LÒGICA DE BORRATXO

Un tipus anava pel carrer, capbaix, desprès d’haver tingut una d’aquelles visites amb el metge que no agraden a ningú.
El noi, tot capficat, arriba a un bar, s’asseu a la barra i demana cinc gots de whisky.
- Tots alhora? – pregunta el cambrer.
- Sí. Tots cinc - contesta el noi - sols i sense gel.
L’encarregat el serveix, i el client se’ls beu d’un glop.
- Cambrer – diu -, ara posa’m quatre gots de whisky, també sense gel.
Mentre l’home serveix, comença a veure-li al client un somriure estúpid. Després de beure’s, seguits, els quatre gots, el client intenta mantenir-se dret, I agafant-se a la barra, exclama:
- Noi! Porta’m tres gots més de whisky. – Riu una mica i afegeix -: Sense gel.
El cambrer obeeix, i el client se’ls torna a beure ràpidament.
Ara no només el somriure és estúpid, la mirada també ho és, i la resta del bar se’l mira de reüll.
- Amic! – diu ara en veu alta - . Posa’m dos gots del mateix.
Se’ls empassa i crida dirigint-se un cop més al cantiner
- Germà! Tu ets com un germà per a mi… - es peta de riure i afegeix -: Serveix-me una altra copa de whisky, sense gel. Però només una, ¿¡ehhh!?... Només una …
El del bar li serveix el que demana.
El tipus es beu la copa solitària d’un sol glop i, a causa d’un mareig irresistible i de forma evident, cau a terra, total i definitivament ebri.
Des del terral i diu al cantiner:
- El meu metge no em vol creure, però tu n’ets testimoni. COM MENYS BEC, MÉS MAL EM FA!