la tercera i última part, els alumnes de la Lluïsa hem hagut de llegir uns textos. 5 grups tenien textos de l’Imma Monsó i els altres 2 grups, incloent-hi el meu, teníem textos d’en Josep Maria Espinàs.
Els textos exposats al principi eren els de l’Imma. El primer grup ha pogut analitzar que el text es repartia en 2 parts, i cada una de les parts descrivia 2 sentiments: l’amor i la mort. El segon grup n’ha pògut extreure que l’autora descrivia els sentiments després de la mort del seu marit. El tercer grup tenia el fragment de les pàgines 28 i 29, que descrivia un moment en que els protagonistes encara no són parella i on l’autora utilitza molts detalls. El quart grup tenia un fragment on es descrivia un moment especial i on també es descrivia una cançó. L’últim grup dels textos de l’Imma Monsó tenia un fragment de les pàgines 36, 37, 38 i 39, on hi descrivia detalladament en Cometa , els seus amors, a la seva mare i els tipus d’home que ella volia.
Els textos d’en Josep Maria han sigut els últims en ser exposats. El primer grup ha explicat que el text descrivia en Vicenç Foix, i que ho feia d’una forma detallada: explicava des del punt de vista del poeta la seva forma de ser, com vestia, les seves manies... El meu grup, l’últim, però no per això el menys important, hem explicat als nostres companys que el nostre text tractava sobre la descripció d’en Sebastià. Hem explicat que descrivia al seu company com si fos una entrevista, que descrivia situacions passades, introduïa a molts personatges amb una breu explicació posterior, menciona les situacions de forma molt detallada i explica les feines d’en Sebastià.
REFLEXIÓ:
Aquesta classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital se m’ha fet més agradable i entretinguda que les anteriors,potser degut a que érem un grup reduït o potser degut a que hem hagut de participar-hi de forma activa durant el seu transcurs. També el fet de reunir-me en un grup petit i debatre amb ells sobre les cançons i els textos em deu haver fet estar més receptiu.
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 26 d’octubre la separaré en 3 parts:
La primera part consta d’una introducció: com cada dia la Lluïsa pregunta si algú vol fer una lectura, i al veure que ningú respon ens recita una poesia sobre la natura. Tot seguit fa menció de la forma de redactar la descripció de ¿qui ets tu?, i ens dona 2 textos per facilitar l’elaboració de la redacció: un és un resum sobre les tipologies textuals, d’on en remarca el text narratiu i el text descriptiu i en fa una lectura ràpida amb breus explicacions, i l’altre és un text sobre la caracterització dels registres socials.
A la segona part de la classe ens havíem de reunir en grups de 5 i fer una llista de cançons que descrivissin persones. El meu grup el formaven l’Óscar, la Cristina, en Sergio, l’Adrià i jo. Entre els 5 hem pogut recordar La Flaca de Jarabe de Palo, Roxanne de Police, Laura de Lluís Llach, Carolina d’ M-Clan, Aina de Tomeu Penya, Lyla d’Oasis, Júlia de Lax N’Busto, entre d’altres. Els altres grups han anat dient cançons, i hem pogut observar que la descripció, normalment de noies, és un recurs força utilitzat en el món de la música.
Durant la tercera i última part, els alumnes de la Lluïsa hem hagut de llegir uns textos. 5 grups tenien textos de l’Imma Monsó i els altres 2 grups, incloent-hi el meu, teníem textos d’en Josep Maria Espinàs.
Els textos exposats al principi eren els de l’Imma. El primer grup ha pogut analitzar que el text es repartia en 2 parts, i cada una de les parts descrivia 2 sentiments: l’amor i la mort. El segon grup n’ha pògut extreure que l’autora descrivia els sentiments després de la mort del seu marit. El tercer grup tenia el fragment de les pàgines 28 i 29, que descrivia un moment en que els protagonistes encara no són parella i on l’autora utilitza molts detalls. El quart grup tenia un fragment on es descrivia un moment especial i on també es descrivia una cançó. L’últim grup dels textos de l’Imma Monsó tenia un fragment de les pàgines 36, 37, 38 i 39, on hi descrivia detalladament en Cometa , els seus amors, a la seva mare i els tipus d’home que ella volia.
Els textos d’en Josep Maria han sigut els últims en ser exposats. El primer grup ha explicat que el text descrivia en Vicenç Foix, i que ho feia d’una forma detallada: explicava des del punt de vista del poeta la seva forma de ser, com vestia, les seves manies... El meu grup, l’últim, però no per això el menys important, hem explicat als nostres companys que el nostre text tractava sobre la descripció d’en Sebastià. Hem explicat que descrivia al seu company com si fos una entrevista, que descrivia situacions passades, introduïa a molts personatges amb una breu explicació posterior, menciona les situacions de forma molt detallada i explica les feines d’en Sebastià.
REFLEXIÓ:
Aquesta classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital se m’ha fet més agradable i entretinguda que les anteriors,potser degut a que érem un grup reduït o potser degut a que hem hagut de participar-hi de forma activa durant el seu transcurs. També el fet de reunir-me en un grup petit i debatre amb ells sobre les cançons i els textos em deu haver fet estar més receptiu.
Qui és ella?
Si ella somriu, jo somric...
Si ella pateix, jo pateixo; si ella plora, jo ploro; ... i així em podria passar relacionant verbs fins al final del text.
Ella és com la meva germana petita i es diu Irene. És una noia que no penso deixar marxar mai del meu costat ja que sense ella falta una part de mi, i tot i el seu caràcter fort, i a vegades un xic irritant, sap fer-me sentir bé al seu costat, estimat, i això és una qualitat que no he sabut trobar en gaires més amics, tot i que a ella la considero més que una amiga.
No sabria dir un motiu concret pel qual em senti tan i tan bé amb ella, ja que segurament en seran més d’un, però el que si és cert, és que la gran quantitat de dies que he passat al seu costat durant aquests 2 anys i escaig que fa que em suporta em fan voler cuidar-la com si es tractes d’una nina de porcellana d’edició especial, que l’has de protegir a totes hores, ja que un cop trencada no la pots tornar a tenir mai més.
Crec que amb aquesta breu definició sentimental els lectors d'aquest text us podreu fer una idea de la importància que té la Irene per mi. Sapigueu també que l’estimo tal i com és, i que faré el que faci falta per veure-la feliç , ja que sinó em sentiria igual d’inservible que un poll al cap d’un calb.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 23 d'octubre es va basar bàsicament en l’observació del debat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra durant la final de la IV Edició de la Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats.
Abans d’això, però, la Lluïsa ens va remarcar la importància que té actualitzar bé el bloc i va recordar-nos que s’ha de fer amb constància. Va dir-nos que no serveix copiar els apunts, o simplement fer un breu resum, sinó que s’ha de repartir el text en 3 parts importants: una descripció, un aprofundiment sobre el tema i la reflexió final que se’n pot extreure.
Després de remarcar el tema del bloc, la Lluïsa va resoldre alguns dubtes, i tot seguit, ens va començar a introduir en el tema principal de la classe: els debats.
Ens va introduir el vídeo amb una breu explicació i va dir-nos que estiguéssim atents, ja que com més endavant hem de fer debats a classe, en podríem extreure bones idees per més endavant.
Al final dels debats, la Lluïsa ens va donar un manual de participació de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives d’Universitaris.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
La Universitat de les Illes Balears va ser l’encarregada d’acollir aquesta IV edició, que pretenia debatre si ¿es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge.
El vídeo s’inicia amb una presentació de la rectora. Tot seguit dona pas a Josep Castells, que fa una introducció, on hi resumeix el transcurs de la lliga, fa una explicació de com són els debats i dona pas a la Universitat de Barcelona perquè iniciï el debat.
Els equips dels debats estan formats per 5 membres: 2 oradors, 2 investigadors i 1 suplent. Els oradors són els únics que poden parlar durant el seu torn i els investigadors i el suplent només poden interpel•lar durant el torn de l’altre equip.
Els debats s’obren amb 2 torns d’introducció, un per a cada equip, de 5 minuts cada torn. Després hi ha 4 torns successius de refutacions on es pot interpel•lar abans de l’últim minut, que és el minut protegit. Les interpel•lacions hauran de ser de 15 segons com a màxim.
També demanen que no es parli ni entre els equips ni el públic, ja que fer-ho seria una falta de respecte i una penalització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut resoldre alguns dubtes sobre l’actualització del bloc i també he aprofundir coneixements sobre el funcionament dels debats.
A més, el manual que ens va donar ens informa sobre les funcions de cada membre de l’equip, de la forma d’exposar els debats, de la preparació que es necessita dur a terme a l’hora de preparar un debat i altres aspectes importants que més endavant em serviran per fer els debats que hem de preparar amb el meu grup.
La classe de la Lluïsa del dia 23 d'octubre es va basar bàsicament en l’observació del debat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra durant la final de la IV Edició de la Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats.
Abans d’això, però, la Lluïsa ens va remarcar la importància que té actualitzar bé el bloc i va recordar-nos que s’ha de fer amb constància. Va dir-nos que no serveix copiar els apunts, o simplement fer un breu resum, sinó que s’ha de repartir el text en 3 parts importants: una descripció, un aprofundiment sobre el tema i la reflexió final que se’n pot extreure.
Després de remarcar el tema del bloc, la Lluïsa va resoldre alguns dubtes, i tot seguit, ens va començar a introduir en el tema principal de la classe: els debats.
Ens va introduir el vídeo amb una breu explicació i va dir-nos que estiguéssim atents, ja que com més endavant hem de fer debats a classe, en podríem extreure bones idees per més endavant.
Al final dels debats, la Lluïsa ens va donar un manual de participació de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives d’Universitaris.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
La Universitat de les Illes Balears va ser l’encarregada d’acollir aquesta IV edició, que pretenia debatre si ¿es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge.
El vídeo s’inicia amb una presentació de la rectora. Tot seguit dona pas a Josep Castells, que fa una introducció, on hi resumeix el transcurs de la lliga, fa una explicació de com són els debats i dona pas a la Universitat de Barcelona perquè iniciï el debat.
Els equips dels debats estan formats per 5 membres: 2 oradors, 2 investigadors i 1 suplent. Els oradors són els únics que poden parlar durant el seu torn i els investigadors i el suplent només poden interpel•lar durant el torn de l’altre equip.
Els debats s’obren amb 2 torns d’introducció, un per a cada equip, de 5 minuts cada torn. Després hi ha 4 torns successius de refutacions on es pot interpel•lar abans de l’últim minut, que és el minut protegit. Les interpel•lacions hauran de ser de 15 segons com a màxim.
També demanen que no es parli ni entre els equips ni el públic, ja que fer-ho seria una falta de respecte i una penalització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut resoldre alguns dubtes sobre l’actualització del bloc i també he aprofundir coneixements sobre el funcionament dels debats.
A més, el manual que ens va donar ens informa sobre les funcions de cada membre de l’equip, de la forma d’exposar els debats, de la preparació que es necessita dur a terme a l’hora de preparar un debat i altres aspectes importants que més endavant em serviran per fer els debats que hem de preparar amb el meu grup.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
Aquesta setmana només hi ha hagut una classe de Comunicació oral, escrita i digital, ja que dilluns va ser festa, ja que era la Mare de Déu de Pilar.
El divendres 16 d'octubre vam seguir amb els apunts de la setmana passada sobre La llengua que han de saber els mestres . Vam continuar amb els punts 7, 8 i 9 que ens faltaven de l'expressió oral i vam fer els punts 1, 2, 3 i 10 de l'expressió escrita.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
- L'ús de frases fetes com "tocar el dos" i l'ús de refranys com "tal faràs tal trobaràs" donen vitalitat al llenguatge.
- En català,l'adverbi mai ha de portar el no si té sentit negatiu.
- CASTELLÀ: Tengo ganas de que llegue. CATALÀ: Tinc ganes que arribi (sense el de)
- Redactar és ordenar el pensament. Per redactar s'han d'aclarir les idees, pensar les paraules clau, escollir un vocabulari adequat, etc. Quan ja hem acabat s'ha de REVISAR el text, que ha de tenir: adequació (adaptar el text a la situació), coherència (sense contradiccions) i cohesió (puntuació i verbs correctes).
- La puntuació és l'intent de gravar l'entonació en el text escrit.
Al final de classe la Lluïsa ens va proposar les preguntes per parelles:
- Teniu algun llibre de rondalles?
- Coneixeu algun autor que les hagi recollit?
- Quina és la diferència entre rondalla i llegenda?
- Coneixeu alguna llegenda lligada al territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?
A partir d'aquestes preguntes vaig saber dos autors de rondalles, Pep Coll i Joan Amades, i que la llegenda no és sempre certa, té un element històric i és d'un lloc concret, i que, en canvi, la rondalla no té localització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut observar que l'expressió oral i escrita del català és quasi bé un art, i que hem falta molta pràctica per a tenir una correcta utilització de la nostra llengua.
Aquestes classes em fan veure que s'està perdent l'ús correcte del català, i m'adono que jo en sóc un rotund col·laborador, cosa que a partir d'ara penso anar canviant poc a poc, ja que com diu el refrany: DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA !
Aquesta setmana només hi ha hagut una classe de Comunicació oral, escrita i digital, ja que dilluns va ser festa, ja que era la Mare de Déu de Pilar.
El divendres 16 d'octubre vam seguir amb els apunts de la setmana passada sobre La llengua que han de saber els mestres . Vam continuar amb els punts 7, 8 i 9 que ens faltaven de l'expressió oral i vam fer els punts 1, 2, 3 i 10 de l'expressió escrita.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
- L'ús de frases fetes com "tocar el dos" i l'ús de refranys com "tal faràs tal trobaràs" donen vitalitat al llenguatge.
- En català,l'adverbi mai ha de portar el no si té sentit negatiu.
- CASTELLÀ: Tengo ganas de que llegue. CATALÀ: Tinc ganes que arribi (sense el de)
- Redactar és ordenar el pensament. Per redactar s'han d'aclarir les idees, pensar les paraules clau, escollir un vocabulari adequat, etc. Quan ja hem acabat s'ha de REVISAR el text, que ha de tenir: adequació (adaptar el text a la situació), coherència (sense contradiccions) i cohesió (puntuació i verbs correctes).
- La puntuació és l'intent de gravar l'entonació en el text escrit.
Al final de classe la Lluïsa ens va proposar les preguntes per parelles:
- Teniu algun llibre de rondalles?
- Coneixeu algun autor que les hagi recollit?
- Quina és la diferència entre rondalla i llegenda?
- Coneixeu alguna llegenda lligada al territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?
A partir d'aquestes preguntes vaig saber dos autors de rondalles, Pep Coll i Joan Amades, i que la llegenda no és sempre certa, té un element històric i és d'un lloc concret, i que, en canvi, la rondalla no té localització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut observar que l'expressió oral i escrita del català és quasi bé un art, i que hem falta molta pràctica per a tenir una correcta utilització de la nostra llengua.
Aquestes classes em fan veure que s'està perdent l'ús correcte del català, i m'adono que jo en sóc un rotund col·laborador, cosa que a partir d'ara penso anar canviant poc a poc, ja que com diu el refrany: DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
