DESCRIPCIÓ
A la classe de la Lluïsa del dia 18 de desembre es van fer recitacions que no s'havien pogut fer abans, com la meva, exposicions de Qui ets tu? i l'últim debat, que tractava sobre les religions a les escoles.
Al finalitzar la classe la Lluïsa ens va repartir un qüestionari d'avaluació de l'assignatura i ens va obsequiar amb una recitació que s'havia preparat d'un poema de Josep Maria de Sagarra.
REFLEXIÓ
Per fi m'he tret de sobre la recitació! Crec que fruit dels nervis vaig moure'm endavant i endarrere durant tota la recitació, però per fi he pogut fer-la, i et queda un mal sabor de boca, pensant que si no fos pels nervis podries haver-ho fet millor.
Els companys i jo també, estem contents de la feina que ha fet la Lluïsa, ja que creiem que tots hem obtingut millores gràcies a les seves "exigències".
APROFUNDIMENT
Tot seguit explicaré la història que ens va contar en Masià, ja que va ser el que em va cridar l'atenció d'aquella classe:
La llegenda narra que dos gegants es van disputar l'amor d'una dama intentant construir una obra faraònica el més ràpidament possible. Quan un dels dos gegants va escoltar el crit de victòria del seu competidor, va agafar una de les últimes pedres que li faltaven per posar i la va llançar contra el seu contrincant li va causar la mort. En adonar-se del resultat de la seva ràbia, el gegant es va suïcidar des d'un dels penya-segats de S'Olivaret, deixant la dama sola i desemparada. Finalment la dona va morir de tristesa i, segons la llegenda, va ser enterrada a l'enorme tomba que, sense saber-ho, havia construït un dels seus amants.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada