Qui és ella?

Si ella somriu, jo somric...



Si ella pateix, jo pateixo; si ella plora, jo ploro; ... i així em podria passar relacionant verbs fins al final del text.

Ella és com la meva germana petita i es diu Irene. És una noia que no penso deixar marxar mai del meu costat ja que sense ella falta una part de mi, i tot i el seu caràcter fort, i a vegades un xic irritant, sap fer-me sentir bé al seu costat, estimat, i això és una qualitat que no he sabut trobar en gaires més amics, tot i que a ella la considero més que una amiga.

No sabria dir un motiu concret pel qual em senti tan i tan bé amb ella, ja que segurament en seran més d’un, però el que si és cert, és que la gran quantitat de dies que he passat al seu costat durant aquests 2 anys i escaig que fa que em suporta em fan voler cuidar-la com si es tractes d’una nina de porcellana d’edició especial, que l’has de protegir a totes hores, ja que un cop trencada no la pots tornar a tenir mai més.

Crec que amb aquesta breu definició sentimental els lectors d'aquest text us podreu fer una idea de la importància que té la Irene per mi. Sapigueu també que l’estimo tal i com és, i que faré el que faci falta per veure-la feliç , ja que sinó em sentiria igual d’inservible que un poll al cap d’un calb.