EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA

DESCRIPCIÓ

La classe de la Lluïsa del dia 11 de desembre va començar amb les recitacions dels companys.
Aquesta setmana no em va tocar avaluar a ningú. Jo pensava que em tocaria recitar, ja que no vaig poder-ho fer quan em tocava, però la Lluïsa va anunciar que els que no ho havien pogut fer quan els hi tocava ho farien la següent setmana.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Aquesta setmana només ho va fer un grup, ja que el grup del Martí va sol•licitar un canvi de dia perquè ell havia d'anar a fer una gravació del programa "Buscant La Trinca" de TV3. També cal dir que al grup que va fer el debat els hi faltava un membre, però tot i que la Lluïsa els va oferir de canviar la data per així poder avaluar a la companya que faltava, per algun motiu no van canviar-ho.
El grup que realitzava els debats tractava el tema del nou calendari escolar, i va estar força encertat, tot i que van cometre un error, que un cop acabat el debat, va aclarir la Lluïsa.

REFLEXIÓ

Aquesta setmana portava ben preparada la recitació i no vaig sortir, però així avanço feina per la setmana que ve. Crec però, que "hauré d'apretar", ja que els companys que van recitar aquest divendres van fer-ho molt bé.
M'agradaria que la gent reflexionés sobre les seves decisions, hi pensés en els demés, ja que a la Universitat no venim a competir, o al menys jo, i si cal que ajudi a un company aplaçant un treball o ajudar-lo a fer una feina, ho faré, sense cap problema, perquè desprès m'agradarà que quan necessiti ajuda me la puguin oferir sense haver-la de demanar.

APROFUNDIMENT

Tot seguit us posaré la recitació de l'Aylén, que em va agradar bastan:

Lluis Llach - Veritat i mentida

És veritat que hi ha un gran silenci
que s'escolta de tot arreu,
és veritat que el buit és esplèndid
quan ens queda tant per a fer,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel

és veritat que els déus ja no habiten
els olimps del pensament,
és veritat que el més banal brilla
mentre s'apaguen els rars estels,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel

és veritat que el món ja no roda,
com sol dir-se, humanament,
és veritat que fa vergonya
dir-se humà tal com som i fem,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel

dolç com la mel per amor, dolç per bondat,
dolç i és així com t'estimo,
tot el demés és per demés,
així ho canta el dibuix lluminós que hi ha en el teu somriure

és mentida que no hi ha esperança
quan espera un món sencer,
és mentida que la mentida
guanyi sempre a la bona gent,
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel

és mentida que siguem feliços
mentre a fora hi ha guerra i fam
és mentida que amb més mentides
puguem creure que és tan normal...
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel