Aquí adjunto una imatge retocada a través de www.picnik.com, una pàgina per editar imatges, tot i que per a fer retocs autèntics necessites fer-te prèmium.
dissabte, 28 de novembre del 2009
AMPLIACIÓ DE LA VISITA AL CIBERNÀRIUM
Durant la conferència del Cibernàrium es van nombrar alguns programes online que hem van semblar interessants, com el teacher tube, jamando, ivoox, odeo i picknik, entre d'altres.
Aquí adjunto una imatge retocada a través de www.picnik.com, una pàgina per editar imatges, tot i que per a fer retocs autèntics necessites fer-te prèmium.
Aquí adjunto una imatge retocada a través de www.picnik.com, una pàgina per editar imatges, tot i que per a fer retocs autèntics necessites fer-te prèmium.
dimecres, 25 de novembre del 2009
CONFERÈNCIA LA WEB 2.0 i L'EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM
SÍNTESI DELS CONTINGUTS
Al arribar a la conferència ens van repartir diversos fulls: un butlletí informatiu anomenat "Cibernàrium més aprop teu", on ens informa sobre les diverses Antenes Ciberàrium i una altre anomenat "Cibernarium Programa de actividades", on ens informen sobre el calendari d'activitats i els diferents espais dels que disposen.
Desprès ens van passar una enquesta de respostes tancades per saber els programes que utilitzàvem.
Desprès el Dr. Jose Maria Pèrez y el Dr. Santiago Tejedor van començar la conferència "Comunicación y Educación en la Web 2.0" presentant-se i formulant la pregunta: Què és un Cibernàrium?
Cibernàrium és un centre d'alfabetització i capacitació digital, on es vol divulgar la formació en les noves tecnologies. És un espai públic i obert a tothom.
El que ens van dir que es proposa Cibernàrium és posar a l'abast dels ciutadans l'accés de les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van explicar que hi han diverses càpsules: unes que duren 1 hora per l'inici a Internet, unes altres de 2 hores de tallers de pràctiques i unes altres de 3 a 4 hores per créixer amb Internet, on s'inclouen 2 cursos: un sobre les eines de gestió relacionades amb empreses i un altre sobre creació de web.
Van informar-nos sobre l'existència d'una Sala "off-line", que consta de pantalles multiusuaries i continguts en xarxa.
Proposen les noves tecnologies com a un recurs per promoure l'aprenentatge obert, que serveixi per abolir murs i acabar amb l'escola-guarderia.
Parlaven també de que tot aquest progrés depèn d'un procés evolutiu tecnològic, que avança amb cada nova generació, tot i que les antigues generacions no han d'utilitzar aquest concepte com a excusa per no utilitzar els recursos que proporcionen les noves tecnologies.
Desprès d'aquestes explicacions van passar-nos un vídeo sobre dades de la xarxa, amb dades importants sobre els canvis a la xarxa, els seus usuaris, els seus programes... i ens van ensenyar diversos programes útils.
"La Web 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i inventar."
Després de la pausa que ens han deixat, van iniciar un debat d'opinió sobre el Web 2.0 i l'ús dels diversos recursos tecnològics actuals.
VALORACIÓ PERSONAL
Crec que aquesta conferència va servir-me per conscienciar-me de que utilitzo pocs dels recursos que ens ofereix la web, per obtenir més informació sobre aquests i informar-me de programes que ni havia sentit a parlar, com el Picknik, Jamardo, Odeo, Ivoox, entre d'altres, i dels quals ara m'informaré i si em serveixen els utilitzaré.
Ha sigut interessant, tot i que el debat final l'he trobat forçat, ja que ens han "obligat" a participar-hi, i no ens han aclarit res que ja no sabéssim.
Tot i el final péssim que ha tingut ,segons la meva opinió, la conferència ha sigut interessant, tot i que se m'ha fet pesada.
Al arribar a la conferència ens van repartir diversos fulls: un butlletí informatiu anomenat "Cibernàrium més aprop teu", on ens informa sobre les diverses Antenes Ciberàrium i una altre anomenat "Cibernarium Programa de actividades", on ens informen sobre el calendari d'activitats i els diferents espais dels que disposen.
Desprès ens van passar una enquesta de respostes tancades per saber els programes que utilitzàvem.
Desprès el Dr. Jose Maria Pèrez y el Dr. Santiago Tejedor van començar la conferència "Comunicación y Educación en la Web 2.0" presentant-se i formulant la pregunta: Què és un Cibernàrium?
Cibernàrium és un centre d'alfabetització i capacitació digital, on es vol divulgar la formació en les noves tecnologies. És un espai públic i obert a tothom.
El que ens van dir que es proposa Cibernàrium és posar a l'abast dels ciutadans l'accés de les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van explicar que hi han diverses càpsules: unes que duren 1 hora per l'inici a Internet, unes altres de 2 hores de tallers de pràctiques i unes altres de 3 a 4 hores per créixer amb Internet, on s'inclouen 2 cursos: un sobre les eines de gestió relacionades amb empreses i un altre sobre creació de web.
Van informar-nos sobre l'existència d'una Sala "off-line", que consta de pantalles multiusuaries i continguts en xarxa.
Proposen les noves tecnologies com a un recurs per promoure l'aprenentatge obert, que serveixi per abolir murs i acabar amb l'escola-guarderia.
Parlaven també de que tot aquest progrés depèn d'un procés evolutiu tecnològic, que avança amb cada nova generació, tot i que les antigues generacions no han d'utilitzar aquest concepte com a excusa per no utilitzar els recursos que proporcionen les noves tecnologies.
Desprès d'aquestes explicacions van passar-nos un vídeo sobre dades de la xarxa, amb dades importants sobre els canvis a la xarxa, els seus usuaris, els seus programes... i ens van ensenyar diversos programes útils.
"La Web 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i inventar."
Després de la pausa que ens han deixat, van iniciar un debat d'opinió sobre el Web 2.0 i l'ús dels diversos recursos tecnològics actuals.
VALORACIÓ PERSONAL
Crec que aquesta conferència va servir-me per conscienciar-me de que utilitzo pocs dels recursos que ens ofereix la web, per obtenir més informació sobre aquests i informar-me de programes que ni havia sentit a parlar, com el Picknik, Jamardo, Odeo, Ivoox, entre d'altres, i dels quals ara m'informaré i si em serveixen els utilitzaré.
Ha sigut interessant, tot i que el debat final l'he trobat forçat, ja que ens han "obligat" a participar-hi, i no ens han aclarit res que ja no sabéssim.
Tot i el final péssim que ha tingut ,segons la meva opinió, la conferència ha sigut interessant, tot i que se m'ha fet pesada.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 23 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup A i la segona hora els del grup B.
Abans de començar amb les exposicions, la Lluïsa i en Xavier van fer algunes citacions d'aspectes que calia tenir en compte a l'hora de fer les exposicions orals i de valorar-les. Ens van repartir uns fulls de valoració de les exposicions amb alguns aspectes que creien importants a tenir en compte i unes caselles amb els noms dels companys que exposaven, el tema que exposaven, els aspectes positius que calia tenir en compte i els aspectes que crèiem que havíen de millorar.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: l'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat, Begues, Olesa de Montserrat i Sitges.
REFLEXIÓ
Jo opino que els grups en general han fet unes bones exposicions. Crec que han utilitzat bons recursos tecnologics, tot i que a molts dels grups no els hi han funcionat. Degut a aquests problemes que han tingut els meus companys, buscaré altres recursos i mitjans per poder realitzar l'exopsició que hem pensat amb la Irene, la meva companya d'exposició de territori.
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 23 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup A i la segona hora els del grup B.
Abans de començar amb les exposicions, la Lluïsa i en Xavier van fer algunes citacions d'aspectes que calia tenir en compte a l'hora de fer les exposicions orals i de valorar-les. Ens van repartir uns fulls de valoració de les exposicions amb alguns aspectes que creien importants a tenir en compte i unes caselles amb els noms dels companys que exposaven, el tema que exposaven, els aspectes positius que calia tenir en compte i els aspectes que crèiem que havíen de millorar.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: l'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat, Begues, Olesa de Montserrat i Sitges.
REFLEXIÓ
Jo opino que els grups en general han fet unes bones exposicions. Crec que han utilitzat bons recursos tecnologics, tot i que a molts dels grups no els hi han funcionat. Degut a aquests problemes que han tingut els meus companys, buscaré altres recursos i mitjans per poder realitzar l'exopsició que hem pensat amb la Irene, la meva companya d'exposició de territori.
dissabte, 21 de novembre del 2009
SETMANA D'ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES (16-20 de novembre de 2009)
La intenció d'aquesta setmana de pràctiques fora de la Facultat és que els alumnes tinguem un primer contacte amb la realitat educativa, que continua a 2n, 3r i 4t.
Amb les pràctiques es fomenta el coneixement de la diversitat i la pluralitat dels models d'intervenció en diferents àmbits, i s'aprèn a adaptar l'enfocament dels problemes a cada context. També es pretén establir relació entre la fonamentació reflexiva i crítica de l'estudiant sobre la pràctica educativa.
OBJECTIUS GENERALS DE LA SETMANA:
- Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
- Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i visites en què es participi.
- Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
- Apropar-se al rol de mestre/a.
A continuació faré un breu resum de les activitats de la setmana:
DILLUNS 16
· Activitat: Conferència a càrrec d'Eulàlia Bosch, sobre el que comporta FER DE MESTRE.
· Hora: 8.30 a 10.00 h.
. Lloc: Auditori de la Facultat
En aquesta conferència que vam assistir, l'Eulàlia ens va explicar les claus per ser un bon mestre i la importància que té l'escola per al nostre ofici. Va donar consells, opinions i fins i tot va ensenyar-nos, a través de la pàgina www.anycerda.org, que les escoles són tan importants que en aquesta pàgina les situen al mapa.
Una de les moltes frases que em van agradar va ser :" TOTS FEM DE MESTRES DE TOTS", ja que em va fer reflexionar que no només som els mestres o futurs mestres els que ensenyem, sinó que a través de les experiències que ens proporcionen els nens també podem aprendre.
DILLUNS 16
· Activitat: Conferència a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, sobre la WEB 2.0 i l'educació al Cibernàrium.
· Hora: 11.00 a 14.00 h.
. Lloc: Cibernàrium de Nou Barris, espai de Barcelona Activa
En aquesta conferència que vam assistir, ens van presentar la Comunicació i l'Educació en la WEB 2.0. Van explicar que el Ciberàrium és un centre públic i obert d'alfabetització i capacitació digital, on es forma i es divulga sobre l'ús d'aquesta. Aquest es proposa posar a l'abast dels ciutadans l'accés a les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van passar un test de preguntes tancades sobre la utilització de programes. Acte seguit van exposar-nos el tema de la conferència, i després ens van passar un vídeo sobre dades de la xarxa.
Després vam acabar fent un debat sobre les noves tecnologies i l'ús d'aquestes.
Una de les moltes frases que em van agradar va ser :" La WEB 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escola, llegir, escriure, gestionar i innovar. ", ja que em va fer reflexionar que hem d'utilitzar més aquest recurs, que ens permet un aprenentatge obert i exploratiu, que aboleix murs i acaba amb l'escola-guarderia.
DIMARTS 17
· Activitat: Estada a una escola pública de Cabrils amb la Chantal Matallana Bejarano, estudiant de 3r curs de Magisteri a Blanquerna
· Hora: 9.00 a 17.00 h.
. Lloc: CEIP Mas Maria (CABRILS)
En aquesta pràctica al Mas Maria la Chantal em va presentar i ensenyar l'escola i els seus mètodes d'estudi, i em va explicar la seva pròpia experiència de pràctiques escolars.
Em va preparar un full per a l'acompanyament al centre de pràctiques, on em va donar uns aspectes claus per a tenir en compte per a l'observació d'aspectes rellevants.
Al final del dia vaig estar molt content d'haver escollit aquell centre, ja que em van tractar molt bé i els professors i la directora em van atendre molt bé. A més a més, la Chantal em va explicar moltes coses que em podien afavorir a l'hora de realitzar l'exposició oral a Seminari, cosa que li agraeixo molt.
DIMECRES 18
· Activitat: Visita a un centre socioeducatiu
· Hora: ...
. Lloc: Casal d'Infants del Raval
En aquesta visita em vaig poder adonar que l'entorn cultural i l'entorn social tenen una gran influència sobre l'escola, ja que molta gent de la que acudia a aquell centre era gent amb necessitats i problemes que molts de nosaltres no tenim. A més em van poder conscienciar de la importància dels voluntàris en l'àmbit socio-educatiu, ja que molts dels "treballadors" d'aquest centre (600 voluntaris i 150 empleats fixes)són col·laboradors, que és una tasca que jo personalment valoro.
També des d'aquí m'agradaria fer una queixa sobre la possible crisis, ja que l'ajuntament té suficients diners per invertir en nous contenidors i no en té per oferir més ajudes a centres com aquest.
DIJOUS 19
· Activitat: Visita a un centre educatiu escolar amb la companyia de la Montserrat Margenat
· Hora: 9.30 a 11.30 h.
. Lloc: CEIP Pompeu Fabra
En aquesta visita vam tenir una explicació de la directora Leonor Carbonell sobre els projectes de treball als cicles mitjà i superior, on s'explicaven els fonaments de l'educació d'avui, el paper del professorat en l'educació al s. XXI, els papers de l'alumnat, els moments organitzatius de l'escola,... entre d'altres.
Després d'aquesta interessant explicació, i ja per finalitzar la visita, la Leonor ens va ensenyar el centre, les aules, els espais de lleure i demés, per fer-nos veure la distribució dels espais, els càrrecs dels alumnes i la forma de treball del centre, els projectes de treball.
DIVENDRES 20
· Activitat: Visita a un espai educatiu d'una entitat o exposició d'interés públic
· Hora: ...
. Lloc: Museu Molí Paperer de Capellades
Amb les pràctiques es fomenta el coneixement de la diversitat i la pluralitat dels models d'intervenció en diferents àmbits, i s'aprèn a adaptar l'enfocament dels problemes a cada context. També es pretén establir relació entre la fonamentació reflexiva i crítica de l'estudiant sobre la pràctica educativa.
OBJECTIUS GENERALS DE LA SETMANA:
- Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
- Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i visites en què es participi.
- Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
- Apropar-se al rol de mestre/a.
A continuació faré un breu resum de les activitats de la setmana:
DILLUNS 16
· Activitat: Conferència a càrrec d'Eulàlia Bosch, sobre el que comporta FER DE MESTRE.
· Hora: 8.30 a 10.00 h.
. Lloc: Auditori de la Facultat
En aquesta conferència que vam assistir, l'Eulàlia ens va explicar les claus per ser un bon mestre i la importància que té l'escola per al nostre ofici. Va donar consells, opinions i fins i tot va ensenyar-nos, a través de la pàgina www.anycerda.org, que les escoles són tan importants que en aquesta pàgina les situen al mapa.
Una de les moltes frases que em van agradar va ser :" TOTS FEM DE MESTRES DE TOTS", ja que em va fer reflexionar que no només som els mestres o futurs mestres els que ensenyem, sinó que a través de les experiències que ens proporcionen els nens també podem aprendre.
DILLUNS 16
· Activitat: Conferència a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, sobre la WEB 2.0 i l'educació al Cibernàrium.
· Hora: 11.00 a 14.00 h.
. Lloc: Cibernàrium de Nou Barris, espai de Barcelona Activa
En aquesta conferència que vam assistir, ens van presentar la Comunicació i l'Educació en la WEB 2.0. Van explicar que el Ciberàrium és un centre públic i obert d'alfabetització i capacitació digital, on es forma i es divulga sobre l'ús d'aquesta. Aquest es proposa posar a l'abast dels ciutadans l'accés a les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van passar un test de preguntes tancades sobre la utilització de programes. Acte seguit van exposar-nos el tema de la conferència, i després ens van passar un vídeo sobre dades de la xarxa.
Després vam acabar fent un debat sobre les noves tecnologies i l'ús d'aquestes.
Una de les moltes frases que em van agradar va ser :" La WEB 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escola, llegir, escriure, gestionar i innovar. ", ja que em va fer reflexionar que hem d'utilitzar més aquest recurs, que ens permet un aprenentatge obert i exploratiu, que aboleix murs i acaba amb l'escola-guarderia.
DIMARTS 17
· Activitat: Estada a una escola pública de Cabrils amb la Chantal Matallana Bejarano, estudiant de 3r curs de Magisteri a Blanquerna
· Hora: 9.00 a 17.00 h.
. Lloc: CEIP Mas Maria (CABRILS)
En aquesta pràctica al Mas Maria la Chantal em va presentar i ensenyar l'escola i els seus mètodes d'estudi, i em va explicar la seva pròpia experiència de pràctiques escolars.
Em va preparar un full per a l'acompanyament al centre de pràctiques, on em va donar uns aspectes claus per a tenir en compte per a l'observació d'aspectes rellevants.
Al final del dia vaig estar molt content d'haver escollit aquell centre, ja que em van tractar molt bé i els professors i la directora em van atendre molt bé. A més a més, la Chantal em va explicar moltes coses que em podien afavorir a l'hora de realitzar l'exposició oral a Seminari, cosa que li agraeixo molt.
DIMECRES 18
· Activitat: Visita a un centre socioeducatiu
· Hora: ...
. Lloc: Casal d'Infants del Raval
En aquesta visita em vaig poder adonar que l'entorn cultural i l'entorn social tenen una gran influència sobre l'escola, ja que molta gent de la que acudia a aquell centre era gent amb necessitats i problemes que molts de nosaltres no tenim. A més em van poder conscienciar de la importància dels voluntàris en l'àmbit socio-educatiu, ja que molts dels "treballadors" d'aquest centre (600 voluntaris i 150 empleats fixes)són col·laboradors, que és una tasca que jo personalment valoro.
També des d'aquí m'agradaria fer una queixa sobre la possible crisis, ja que l'ajuntament té suficients diners per invertir en nous contenidors i no en té per oferir més ajudes a centres com aquest.
DIJOUS 19
· Activitat: Visita a un centre educatiu escolar amb la companyia de la Montserrat Margenat
· Hora: 9.30 a 11.30 h.
. Lloc: CEIP Pompeu Fabra
En aquesta visita vam tenir una explicació de la directora Leonor Carbonell sobre els projectes de treball als cicles mitjà i superior, on s'explicaven els fonaments de l'educació d'avui, el paper del professorat en l'educació al s. XXI, els papers de l'alumnat, els moments organitzatius de l'escola,... entre d'altres.
Després d'aquesta interessant explicació, i ja per finalitzar la visita, la Leonor ens va ensenyar el centre, les aules, els espais de lleure i demés, per fer-nos veure la distribució dels espais, els càrrecs dels alumnes i la forma de treball del centre, els projectes de treball.
DIVENDRES 20
· Activitat: Visita a un espai educatiu d'una entitat o exposició d'interés públic
· Hora: ...
. Lloc: Museu Molí Paperer de Capellades
diumenge, 15 de novembre del 2009
CAMPANYA EXTREMENYA
La nova campanya d'Extremadura, que ha costat 14.000 euros, tracta sobre com masturbar-se, i va dirigida als joves. Això, i que l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, renovi tots els contenidors d'escobraries de la ciutat, els camions i demés, són alguns dels exemples que ens fan veure que el país no està tan malament com diuen, i que aquesta suposada "crisis" és només una estratègia dels que manen.
Tot seguit adjunto 2 enllaços amb les notícies:
http://www.amb.es/web/emma/butlleti/butlleti_090617/contenidors_bcn
http://www.sms25.cat/noticia/1815/Extremadura_es_gasta_14.000_euros_amb_una_campanya_per_ensenyar_els_joves_a_pelar-se-la
Tot seguit adjunto 2 enllaços amb les notícies:
http://www.amb.es/web/emma/butlleti/butlleti_090617/contenidors_bcn
http://www.sms25.cat/noticia/1815/Extremadura_es_gasta_14.000_euros_amb_una_campanya_per_ensenyar_els_joves_a_pelar-se-la
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 13 de novembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i un cop més, van apujar el llistó del nivell de les recitacions. Jo vaig avaluar a en Martí, que va recitar un fragment dels pastorets, posant-se de forma molt profunda en el paper de Satanàs, emfatitzant les pujades del to de veu del personatge, mirant a banda i banda de la classe i gesticulant amb el cos.
No va ser l'únic company que em va agradar com va recitar. L'Eduard i el Toni em van sorprendre gratament, ja que van fer unes recitacions molt ben gesticulades i pronunciades.
Després de les recitacions, vam començar amb el primer debat, que tractava sobre l'escola privada. Un grup, com bé va explicar en Macià, es posava a favor de les escoles privades, donant dades gràfiques i argumentant els aspectes importants d'aquestes; i l'altre grup anava en contra d'aquestes, defensant per tant, les escoles públiques, i argumentant els aspectes positius d'aquesta, com l'economia i la facilitat d'integració que hi ha en aquesta.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, però que per problemes de temps no va poder fer-ho, va haver de redactar un informe sobre el debat. Com va explicar la Lluïsa, havien de seleccionar els aspectes que representaven els punts forts i els punts febles de l'equip avaluat, i ho havien d'entregar un sol informe.
Per acabar la classe, la Lluïsa va fer alguns aclariments sobre el debat, i va donar algunes correccions per als propers debats.
REFLEXIÓ
Tal i com vaig pensar la setmana passada, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor.
Referint-me als debats, crec que podré fer un bon paper, ja que els meus companys m'han demostrat que no és tan difícil com em pensava, i que fins i tot pot ser divertit tractar temes diversos.
La classe de la Lluïsa del dia 13 de novembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i un cop més, van apujar el llistó del nivell de les recitacions. Jo vaig avaluar a en Martí, que va recitar un fragment dels pastorets, posant-se de forma molt profunda en el paper de Satanàs, emfatitzant les pujades del to de veu del personatge, mirant a banda i banda de la classe i gesticulant amb el cos.
No va ser l'únic company que em va agradar com va recitar. L'Eduard i el Toni em van sorprendre gratament, ja que van fer unes recitacions molt ben gesticulades i pronunciades.
Després de les recitacions, vam començar amb el primer debat, que tractava sobre l'escola privada. Un grup, com bé va explicar en Macià, es posava a favor de les escoles privades, donant dades gràfiques i argumentant els aspectes importants d'aquestes; i l'altre grup anava en contra d'aquestes, defensant per tant, les escoles públiques, i argumentant els aspectes positius d'aquesta, com l'economia i la facilitat d'integració que hi ha en aquesta.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, però que per problemes de temps no va poder fer-ho, va haver de redactar un informe sobre el debat. Com va explicar la Lluïsa, havien de seleccionar els aspectes que representaven els punts forts i els punts febles de l'equip avaluat, i ho havien d'entregar un sol informe.
Per acabar la classe, la Lluïsa va fer alguns aclariments sobre el debat, i va donar algunes correccions per als propers debats.
REFLEXIÓ
Tal i com vaig pensar la setmana passada, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor.
Referint-me als debats, crec que podré fer un bon paper, ja que els meus companys m'han demostrat que no és tan difícil com em pensava, i que fins i tot pot ser divertit tractar temes diversos.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 9 de novembre estava dedicada a les exposicions orals del ¿qui ets tu? amb mig grup, el grup B.
Cadascú va explicar el procés que va utilitzar per a la creació de la redacció, les motivacions que el van portar a descriure aquella persona, etc.
Abans de tot això, cal dir que tots vam penjar fotografies de les persones que descrivíem, i abans de realitzar les exposicions explicàvem perquè havíem escollit aquelles fotografies.
REFLEXIÓ
Un cop comparada la meva exposició amb les dels meus companys, crec que l'hauria d'haver preparat amb més cura i precisió, ja que m'he quedat curt, i per culpa dels nervis no he pogut explicar-la com ho havia preparat.
Espero corregir aquest error per a futures exposicions, ja que personalment veig que una exposició ben feta i amb una bona pronunciació és més entretinguda i interessant que una de mal explicada i portada pels nervis.
La classe de la Lluïsa del dia 9 de novembre estava dedicada a les exposicions orals del ¿qui ets tu? amb mig grup, el grup B.
Cadascú va explicar el procés que va utilitzar per a la creació de la redacció, les motivacions que el van portar a descriure aquella persona, etc.
Abans de tot això, cal dir que tots vam penjar fotografies de les persones que descrivíem, i abans de realitzar les exposicions explicàvem perquè havíem escollit aquelles fotografies.
REFLEXIÓ
Un cop comparada la meva exposició amb les dels meus companys, crec que l'hauria d'haver preparat amb més cura i precisió, ja que m'he quedat curt, i per culpa dels nervis no he pogut explicar-la com ho havia preparat.
Espero corregir aquest error per a futures exposicions, ja que personalment veig que una exposició ben feta i amb una bona pronunciació és més entretinguda i interessant que una de mal explicada i portada pels nervis.
dissabte, 14 de novembre del 2009
dimecres, 11 de novembre del 2009
10 cançons per entretenir-se
| AUTOR | TíTOL |
| Tiziano Ferro | Ti Voglio Bene |
| Arctic Monkeys | Mardy Bum |
| Ne-Yo | Lie To Me |
| Huecco | Mirando al cielo |
| The Red Jumpsuit Apparatus | Your Guardian Angel |
| New Found Glory | Kiss me |
| Camila | Abrazame |
| Simon Webbe | Lay Your Hands |
| Milow | You Don’t Know |
| Vanilla Sky | A Thousand Miles |
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 6 de novembre va començar amb el repartiment dels treballs del llibre Com parlar bé en públic.
Tot seguit vam procedir a la recitació dels poemes, llegendes i faules. Els companys van deixar el llistó bastant alt, tot i que a alguns se'ls va entrebancar la recitació, degut als nervis que aquesta activitat suposa.
Algunes de les recitacions eren realment d'admirar, degut a que els locutors tenien o molta facilitat per memoritzar grans texts amb paraules o llengües complicades, o molta facilitat per expressar-se en públic.
Cal dir també que els companys avaluaven als recitadors, i en puntuaven la mirada, la posició, l'entonació, ... i altres aspectes importants a l'hora d'avaluar una recitació.
Tot seguit, la Lluïsa va voler mirar alguns blocs per avaluar-los. Va corregir per sobre el bloc de l'Àngel, i al fer-ho va veure que no podíem avaluar-los tots, o que seria molt difícil fer-ho, i va dir que ja ens diria com puntuaríem els blocs.
REFLEXIÓ
D'aquesta classe en trec una breu però profunda conclusió: haig de començar a treballar la recitació de la meva faula, ja que els companys han deixat el llistó alt, amb recitacions que m'han deixat bocabadat, com la se la Sònia, que demostrava una calma admirable a l'hora de fer la recitació.
Crec que em decantaré per Jorge Bucay, ja que el trobo un autor excel·lent per fer contes d'auto-ajuda.
La classe de la Lluïsa del dia 6 de novembre va començar amb el repartiment dels treballs del llibre Com parlar bé en públic.
Tot seguit vam procedir a la recitació dels poemes, llegendes i faules. Els companys van deixar el llistó bastant alt, tot i que a alguns se'ls va entrebancar la recitació, degut als nervis que aquesta activitat suposa.
Algunes de les recitacions eren realment d'admirar, degut a que els locutors tenien o molta facilitat per memoritzar grans texts amb paraules o llengües complicades, o molta facilitat per expressar-se en públic.
Cal dir també que els companys avaluaven als recitadors, i en puntuaven la mirada, la posició, l'entonació, ... i altres aspectes importants a l'hora d'avaluar una recitació.
Tot seguit, la Lluïsa va voler mirar alguns blocs per avaluar-los. Va corregir per sobre el bloc de l'Àngel, i al fer-ho va veure que no podíem avaluar-los tots, o que seria molt difícil fer-ho, i va dir que ja ens diria com puntuaríem els blocs.
REFLEXIÓ
D'aquesta classe en trec una breu però profunda conclusió: haig de començar a treballar la recitació de la meva faula, ja que els companys han deixat el llistó alt, amb recitacions que m'han deixat bocabadat, com la se la Sònia, que demostrava una calma admirable a l'hora de fer la recitació.
Crec que em decantaré per Jorge Bucay, ja que el trobo un autor excel·lent per fer contes d'auto-ajuda.
dimecres, 4 de novembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 30 d'octubre es va començar amb la lectura d'una poesia, però aquest cop no va ser ella la que va llegir, sinó jo. Vaig llegir una poesia d'en David Jou que em va enviar la Lluïsa, titulada Vaig creure en ells.
Un cop acabada la lectura, i després dels merescuts aplaudiments, la Lluïsa va recollir els treballs sobre el llibre Com parlar bé en públic. Un cop entregats, es va fer memòria de la diferència entre rondalla i conte: els dos són narracions amb l'objectiu de fer raonar als infants, però la rondalla té un caire més tradicional i es transmès de manera oral, i en canvi, el conte, és més curt.
Després la Lluïsa ens va fer reunir per grups de debat i escriure en un full els noms dels components de cada grup i el tema de debat. Tot seguit va demanar per escrit les parelles de l'exposició del territori i els temes que es tractarien. Aquí m'agradaria citar una petita queixa: si es demana constantment un estalvi de paper a Blanquerna, demanaria que no ens facin escriure en fulls separats els grups, noms i altres, ja que això ocasiona un mal ús de paper,ja que no s'aprofita tot.
Acte seguit, vam llegir un article de l'Albert Om sobre una llegenda urbana. Es titulava 10.000 euros, i tractava sobre una suposada parella que va tenir un malentès al restaurant de Ferran Adrià, El Bulli, i va acabar pagant 10.000 euros per dos vins.
Ja per acabar, vam llegir individualment el capítol "El lenguaje y las lenguas" del llibre "LINGÜÍSTICA. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios" de Jesús Tusón, per seleccionar les idees principals.
REFLEXIÓ
Aquesta classe m'ha servit per perdre, una mica, la por a llegir davant els meus companys.
M'ha agradat llegir la llegenda urbana sobre la parella d' El Bulli, ja que l'havia sentit, i ara he pogut veure que era simplement, una de les moltes llegendes urbanes que es van explicant per tot arreu.
La classe de la Lluïsa del dia 30 d'octubre es va començar amb la lectura d'una poesia, però aquest cop no va ser ella la que va llegir, sinó jo. Vaig llegir una poesia d'en David Jou que em va enviar la Lluïsa, titulada Vaig creure en ells.
Un cop acabada la lectura, i després dels merescuts aplaudiments, la Lluïsa va recollir els treballs sobre el llibre Com parlar bé en públic. Un cop entregats, es va fer memòria de la diferència entre rondalla i conte: els dos són narracions amb l'objectiu de fer raonar als infants, però la rondalla té un caire més tradicional i es transmès de manera oral, i en canvi, el conte, és més curt.
Després la Lluïsa ens va fer reunir per grups de debat i escriure en un full els noms dels components de cada grup i el tema de debat. Tot seguit va demanar per escrit les parelles de l'exposició del territori i els temes que es tractarien. Aquí m'agradaria citar una petita queixa: si es demana constantment un estalvi de paper a Blanquerna, demanaria que no ens facin escriure en fulls separats els grups, noms i altres, ja que això ocasiona un mal ús de paper,ja que no s'aprofita tot.
Acte seguit, vam llegir un article de l'Albert Om sobre una llegenda urbana. Es titulava 10.000 euros, i tractava sobre una suposada parella que va tenir un malentès al restaurant de Ferran Adrià, El Bulli, i va acabar pagant 10.000 euros per dos vins.
Ja per acabar, vam llegir individualment el capítol "El lenguaje y las lenguas" del llibre "LINGÜÍSTICA. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios" de Jesús Tusón, per seleccionar les idees principals.
REFLEXIÓ
Aquesta classe m'ha servit per perdre, una mica, la por a llegir davant els meus companys.
M'ha agradat llegir la llegenda urbana sobre la parella d' El Bulli, ja que l'havia sentit, i ara he pogut veure que era simplement, una de les moltes llegendes urbanes que es van explicant per tot arreu.
diumenge, 1 de novembre del 2009
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Anàlisi d'un anunci
EXPLICACIÓ DE L'ANUNCI:
Aquest anunci de la Associació de Nens amb Càncer (AFANOC), ens mostra al principi una nena a casa seva, estirada al llit i tocant-se els cabells. De sobte s'aixeca, mira per la finestra, somriu i se'n va corrents cap al lavabo a buscar el necesser. L'obre, tira les coses que hi té a dins al terra i n'agafa les estisores, amb les quals es comença a tallar els cabells. Va corrent a obrir la porta, i darrere d'aquesta es troba amb uns senyors amb un nen amb una gorra vermella. Els senyors, que estaven somrient, de cop i volta miren a la nena amb cara de sorpresa, però el nen segueix somrient. Es veu a la nena amb els cabells tallats i després enfoquen els cabells que té guardats a damunt de la samarreta. El nen de la gorra, s'ajup davant la nena, i aquesta li dona els cabells que tenia guardats. El nen els agafa i li posa la gorra vermella que tenia posada, i es veu que el nen és calb. Els dos es miren i somriuen. Al final, una veu en off diu: "no te pedimos más de lo que puedas ver.", mentre es mostra el logotip de la associació: niños con cáncer. ASOCIACION AFANOC i el telèfon per trucar.
ASPECTES FORMALS:
Aquest anunci es situa en una casa. Primer surt l'habitació dels pares, després el lavabo, el passadís, i el rebedor. Enseneyen que no es una casa gaire gran, que no és gent rica la que hi viu.
La música utilitzada és lenta, tocada amb piano i violí, i vol aconseguir treure els sentiments de la gent. El ritme de la música va augmentant ja que això provoca que hi hagi una implicació de l'espectador. Utilitza plans generals per enfocar el lloc on està la nena, plans detallats per remarcar el que fan els personatges, plans americans, primers plans curts i grans primers plans.
ANÀLISIS DELS PERSONATGES I MODELS QUE ENS TRANSMETEN:
La nena: jo crec que és la filla de la parella que es veu més endavant. Ella espera a un germà que adopten. Sap que té càncer i es va a tallar els per donar-li. Vol transmetre que l'ajuda que demanen és significativa, que no demanen una gran col·laboració.
El nen: és el nen que adopten. Té càncer, i al veure que la nena el vol ajudar a la seva manera, li dona la gorra. També juguen amb el doble sentit: el nen es tapa que es calb amb la gorra, i al veure que la nena li dona cabell (una ajuda), ell li dona la gorra, ja que gràcies a allò ja tindrà pèl, per poc que sigui. És a dir, que per petita i significativa que sigui l'ajuda, el nen podrà tirar endavant amb la cura de la malaltia.
Els pares: són comprensius i adopten un nen amb càncer, ja que volen ajudar a que tingui una millor vida.
ANÀLISI DEL DISCURS VERBAL:
Durant tot l'anunci no hi ha conversa, ja que amb el que es pot veure ja es pot captar la intenció de l'associació. L'eslògan final "no te pedimos más de lo que puedas ver." jo crec que fa referència a que no demanen gaire, només una petita col·laboració. Ho he entès així relacionant el " más de lo que puedas ver " amb el cabell de la nena, que és una aportació significativa ( no és ni una cura, ni diners, etc.)
Donen el telèfon de l'associació i per què necessiten l'ajuda.
VALORACIÓ PERSONAL:
Aquest anunci m'ha agradat molt. N'havia escollit d'altres, però m'he decidit per aquest perquè sap fer treure els sentiments de l'espectador per una bona causa. Al ser una nena petita la que es talla els cabells per ajudar fa que l'anunci sigui més proper.
Sincerament, aquest anunci m'ha deixat sense paraules. No se com expressar com em sento, simplement increible. Deixo que cadascú el valori a la seva manera, però crec que totes les valoracions que se'n puguin treure seran més que positives.
Fent referència als tòpics, em centraré en el que diu que: una imatge val més que mil paraules, ja que ens vol mostrar a través d'un fet hipotèticament real el que podem fer per col·laborar amb els nens amb càncer. Intenta sensibilitzar a l'espectador a través d'una imatge que descriu la felicitat que proporciona un senzill gest, tant per a la persona que col·labora com per a la persona que rep l'ajuda.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 26 d’octubre la separaré en 3 parts:
La primera part consta d’una introducció: com cada dia la Lluïsa pregunta si algú vol fer una lectura, i al veure que ningú respon ens recita una poesia sobre la natura. Tot seguit fa menció de la forma de redactar la descripció de ¿qui ets tu?, i ens dona 2 textos per facilitar l’elaboració de la redacció: un és un resum sobre les tipologies textuals, d’on en remarca el text narratiu i el text descriptiu i en fa una lectura ràpida amb breus explicacions, i l’altre és un text sobre la caracterització dels registres socials.
A la segona part de la classe ens havíem de reunir en grups de 5 i fer una llista de cançons que descrivissin persones. El meu grup el formaven l’Óscar, la Cristina, en Sergio, l’Adrià i jo. Entre els 5 hem pogut recordar La Flaca de Jarabe de Palo, Roxanne de Police, Laura de Lluís Llach, Carolina d’ M-Clan, Aina de Tomeu Penya, Lyla d’Oasis, Júlia de Lax N’Busto, entre d’altres. Els altres grups han anat dient cançons, i hem pogut observar que la descripció, normalment de noies, és un recurs força utilitzat en el món de la música.
Durant la tercera i última part, els alumnes de la Lluïsa hem hagut de llegir uns textos. 5 grups tenien textos de l’Imma Monsó i els altres 2 grups, incloent-hi el meu, teníem textos d’en Josep Maria Espinàs.
Els textos exposats al principi eren els de l’Imma. El primer grup ha pogut analitzar que el text es repartia en 2 parts, i cada una de les parts descrivia 2 sentiments: l’amor i la mort. El segon grup n’ha pògut extreure que l’autora descrivia els sentiments després de la mort del seu marit. El tercer grup tenia el fragment de les pàgines 28 i 29, que descrivia un moment en que els protagonistes encara no són parella i on l’autora utilitza molts detalls. El quart grup tenia un fragment on es descrivia un moment especial i on també es descrivia una cançó. L’últim grup dels textos de l’Imma Monsó tenia un fragment de les pàgines 36, 37, 38 i 39, on hi descrivia detalladament en Cometa , els seus amors, a la seva mare i els tipus d’home que ella volia.
Els textos d’en Josep Maria han sigut els últims en ser exposats. El primer grup ha explicat que el text descrivia en Vicenç Foix, i que ho feia d’una forma detallada: explicava des del punt de vista del poeta la seva forma de ser, com vestia, les seves manies... El meu grup, l’últim, però no per això el menys important, hem explicat als nostres companys que el nostre text tractava sobre la descripció d’en Sebastià. Hem explicat que descrivia al seu company com si fos una entrevista, que descrivia situacions passades, introduïa a molts personatges amb una breu explicació posterior, menciona les situacions de forma molt detallada i explica les feines d’en Sebastià.
REFLEXIÓ:
Aquesta classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital se m’ha fet més agradable i entretinguda que les anteriors,potser degut a que érem un grup reduït o potser degut a que hem hagut de participar-hi de forma activa durant el seu transcurs. També el fet de reunir-me en un grup petit i debatre amb ells sobre les cançons i els textos em deu haver fet estar més receptiu.
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 26 d’octubre la separaré en 3 parts:
La primera part consta d’una introducció: com cada dia la Lluïsa pregunta si algú vol fer una lectura, i al veure que ningú respon ens recita una poesia sobre la natura. Tot seguit fa menció de la forma de redactar la descripció de ¿qui ets tu?, i ens dona 2 textos per facilitar l’elaboració de la redacció: un és un resum sobre les tipologies textuals, d’on en remarca el text narratiu i el text descriptiu i en fa una lectura ràpida amb breus explicacions, i l’altre és un text sobre la caracterització dels registres socials.
A la segona part de la classe ens havíem de reunir en grups de 5 i fer una llista de cançons que descrivissin persones. El meu grup el formaven l’Óscar, la Cristina, en Sergio, l’Adrià i jo. Entre els 5 hem pogut recordar La Flaca de Jarabe de Palo, Roxanne de Police, Laura de Lluís Llach, Carolina d’ M-Clan, Aina de Tomeu Penya, Lyla d’Oasis, Júlia de Lax N’Busto, entre d’altres. Els altres grups han anat dient cançons, i hem pogut observar que la descripció, normalment de noies, és un recurs força utilitzat en el món de la música.
Durant la tercera i última part, els alumnes de la Lluïsa hem hagut de llegir uns textos. 5 grups tenien textos de l’Imma Monsó i els altres 2 grups, incloent-hi el meu, teníem textos d’en Josep Maria Espinàs.
Els textos exposats al principi eren els de l’Imma. El primer grup ha pogut analitzar que el text es repartia en 2 parts, i cada una de les parts descrivia 2 sentiments: l’amor i la mort. El segon grup n’ha pògut extreure que l’autora descrivia els sentiments després de la mort del seu marit. El tercer grup tenia el fragment de les pàgines 28 i 29, que descrivia un moment en que els protagonistes encara no són parella i on l’autora utilitza molts detalls. El quart grup tenia un fragment on es descrivia un moment especial i on també es descrivia una cançó. L’últim grup dels textos de l’Imma Monsó tenia un fragment de les pàgines 36, 37, 38 i 39, on hi descrivia detalladament en Cometa , els seus amors, a la seva mare i els tipus d’home que ella volia.
Els textos d’en Josep Maria han sigut els últims en ser exposats. El primer grup ha explicat que el text descrivia en Vicenç Foix, i que ho feia d’una forma detallada: explicava des del punt de vista del poeta la seva forma de ser, com vestia, les seves manies... El meu grup, l’últim, però no per això el menys important, hem explicat als nostres companys que el nostre text tractava sobre la descripció d’en Sebastià. Hem explicat que descrivia al seu company com si fos una entrevista, que descrivia situacions passades, introduïa a molts personatges amb una breu explicació posterior, menciona les situacions de forma molt detallada i explica les feines d’en Sebastià.
REFLEXIÓ:
Aquesta classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital se m’ha fet més agradable i entretinguda que les anteriors,potser degut a que érem un grup reduït o potser degut a que hem hagut de participar-hi de forma activa durant el seu transcurs. També el fet de reunir-me en un grup petit i debatre amb ells sobre les cançons i els textos em deu haver fet estar més receptiu.
Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?
El text ens parla dels principals bàndols d’experts que s’han format al defensar o atacar a Internet: uns diuen que pot portar perjudicis al nostre desenvolupament, i d’altres es basen en la teoria de que la tecnologia es combinarà amb el cervell per tenir un augment de la capacitat intel•lectual.
Posen l’exemple de Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació y la Comunicació (TIC), y encesor de l’ Enciclopèdia britànica, que diu que li costa més posar-se a llegir i fa referència a l’article que va publicar: Is Google making us stupid? (¿Está Google tornant-nos tontos?), publicat a la revista The Atlantic. Diu també que aquest article ha originat molts debats a fòrums especialitzats.
Durant el text ens va opinant sobre si les tecnologies i Internet són bons o dolents per al cervell, tema del qual han sorgit molts debats i investigacions.
Al final diuen que ens acabarem barrejant amb la tecnologia per adquirir mes coneixements i fer-nos més intel•ligents.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepusoc/20081010elpepisoc_1/Tes
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que la informació adicional mai és dolenta, i Internet és un bon sistema per distribuir aquesta informació.
Les noves tecnologies signifiquen el progrés, i aixó crec que proporcionarà una millora de la qualitat de vida, ja que de moment fins ara ho ha fet.
Posen l’exemple de Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació y la Comunicació (TIC), y encesor de l’ Enciclopèdia britànica, que diu que li costa més posar-se a llegir i fa referència a l’article que va publicar: Is Google making us stupid? (¿Está Google tornant-nos tontos?), publicat a la revista The Atlantic. Diu també que aquest article ha originat molts debats a fòrums especialitzats.
Durant el text ens va opinant sobre si les tecnologies i Internet són bons o dolents per al cervell, tema del qual han sorgit molts debats i investigacions.
Al final diuen que ens acabarem barrejant amb la tecnologia per adquirir mes coneixements i fer-nos més intel•ligents.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepusoc/20081010elpepisoc_1/Tes
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que la informació adicional mai és dolenta, i Internet és un bon sistema per distribuir aquesta informació.
Les noves tecnologies signifiquen el progrés, i aixó crec que proporcionarà una millora de la qualitat de vida, ja que de moment fins ara ho ha fet.
Actualitat literària sobre hipertext a Lletra
Aquest es un text que tracta sobre l'hipertext, un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau, i està estructurat en 3 parts:
Al principi del text ens intenta introduir l’ hipertext com un artefacte molt útil i intel•lectualment seductor.
Després dona pas a unes breus definicions d’hipertext ordenades cronològicament. Diu que és: 1. Un model teòric per organitzar la informació.
2. Una abstracció que defineix una forma ideal d’obtenir informació a través del ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics que serveixen per crear documents digitals.
4. Els documents digitals resultants.
Al final del text ens exposen informació sobre la literatura hipertextual i la hiperliteratura.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/hipertext
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que l'hipertext és una forma útil de comprimir la informació i alhora també d'afegir-ne més.
Introduir hipertextos als escrits pot enriquir-los molt, ja que qualsevol dubte que tingués el lector podria ser consultat, en cas de que l'autor ho hagi afegit, a l'hipertext.
Al principi del text ens intenta introduir l’ hipertext com un artefacte molt útil i intel•lectualment seductor.
Després dona pas a unes breus definicions d’hipertext ordenades cronològicament. Diu que és: 1. Un model teòric per organitzar la informació.
2. Una abstracció que defineix una forma ideal d’obtenir informació a través del ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics que serveixen per crear documents digitals.
4. Els documents digitals resultants.
Al final del text ens exposen informació sobre la literatura hipertextual i la hiperliteratura.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/hipertext
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que l'hipertext és una forma útil de comprimir la informació i alhora també d'afegir-ne més.
Introduir hipertextos als escrits pot enriquir-los molt, ja que qualsevol dubte que tingués el lector podria ser consultat, en cas de que l'autor ho hagi afegit, a l'hipertext.
Qui és ella?
Si ella somriu, jo somric...
Si ella pateix, jo pateixo; si ella plora, jo ploro; ... i així em podria passar relacionant verbs fins al final del text.
Ella és com la meva germana petita i es diu Irene. És una noia que no penso deixar marxar mai del meu costat ja que sense ella falta una part de mi, i tot i el seu caràcter fort, i a vegades un xic irritant, sap fer-me sentir bé al seu costat, estimat, i això és una qualitat que no he sabut trobar en gaires més amics, tot i que a ella la considero més que una amiga.
No sabria dir un motiu concret pel qual em senti tan i tan bé amb ella, ja que segurament en seran més d’un, però el que si és cert, és que la gran quantitat de dies que he passat al seu costat durant aquests 2 anys i escaig que fa que em suporta em fan voler cuidar-la com si es tractes d’una nina de porcellana d’edició especial, que l’has de protegir a totes hores, ja que un cop trencada no la pots tornar a tenir mai més.
Crec que amb aquesta breu definició sentimental els lectors d'aquest text us podreu fer una idea de la importància que té la Irene per mi. Sapigueu també que l’estimo tal i com és, i que faré el que faci falta per veure-la feliç , ja que sinó em sentiria igual d’inservible que un poll al cap d’un calb.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 23 d'octubre es va basar bàsicament en l’observació del debat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra durant la final de la IV Edició de la Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats.
Abans d’això, però, la Lluïsa ens va remarcar la importància que té actualitzar bé el bloc i va recordar-nos que s’ha de fer amb constància. Va dir-nos que no serveix copiar els apunts, o simplement fer un breu resum, sinó que s’ha de repartir el text en 3 parts importants: una descripció, un aprofundiment sobre el tema i la reflexió final que se’n pot extreure.
Després de remarcar el tema del bloc, la Lluïsa va resoldre alguns dubtes, i tot seguit, ens va començar a introduir en el tema principal de la classe: els debats.
Ens va introduir el vídeo amb una breu explicació i va dir-nos que estiguéssim atents, ja que com més endavant hem de fer debats a classe, en podríem extreure bones idees per més endavant.
Al final dels debats, la Lluïsa ens va donar un manual de participació de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives d’Universitaris.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
La Universitat de les Illes Balears va ser l’encarregada d’acollir aquesta IV edició, que pretenia debatre si ¿es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge.
El vídeo s’inicia amb una presentació de la rectora. Tot seguit dona pas a Josep Castells, que fa una introducció, on hi resumeix el transcurs de la lliga, fa una explicació de com són els debats i dona pas a la Universitat de Barcelona perquè iniciï el debat.
Els equips dels debats estan formats per 5 membres: 2 oradors, 2 investigadors i 1 suplent. Els oradors són els únics que poden parlar durant el seu torn i els investigadors i el suplent només poden interpel•lar durant el torn de l’altre equip.
Els debats s’obren amb 2 torns d’introducció, un per a cada equip, de 5 minuts cada torn. Després hi ha 4 torns successius de refutacions on es pot interpel•lar abans de l’últim minut, que és el minut protegit. Les interpel•lacions hauran de ser de 15 segons com a màxim.
També demanen que no es parli ni entre els equips ni el públic, ja que fer-ho seria una falta de respecte i una penalització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut resoldre alguns dubtes sobre l’actualització del bloc i també he aprofundir coneixements sobre el funcionament dels debats.
A més, el manual que ens va donar ens informa sobre les funcions de cada membre de l’equip, de la forma d’exposar els debats, de la preparació que es necessita dur a terme a l’hora de preparar un debat i altres aspectes importants que més endavant em serviran per fer els debats que hem de preparar amb el meu grup.
La classe de la Lluïsa del dia 23 d'octubre es va basar bàsicament en l’observació del debat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra durant la final de la IV Edició de la Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats.
Abans d’això, però, la Lluïsa ens va remarcar la importància que té actualitzar bé el bloc i va recordar-nos que s’ha de fer amb constància. Va dir-nos que no serveix copiar els apunts, o simplement fer un breu resum, sinó que s’ha de repartir el text en 3 parts importants: una descripció, un aprofundiment sobre el tema i la reflexió final que se’n pot extreure.
Després de remarcar el tema del bloc, la Lluïsa va resoldre alguns dubtes, i tot seguit, ens va començar a introduir en el tema principal de la classe: els debats.
Ens va introduir el vídeo amb una breu explicació i va dir-nos que estiguéssim atents, ja que com més endavant hem de fer debats a classe, en podríem extreure bones idees per més endavant.
Al final dels debats, la Lluïsa ens va donar un manual de participació de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives d’Universitaris.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
La Universitat de les Illes Balears va ser l’encarregada d’acollir aquesta IV edició, que pretenia debatre si ¿es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge.
El vídeo s’inicia amb una presentació de la rectora. Tot seguit dona pas a Josep Castells, que fa una introducció, on hi resumeix el transcurs de la lliga, fa una explicació de com són els debats i dona pas a la Universitat de Barcelona perquè iniciï el debat.
Els equips dels debats estan formats per 5 membres: 2 oradors, 2 investigadors i 1 suplent. Els oradors són els únics que poden parlar durant el seu torn i els investigadors i el suplent només poden interpel•lar durant el torn de l’altre equip.
Els debats s’obren amb 2 torns d’introducció, un per a cada equip, de 5 minuts cada torn. Després hi ha 4 torns successius de refutacions on es pot interpel•lar abans de l’últim minut, que és el minut protegit. Les interpel•lacions hauran de ser de 15 segons com a màxim.
També demanen que no es parli ni entre els equips ni el públic, ja que fer-ho seria una falta de respecte i una penalització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut resoldre alguns dubtes sobre l’actualització del bloc i també he aprofundir coneixements sobre el funcionament dels debats.
A més, el manual que ens va donar ens informa sobre les funcions de cada membre de l’equip, de la forma d’exposar els debats, de la preparació que es necessita dur a terme a l’hora de preparar un debat i altres aspectes importants que més endavant em serviran per fer els debats que hem de preparar amb el meu grup.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
