dimarts, 12 de gener del 2010
diumenge, 27 de desembre del 2009
Intervenció de síntesi.
Per a mi el bloc de treball personal ha sigut un lloc on poder reflexionar públicament i on he presentat les meves intervencions a les assignatures del mòdul.
Crec que m’he vinculat bastant amb aquest bloc i l’he anat actualitzant consatntment, ja que penso que domino bastant bé les TIC, i això m’ha facilitat la seva actualització constant. A més, he creat “menús” amb enllaços a la part dreta del bloc i un cercador a la part superior per facilitar la cerca d’intervencions al meu bloc personal. També he intentat expressar-me correctament i sense faltes ortogràfiques, i la majoria de textos els he escrit primer a un document Word per corregir les faltes i després l’he enganxat al document de la intervenció. Per fer més dinàmic i entretingut el meu bloc he penjat vídeos i presentacions i he enllaçat altre pàgines d’interès personal, com el bloc de l’A.E. Sant Andreu, una llista de reproducció de Youtube o el meu facebook.
He descobert aplicacions i programes que desconeixia totalment, i que a partir d’ara utilitzaré per futurs treballs o simplement per ús personal.
Una de les intervencions que més m’ha servit ha sigut la redacció de la visita al Cibernàrium, ja que al voler fer una redacció completa, vaig obrir tots els programes web que ens van presentar durant l’exposició, i ara n’utilitzo o tinc pensat utilitzar-ne bastants, com el Picnik,VozMe o Last.fm.
http://davidcortes04.blogspot.com/2009/11/sintesi-dels-continguts-al-arribar-la.html
L’altra intervenció que destacaria és aquesta síntesi, ja que m’ha fet mirar totes les entrades amb l’etiqueta de GITIC i m’ha fet ser conscient de que durant el semestre hem pogut aprendre a moure’ns amb facilitat per aquest entorn, i de ben segur que molts de nosaltres hem aprés nous conceptes i aplicacions.
http://davidcortes04.blogspot.com/2009/12/intervencio-de-sintesi.html
Crec que m’he vinculat bastant amb aquest bloc i l’he anat actualitzant consatntment, ja que penso que domino bastant bé les TIC, i això m’ha facilitat la seva actualització constant. A més, he creat “menús” amb enllaços a la part dreta del bloc i un cercador a la part superior per facilitar la cerca d’intervencions al meu bloc personal. També he intentat expressar-me correctament i sense faltes ortogràfiques, i la majoria de textos els he escrit primer a un document Word per corregir les faltes i després l’he enganxat al document de la intervenció. Per fer més dinàmic i entretingut el meu bloc he penjat vídeos i presentacions i he enllaçat altre pàgines d’interès personal, com el bloc de l’A.E. Sant Andreu, una llista de reproducció de Youtube o el meu facebook.
He descobert aplicacions i programes que desconeixia totalment, i que a partir d’ara utilitzaré per futurs treballs o simplement per ús personal.
Una de les intervencions que més m’ha servit ha sigut la redacció de la visita al Cibernàrium, ja que al voler fer una redacció completa, vaig obrir tots els programes web que ens van presentar durant l’exposició, i ara n’utilitzo o tinc pensat utilitzar-ne bastants, com el Picnik,VozMe o Last.fm.
http://davidcortes04.blogspot.com/2009/11/sintesi-dels-continguts-al-arribar-la.html
L’altra intervenció que destacaria és aquesta síntesi, ja que m’ha fet mirar totes les entrades amb l’etiqueta de GITIC i m’ha fet ser conscient de que durant el semestre hem pogut aprendre a moure’ns amb facilitat per aquest entorn, i de ben segur que molts de nosaltres hem aprés nous conceptes i aplicacions.
http://davidcortes04.blogspot.com/2009/12/intervencio-de-sintesi.html
EXPERIÈNCIA DEL TREBALL DE LA VIQUIPÈDIA
Desprès de l'entrevista amb en Xavier vam poder veure els errors del nostre treball i posar-nos d'acord per millorar el treball.
Tal i com ens va dir en Xavier, altres grups van rebre resposta a la intervenció a la Viquipèdia, però nosaltres encara no hem rebut cap resposta. Creiem que és degut a que la nostra intervenció és en un espai on no hi ha gaire moviment, és a dir, que la gent no busca la ciutat a la Viquipèdia.
Estem enllestint el treball després d'aquesta segona oportunitat, i creiem que aquest cop pot sortir molt millor.
Tal i com ens va dir en Xavier, altres grups van rebre resposta a la intervenció a la Viquipèdia, però nosaltres encara no hem rebut cap resposta. Creiem que és degut a que la nostra intervenció és en un espai on no hi ha gaire moviment, és a dir, que la gent no busca la ciutat a la Viquipèdia.
Estem enllestint el treball després d'aquesta segona oportunitat, i creiem que aquest cop pot sortir molt millor.
dissabte, 26 de desembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
A la classe de la Lluïsa del dia 21 de desembre, que com cada dilluns també hi és present en Xavier Àvila, vam acabar amb les exposicions de territori. Les últimes exposicions del grup 1N-B van tractar sobre les Fonts màgiques de Montjuïc, El Penedès, el Parc Güell, Jaume I i les Platges de Tarragona.
Jo vaig haver d'assistir a les exposicions del grup 1N-A, ja que la Irene i jo exposàvem la nostra "historieta" en aquell grup.
REFLEXIÓ
Crec que hem fet un bon paper amb la nostra exposició de territori, ja que la gent reia i se'ls veia atents, cosa que agraïm, ja que el que no volíem era que es fes pesada i la gent no estigués interessada en escoltar-nos.
Un cop acabades les classes de la Lluïsa m'agradaria agrair la atenció que ha tingut per ajudar-nos en el que li era possible i les ganes que se li veuen de fer coses, de participar i fer-nos participar de forma activa i entretinguda.
A la classe de la Lluïsa del dia 21 de desembre, que com cada dilluns també hi és present en Xavier Àvila, vam acabar amb les exposicions de territori. Les últimes exposicions del grup 1N-B van tractar sobre les Fonts màgiques de Montjuïc, El Penedès, el Parc Güell, Jaume I i les Platges de Tarragona.
Jo vaig haver d'assistir a les exposicions del grup 1N-A, ja que la Irene i jo exposàvem la nostra "historieta" en aquell grup.
REFLEXIÓ
Crec que hem fet un bon paper amb la nostra exposició de territori, ja que la gent reia i se'ls veia atents, cosa que agraïm, ja que el que no volíem era que es fes pesada i la gent no estigués interessada en escoltar-nos.
Un cop acabades les classes de la Lluïsa m'agradaria agrair la atenció que ha tingut per ajudar-nos en el que li era possible i les ganes que se li veuen de fer coses, de participar i fer-nos participar de forma activa i entretinguda.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
A la classe de la Lluïsa del dia 18 de desembre es van fer recitacions que no s'havien pogut fer abans, com la meva, exposicions de Qui ets tu? i l'últim debat, que tractava sobre les religions a les escoles.
Al finalitzar la classe la Lluïsa ens va repartir un qüestionari d'avaluació de l'assignatura i ens va obsequiar amb una recitació que s'havia preparat d'un poema de Josep Maria de Sagarra.
REFLEXIÓ
Per fi m'he tret de sobre la recitació! Crec que fruit dels nervis vaig moure'm endavant i endarrere durant tota la recitació, però per fi he pogut fer-la, i et queda un mal sabor de boca, pensant que si no fos pels nervis podries haver-ho fet millor.
Els companys i jo també, estem contents de la feina que ha fet la Lluïsa, ja que creiem que tots hem obtingut millores gràcies a les seves "exigències".
APROFUNDIMENT
Tot seguit explicaré la història que ens va contar en Masià, ja que va ser el que em va cridar l'atenció d'aquella classe:
La llegenda narra que dos gegants es van disputar l'amor d'una dama intentant construir una obra faraònica el més ràpidament possible. Quan un dels dos gegants va escoltar el crit de victòria del seu competidor, va agafar una de les últimes pedres que li faltaven per posar i la va llançar contra el seu contrincant li va causar la mort. En adonar-se del resultat de la seva ràbia, el gegant es va suïcidar des d'un dels penya-segats de S'Olivaret, deixant la dama sola i desemparada. Finalment la dona va morir de tristesa i, segons la llegenda, va ser enterrada a l'enorme tomba que, sense saber-ho, havia construït un dels seus amants.
A la classe de la Lluïsa del dia 18 de desembre es van fer recitacions que no s'havien pogut fer abans, com la meva, exposicions de Qui ets tu? i l'últim debat, que tractava sobre les religions a les escoles.
Al finalitzar la classe la Lluïsa ens va repartir un qüestionari d'avaluació de l'assignatura i ens va obsequiar amb una recitació que s'havia preparat d'un poema de Josep Maria de Sagarra.
REFLEXIÓ
Per fi m'he tret de sobre la recitació! Crec que fruit dels nervis vaig moure'm endavant i endarrere durant tota la recitació, però per fi he pogut fer-la, i et queda un mal sabor de boca, pensant que si no fos pels nervis podries haver-ho fet millor.
Els companys i jo també, estem contents de la feina que ha fet la Lluïsa, ja que creiem que tots hem obtingut millores gràcies a les seves "exigències".
APROFUNDIMENT
Tot seguit explicaré la història que ens va contar en Masià, ja que va ser el que em va cridar l'atenció d'aquella classe:
La llegenda narra que dos gegants es van disputar l'amor d'una dama intentant construir una obra faraònica el més ràpidament possible. Quan un dels dos gegants va escoltar el crit de victòria del seu competidor, va agafar una de les últimes pedres que li faltaven per posar i la va llançar contra el seu contrincant li va causar la mort. En adonar-se del resultat de la seva ràbia, el gegant es va suïcidar des d'un dels penya-segats de S'Olivaret, deixant la dama sola i desemparada. Finalment la dona va morir de tristesa i, segons la llegenda, va ser enterrada a l'enorme tomba que, sense saber-ho, havia construït un dels seus amants.
diumenge, 20 de desembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
A la classe de la Lluïsa del dia 14 de desembre, i amb l'observació d'en Xavier Àvila, vam fer les exposicions de territori. Aquest dilluns es van exposar els temes següents: Tarragona, El nom de les parades de metro, El mercat medieval de Vic, Sabadell i l’ Hoquei a Terrassa.
REFLEXIÓ
Aquestes exposicions m'han agradat, tot i que durant el semestre n'hem pogut observar de millors. Ara que la Irene i jo ja tenim enllestida la nostra exposició crec que podem fer un bon paper a les exposicions de territori, ja que hem utilitzat molts dels recursos que han utilitzat els nostres companys.
A la classe de la Lluïsa del dia 14 de desembre, i amb l'observació d'en Xavier Àvila, vam fer les exposicions de territori. Aquest dilluns es van exposar els temes següents: Tarragona, El nom de les parades de metro, El mercat medieval de Vic, Sabadell i l’ Hoquei a Terrassa.
REFLEXIÓ
Aquestes exposicions m'han agradat, tot i que durant el semestre n'hem pogut observar de millors. Ara que la Irene i jo ja tenim enllestida la nostra exposició crec que podem fer un bon paper a les exposicions de territori, ja que hem utilitzat molts dels recursos que han utilitzat els nostres companys.
RECITACIÓ DE COED
M'agradaria agrair públicament la col·laboració de la Carlota, ja que hem va gravar i ha penjat el vídeo al Youtube per facilitar-me l'intervenció.
dissabte, 19 de desembre del 2009
SANSE '09
Tot seguit us exposo la presentació de l'exposició de territori de l'Irene i meva. Esperem que us agradi, tot i que no serà el mateix que quan ho exposem amb la narració de la nostra història.
sanse '09
View more presentations or Upload your own.
GOOGLE MAPS A LA PLATJA DE LA CONCHA
Aquí us deixo amb un avanç de la presentació de la Irene i meva de territori a l'exercici del mòdul.
Esperem que això us faciliti encara més la decisió de visitar Sanse.
Ver mapa más grande
Esperem que això us faciliti encara més la decisió de visitar Sanse.
Ver mapa más grande
diumenge, 13 de desembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 11 de desembre va començar amb les recitacions dels companys.
Aquesta setmana no em va tocar avaluar a ningú. Jo pensava que em tocaria recitar, ja que no vaig poder-ho fer quan em tocava, però la Lluïsa va anunciar que els que no ho havien pogut fer quan els hi tocava ho farien la següent setmana.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Aquesta setmana només ho va fer un grup, ja que el grup del Martí va sol•licitar un canvi de dia perquè ell havia d'anar a fer una gravació del programa "Buscant La Trinca" de TV3. També cal dir que al grup que va fer el debat els hi faltava un membre, però tot i que la Lluïsa els va oferir de canviar la data per així poder avaluar a la companya que faltava, per algun motiu no van canviar-ho.
El grup que realitzava els debats tractava el tema del nou calendari escolar, i va estar força encertat, tot i que van cometre un error, que un cop acabat el debat, va aclarir la Lluïsa.
REFLEXIÓ
Aquesta setmana portava ben preparada la recitació i no vaig sortir, però així avanço feina per la setmana que ve. Crec però, que "hauré d'apretar", ja que els companys que van recitar aquest divendres van fer-ho molt bé.
M'agradaria que la gent reflexionés sobre les seves decisions, hi pensés en els demés, ja que a la Universitat no venim a competir, o al menys jo, i si cal que ajudi a un company aplaçant un treball o ajudar-lo a fer una feina, ho faré, sense cap problema, perquè desprès m'agradarà que quan necessiti ajuda me la puguin oferir sense haver-la de demanar.
APROFUNDIMENT
Tot seguit us posaré la recitació de l'Aylén, que em va agradar bastan:
Lluis Llach - Veritat i mentida
És veritat que hi ha un gran silenci
que s'escolta de tot arreu,
és veritat que el buit és esplèndid
quan ens queda tant per a fer,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
és veritat que els déus ja no habiten
els olimps del pensament,
és veritat que el més banal brilla
mentre s'apaguen els rars estels,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
és veritat que el món ja no roda,
com sol dir-se, humanament,
és veritat que fa vergonya
dir-se humà tal com som i fem,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
dolç com la mel per amor, dolç per bondat,
dolç i és així com t'estimo,
tot el demés és per demés,
així ho canta el dibuix lluminós que hi ha en el teu somriure
és mentida que no hi ha esperança
quan espera un món sencer,
és mentida que la mentida
guanyi sempre a la bona gent,
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel
és mentida que siguem feliços
mentre a fora hi ha guerra i fam
és mentida que amb més mentides
puguem creure que és tan normal...
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel
La classe de la Lluïsa del dia 11 de desembre va començar amb les recitacions dels companys.
Aquesta setmana no em va tocar avaluar a ningú. Jo pensava que em tocaria recitar, ja que no vaig poder-ho fer quan em tocava, però la Lluïsa va anunciar que els que no ho havien pogut fer quan els hi tocava ho farien la següent setmana.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Aquesta setmana només ho va fer un grup, ja que el grup del Martí va sol•licitar un canvi de dia perquè ell havia d'anar a fer una gravació del programa "Buscant La Trinca" de TV3. També cal dir que al grup que va fer el debat els hi faltava un membre, però tot i que la Lluïsa els va oferir de canviar la data per així poder avaluar a la companya que faltava, per algun motiu no van canviar-ho.
El grup que realitzava els debats tractava el tema del nou calendari escolar, i va estar força encertat, tot i que van cometre un error, que un cop acabat el debat, va aclarir la Lluïsa.
REFLEXIÓ
Aquesta setmana portava ben preparada la recitació i no vaig sortir, però així avanço feina per la setmana que ve. Crec però, que "hauré d'apretar", ja que els companys que van recitar aquest divendres van fer-ho molt bé.
M'agradaria que la gent reflexionés sobre les seves decisions, hi pensés en els demés, ja que a la Universitat no venim a competir, o al menys jo, i si cal que ajudi a un company aplaçant un treball o ajudar-lo a fer una feina, ho faré, sense cap problema, perquè desprès m'agradarà que quan necessiti ajuda me la puguin oferir sense haver-la de demanar.
APROFUNDIMENT
Tot seguit us posaré la recitació de l'Aylén, que em va agradar bastan:
Lluis Llach - Veritat i mentida
És veritat que hi ha un gran silenci
que s'escolta de tot arreu,
és veritat que el buit és esplèndid
quan ens queda tant per a fer,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
és veritat que els déus ja no habiten
els olimps del pensament,
és veritat que el més banal brilla
mentre s'apaguen els rars estels,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
és veritat que el món ja no roda,
com sol dir-se, humanament,
és veritat que fa vergonya
dir-se humà tal com som i fem,
però és veritat també que t'estimo així com ets... dolç com la mel
dolç com la mel per amor, dolç per bondat,
dolç i és així com t'estimo,
tot el demés és per demés,
així ho canta el dibuix lluminós que hi ha en el teu somriure
és mentida que no hi ha esperança
quan espera un món sencer,
és mentida que la mentida
guanyi sempre a la bona gent,
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel
és mentida que siguem feliços
mentre a fora hi ha guerra i fam
és mentida que amb més mentides
puguem creure que és tan normal...
és mentida que jo t'estimi si tu no ets... dolç com la mel
divendres, 11 de desembre del 2009
CONCEPTES DE GITIC
Digitalització: és convertir la informació, vídeos,... en codi informàtic( 1 i 0).
Ex: Audacity( convertir la veu en un arxiu de so per a l’ús digital)
Multimèdia: qualsevol objecte o sistema que utilitza múltiples mitjans d’expressió(físics o digitals) per presentar o comunicar informació.
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació. Permet modificar, tractar i moure la informació.
Exemples: Internet...
Amb tots aquests programes podem digitalitzar la informació i posar-la al servei d’altres usuaris en la web.
Hipertextualitat: possibilitat d’enllaçar informació. Provoca canvis en la forma de llegir i el criteri del lector és molt important.
- Comentar amb exemples les possibilitats de la informació digitalitzada.
Compartir informació a través d’Internet, modificar la informació( fotografies més grans...)
Comparar diari digital amb diari en paper.
_____________________________________________________________________________
Mass media: Un únic emissor i una massa que no rep.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL: sistema basat en la integració i interrelació entre allò que és auditiu i allò que és visual per a poder produir una nova realitat o llenguatge.
Serveix per :
- Comunicar
- Entendre
- exposar
Verbal : permet la discussió
El llenguatge audiovisual es irracional
El llenguatge verbal es racional
Mitjans de comunicació influència educativa:
La tele influeix molt els nens i nenes perquè els hi provoca sentiments.
A l’escola hem d’explicar tant el llenguatge visual com audiovisual perquè això els farà evolucionar segons el seu sentit crític. Tots afecten des d’una dimensió que a l’escola ens afecta poc.
INTERNET. HIPERTEXT. XARXES DE CONEIXEMENT
Hipertextualitat: possibilitat d’enllaçar informació. Provoca canvis en la forma de llegir i el criteri del lector és molt important.
- Crear
- Enllaçar
- Compartir
Hipertext: sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
Xarxa de coneixement. L’ús de la hipertextualitat en la xarxa de coneixements ens permet aprendre els errors i corregir-los.
Permet conèixer de forma ràpida quins membres tenen necessitats o interessos comuns als teus i els hipertextos permeten conèixer de forma ràpida més informació sobre el tema a partir de la síntesi d’informació.
El google docs és l’eina que ens permet gestionar l’ús dels hipertextos.
ex: Blogosfera
RECURSOS TIC PER A L’APRENENTATGE: METÀFORES
CMaptools : Ordinador com a eina, perquè et facilita la feina inútil per centrar-te en la feina útil per l’aprenentatge. Ens permet relacionar les idees entre elles.
Ordinador com a tutor, perquè el mestre pot presentar un mapa conceptual a la classe.
Teachertube : Ordinador com a tutor, pots veure vídeos on explicatius, i
Ordinador com a eina per que un mestre pot obtenir informació, és una font d’informació
Farm Ville: Ordinador com simulador.
Ordinador com a alumne, descobreixes coses noves.
Ordinador coma tutor, tens un tutoria que t’explica els tipus de plantes, com creixent, etc.
Ex: Audacity( convertir la veu en un arxiu de so per a l’ús digital)
Multimèdia: qualsevol objecte o sistema que utilitza múltiples mitjans d’expressió(físics o digitals) per presentar o comunicar informació.
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació. Permet modificar, tractar i moure la informació.
Exemples: Internet...
Amb tots aquests programes podem digitalitzar la informació i posar-la al servei d’altres usuaris en la web.
Hipertextualitat: possibilitat d’enllaçar informació. Provoca canvis en la forma de llegir i el criteri del lector és molt important.
- Comentar amb exemples les possibilitats de la informació digitalitzada.
Compartir informació a través d’Internet, modificar la informació( fotografies més grans...)
Comparar diari digital amb diari en paper.
_____________________________________________________________________________
Mass media: Un únic emissor i una massa que no rep.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL: sistema basat en la integració i interrelació entre allò que és auditiu i allò que és visual per a poder produir una nova realitat o llenguatge.
Serveix per :
- Comunicar
- Entendre
- exposar
Verbal : permet la discussió
El llenguatge audiovisual es irracional
El llenguatge verbal es racional
Mitjans de comunicació influència educativa:
La tele influeix molt els nens i nenes perquè els hi provoca sentiments.
A l’escola hem d’explicar tant el llenguatge visual com audiovisual perquè això els farà evolucionar segons el seu sentit crític. Tots afecten des d’una dimensió que a l’escola ens afecta poc.
INTERNET. HIPERTEXT. XARXES DE CONEIXEMENT
Hipertextualitat: possibilitat d’enllaçar informació. Provoca canvis en la forma de llegir i el criteri del lector és molt important.
- Crear
- Enllaçar
- Compartir
Hipertext: sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
Xarxa de coneixement. L’ús de la hipertextualitat en la xarxa de coneixements ens permet aprendre els errors i corregir-los.
Permet conèixer de forma ràpida quins membres tenen necessitats o interessos comuns als teus i els hipertextos permeten conèixer de forma ràpida més informació sobre el tema a partir de la síntesi d’informació.
El google docs és l’eina que ens permet gestionar l’ús dels hipertextos.
ex: Blogosfera
RECURSOS TIC PER A L’APRENENTATGE: METÀFORES
CMaptools : Ordinador com a eina, perquè et facilita la feina inútil per centrar-te en la feina útil per l’aprenentatge. Ens permet relacionar les idees entre elles.
Ordinador com a tutor, perquè el mestre pot presentar un mapa conceptual a la classe.
Teachertube : Ordinador com a tutor, pots veure vídeos on explicatius, i
Ordinador com a eina per que un mestre pot obtenir informació, és una font d’informació
Farm Ville: Ordinador com simulador.
Ordinador com a alumne, descobreixes coses noves.
Ordinador coma tutor, tens un tutoria que t’explica els tipus de plantes, com creixent, etc.
dimecres, 9 de desembre del 2009
Participació a la Viquipèdia
La participació a la Viquipèdia ha sigut sobre una ciutat de la Regió de Múrica.
Hi hem afegit informació i n'hem fet un seguiment.
Crec personalment que ens hem relaxat bastant a l'hora d'elaborar la feina, però que al final hem pogut fer un treball correcte.
Fen referència als treballs de l'assignatura m'agradaria dir que trobo molt complicat fer treballs en grup, ja que és difícil treballar al mateix ritme.
Hi hem afegit informació i n'hem fet un seguiment.
Crec personalment que ens hem relaxat bastant a l'hora d'elaborar la feina, però que al final hem pogut fer un treball correcte.
Fen referència als treballs de l'assignatura m'agradaria dir que trobo molt complicat fer treballs en grup, ja que és difícil treballar al mateix ritme.
divendres, 4 de desembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 4 de desembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i com cada setmana, el llistó de nivell segueix molt alt. Hi han companys que tenen molta facilitat per sortir davant el públic, i és una actitud molt lloable la que tenen alguns davant el públic, ja que sobre actuen i fan recitacions admirables.Vaig avaluar a l'Ariadna, que va recitar molt bé, tot i que l'hora anterior havia estat molt nerviosa perquè, segons ella, no s'ho sabia.
M'agradaria destacar la recitació de la Joana, ja que em va sorprendre fent canvis de veu en els personatges i pronunciant molt clarament, cosa que no m'esperava d'ella.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Ens va tocar a mi i al meu grup debatre sobre l'obligatorietat d'estudis fins als 18 anys. El meu equip, format per l'Ari, la Irene, la Laura i la Norma ens posàvem en contra d'aquesta obligatorietat, i l'equip contrari a favor.
Pel que em van poder dir els meus companys, el debat va estar bé, i la Lluïsa ens va dir que ens havien sobrat 40 segons. Amb això voldria justificar el bo sabor de boca que em va quedar al acabar el debat.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, va tractar l'ús de les noves tecnologies a les aules. El debat se'm va fer llarg, però alhora interessant.
REFLEXIÓ
Tal i com dic cada setmana, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor, i que gràcies als meus companys puc tenir exemples en que fixar-me.
M'agradaria agrair públicament que un grup ens canviés el dia del debat, ja que em van haver d'operar de l'espatlla i era del tot impossible que el pogués fer el dia que em tocava.
La classe de la Lluïsa del dia 4 de desembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i com cada setmana, el llistó de nivell segueix molt alt. Hi han companys que tenen molta facilitat per sortir davant el públic, i és una actitud molt lloable la que tenen alguns davant el públic, ja que sobre actuen i fan recitacions admirables.Vaig avaluar a l'Ariadna, que va recitar molt bé, tot i que l'hora anterior havia estat molt nerviosa perquè, segons ella, no s'ho sabia.
M'agradaria destacar la recitació de la Joana, ja que em va sorprendre fent canvis de veu en els personatges i pronunciant molt clarament, cosa que no m'esperava d'ella.
Després de les recitacions vam seguir amb els debats. Ens va tocar a mi i al meu grup debatre sobre l'obligatorietat d'estudis fins als 18 anys. El meu equip, format per l'Ari, la Irene, la Laura i la Norma ens posàvem en contra d'aquesta obligatorietat, i l'equip contrari a favor.
Pel que em van poder dir els meus companys, el debat va estar bé, i la Lluïsa ens va dir que ens havien sobrat 40 segons. Amb això voldria justificar el bo sabor de boca que em va quedar al acabar el debat.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, va tractar l'ús de les noves tecnologies a les aules. El debat se'm va fer llarg, però alhora interessant.
REFLEXIÓ
Tal i com dic cada setmana, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor, i que gràcies als meus companys puc tenir exemples en que fixar-me.
M'agradaria agrair públicament que un grup ens canviés el dia del debat, ja que em van haver d'operar de l'espatlla i era del tot impossible que el pogués fer el dia que em tocava.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 30 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup B i la segona hora els del grup A.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: Parc Natural de Collserola, Girona. Ciutat de llegendes, Sant Boi de Llobregat, Llegendes de tremps i Berga i Terrassa Modernista.
REFLEXIÓ
Aquestes exposicions m'han donat idees per a l'elaboració de la nostra exposició de territori.
Els meus companys estan posant un bon nivell a l'hora de fer les exposicions, tot i que algunes em desagraden, però ja ho diu la dita que no està feta la mel per a la boca de l'ase.
APROFUNDIMENT
M'agradaria destacar l'última presentació citada, de l'Óscar i en Rafael, que van saber utilitzar molts recursos i van ser capaços de captar el nostre interès de forma fàcil i atractiva. Per fer això van crear aquest vídeo que posaven mentre explicaven:
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 30 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup B i la segona hora els del grup A.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: Parc Natural de Collserola, Girona. Ciutat de llegendes, Sant Boi de Llobregat, Llegendes de tremps i Berga i Terrassa Modernista.
REFLEXIÓ
Aquestes exposicions m'han donat idees per a l'elaboració de la nostra exposició de territori.
Els meus companys estan posant un bon nivell a l'hora de fer les exposicions, tot i que algunes em desagraden, però ja ho diu la dita que no està feta la mel per a la boca de l'ase.
APROFUNDIMENT
M'agradaria destacar l'última presentació citada, de l'Óscar i en Rafael, que van saber utilitzar molts recursos i van ser capaços de captar el nostre interès de forma fàcil i atractiva. Per fer això van crear aquest vídeo que posaven mentre explicaven:
dijous, 3 de desembre del 2009
LÒGICA DE BORRATXO
Un tipus anava pel carrer, capbaix, desprès d’haver tingut una d’aquelles visites amb el metge que no agraden a ningú.
El noi, tot capficat, arriba a un bar, s’asseu a la barra i demana cinc gots de whisky.
- Tots alhora? – pregunta el cambrer.
- Sí. Tots cinc - contesta el noi - sols i sense gel.
L’encarregat el serveix, i el client se’ls beu d’un glop.
- Cambrer – diu -, ara posa’m quatre gots de whisky, també sense gel.
Mentre l’home serveix, comença a veure-li al client un somriure estúpid. Després de beure’s, seguits, els quatre gots, el client intenta mantenir-se dret, I agafant-se a la barra, exclama:
- Noi! Porta’m tres gots més de whisky. – Riu una mica i afegeix -: Sense gel.
El cambrer obeeix, i el client se’ls torna a beure ràpidament.
Ara no només el somriure és estúpid, la mirada també ho és, i la resta del bar se’l mira de reüll.
- Amic! – diu ara en veu alta - . Posa’m dos gots del mateix.
Se’ls empassa i crida dirigint-se un cop més al cantiner
- Germà! Tu ets com un germà per a mi… - es peta de riure i afegeix -: Serveix-me una altra copa de whisky, sense gel. Però només una, ¿¡ehhh!?... Només una …
El del bar li serveix el que demana.
El tipus es beu la copa solitària d’un sol glop i, a causa d’un mareig irresistible i de forma evident, cau a terra, total i definitivament ebri.
Des del terral i diu al cantiner:
- El meu metge no em vol creure, però tu n’ets testimoni. COM MENYS BEC, MÉS MAL EM FA!
El noi, tot capficat, arriba a un bar, s’asseu a la barra i demana cinc gots de whisky.
- Tots alhora? – pregunta el cambrer.
- Sí. Tots cinc - contesta el noi - sols i sense gel.
L’encarregat el serveix, i el client se’ls beu d’un glop.
- Cambrer – diu -, ara posa’m quatre gots de whisky, també sense gel.
Mentre l’home serveix, comença a veure-li al client un somriure estúpid. Després de beure’s, seguits, els quatre gots, el client intenta mantenir-se dret, I agafant-se a la barra, exclama:
- Noi! Porta’m tres gots més de whisky. – Riu una mica i afegeix -: Sense gel.
El cambrer obeeix, i el client se’ls torna a beure ràpidament.
Ara no només el somriure és estúpid, la mirada també ho és, i la resta del bar se’l mira de reüll.
- Amic! – diu ara en veu alta - . Posa’m dos gots del mateix.
Se’ls empassa i crida dirigint-se un cop més al cantiner
- Germà! Tu ets com un germà per a mi… - es peta de riure i afegeix -: Serveix-me una altra copa de whisky, sense gel. Però només una, ¿¡ehhh!?... Només una …
El del bar li serveix el que demana.
El tipus es beu la copa solitària d’un sol glop i, a causa d’un mareig irresistible i de forma evident, cau a terra, total i definitivament ebri.
Des del terral i diu al cantiner:
- El meu metge no em vol creure, però tu n’ets testimoni. COM MENYS BEC, MÉS MAL EM FA!
Justificació de l'associació de cadascuna de les experiències fetes a classe amb les metàfores de l'aprenentatge amb ordinador.
Charles Crook planteja quatre usos de l'ordinador relacionats amb una metàfora. Vol explicar com la tecnologia pot ser una eina molt útil per ensenyar o ajudar a aprendre.
Tot seguit relacionaré les metàfores de l'aprenentatge amb ordinador de Crook amb les experiències fetes a classe:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
En aquest cas l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.
Gràcies a aquesta informació puc relacionar aquesta metàfora amb l'activitat "Utillatge químic" de "Zona Clic", ja que allà l'ordinador ens proporciona informació a l'inici sobre els noms del material de laboratori, després responem i l'ordinador ens avalua.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquesta metàfora es fa referència a l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El nen està en un ambient d'aprenentatge per descoberta, on és reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Gràcies a aquesta informació puc relacionar aquesta metàfora amb l'activitat del programa de la Tortuga (LOGO), on es donen ordres especifiques per tal de poder construir qualsevol objecte que se’ns passi pel cap.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
En aquesta metàfora es fa referència a que els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat en Crayon Physics.
Gràcies a aquesta informació puc relacionar aquesta metàfora amb l'activitat del programa "Crayon Physics", on fem que la rodona s'acosti a l'estrella en cada pantalla dibuixant figures que ho permetin, i així li "manem" a l'ordinador les tasques que ha de fer.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
En aquesta metàfora es fa referència a que l'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Gràcies a aquesta informació puc relacionar la metàfora amb la correcció del dictat, ja que els marcadors de colors ens permeten remarcar els errors.
Tot seguit relacionaré les metàfores de l'aprenentatge amb ordinador de Crook amb les experiències fetes a classe:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
En aquest cas l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.
Gràcies a aquesta informació puc relacionar aquesta metàfora amb l'activitat "Utillatge químic" de "Zona Clic", ja que allà l'ordinador ens proporciona informació a l'inici sobre els noms del material de laboratori, després responem i l'ordinador ens avalua.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquesta metàfora es fa referència a l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El nen està en un ambient d'aprenentatge per descoberta, on és reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Gràcies a aquesta informació puc relacionar aquesta metàfora amb l'activitat del programa de la Tortuga (LOGO), on es donen ordres especifiques per tal de poder construir qualsevol objecte que se’ns passi pel cap.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
En aquesta metàfora es fa referència a que els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat en Crayon Physics.
Gràcies a aquesta informació puc relacionar aquesta metàfora amb l'activitat del programa "Crayon Physics", on fem que la rodona s'acosti a l'estrella en cada pantalla dibuixant figures que ho permetin, i així li "manem" a l'ordinador les tasques que ha de fer.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
En aquesta metàfora es fa referència a que l'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Gràcies a aquesta informació puc relacionar la metàfora amb la correcció del dictat, ja que els marcadors de colors ens permeten remarcar els errors.
WebQuest
Què són les WebQuests?
Les WebQuest són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.
Pràctica:
He escollit la WebQuest "Aprèn amb el Barça" ,de la pàgina d'xtec.es, perquè crec que és un tema atractiu per als més petits de primària, i a més, també expliquen que serveix per a alumnes amb necessitats educatives especials.
Aquesta WebQuest ha estat creada per a alumnes del cicle inicial de primària i de necessitats educatives especials durant la jornada tallers de creació de materials per a les NEE 2006.
El que es proposen és que els nens i nenes puguin construir jocs amb els seus ídols del Barça, conèixer l'himne blaugrana i les fitxes tècniques dels jugadors a través d'investigar i respondre preguntes que es fan durant les diferents activitats.
Demanen que s'agrupin en parelles i que es reparteixin la feina.
Aquesta WebQuest, de la qul proporciono l'enllaç clicant al títol d'aquesta entrada al bloc, reparteix el seu procés en diversos passos: introducció, tasca, procés, avaluació, conclusions, crèdits i guia didàctica.
Un cop fetes les activitats, proporcionen dos rúbriques per avaluar a través de dos aspectes: la valoració del treball en grup i de les activitats realitzades.
Com ja he dit abans crec que aquesta WebQuest és força atractiva i interessant, ja que és un tema proper a tothom, i per tant d'un alt interès. Cal dir que està dedicat als aficionats al Barça, ja que els nens i nenes del Madrid no crec que mostrin el mateix grau d'interès.
Les WebQuest són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.
Pràctica:
He escollit la WebQuest "Aprèn amb el Barça" ,de la pàgina d'xtec.es, perquè crec que és un tema atractiu per als més petits de primària, i a més, també expliquen que serveix per a alumnes amb necessitats educatives especials.
Aquesta WebQuest ha estat creada per a alumnes del cicle inicial de primària i de necessitats educatives especials durant la jornada tallers de creació de materials per a les NEE 2006.
El que es proposen és que els nens i nenes puguin construir jocs amb els seus ídols del Barça, conèixer l'himne blaugrana i les fitxes tècniques dels jugadors a través d'investigar i respondre preguntes que es fan durant les diferents activitats.
Demanen que s'agrupin en parelles i que es reparteixin la feina.
Aquesta WebQuest, de la qul proporciono l'enllaç clicant al títol d'aquesta entrada al bloc, reparteix el seu procés en diversos passos: introducció, tasca, procés, avaluació, conclusions, crèdits i guia didàctica.
Un cop fetes les activitats, proporcionen dos rúbriques per avaluar a través de dos aspectes: la valoració del treball en grup i de les activitats realitzades.
Com ja he dit abans crec que aquesta WebQuest és força atractiva i interessant, ja que és un tema proper a tothom, i per tant d'un alt interès. Cal dir que està dedicat als aficionats al Barça, ja que els nens i nenes del Madrid no crec que mostrin el mateix grau d'interès.
Projecte Telemàtic
Qué és un projecte telemàtic?
Els projectes telemàtics són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.
Pràctica:
He triat el projecte telemàtic: "De 3 en 3 projecte", de la pàgina d'xtec.es, ja que era el primer de la pàgina que ens ha proporcionat en Xavier i un cop me l'he mirat m'ha semblat interessant de tractar.
Aquest espai ésun projecte telemàtic cooperatiu pensat per a nens i nenes de Cicle Inicial de Primària. El que es proposen és fer entrar a aquests nens i nenes al món de les paraules, les endevinalles i les històries a través de 3 personatges.
La pantalla inicial del projecte (http://www.lacenet.org/de3en3/), la qual podeu accedir a través de l'enllaç del títol d'aquesta entrada al bloc personal, ens proporciona dos enllaços: un per a endevinalles i un per a contes.
La pàgina d'endevinalles compta amb 6 enllaços diferent: inici, on es presenten i et fan participar amb les endevinalles; escoles, on ens mostren les escoles que hi participen, la seva localitat, el seu nivell i el nombre d'alumnes; enllaços, on ens proporcionen enllaços d'interès a altres pàgines; mestres, on proporcionen informació útil per als mestres; inscripció, on ens permeten inscriure'ns per al proper curs; i crèdits, on ens informen dels participadors de la pàgina.
La pàgina de contes conté els mateixos 6 enllaços, on els únics continguts que varien són per a l'inici i els enllaços. A l'inici trobem la presentació també, però després ens proporcionen 2 enllaços: un al seu conte i l'altre a tots els contes. A l'apartat d'enllaços trobem enllaços a jocs de puzles i a contes recitats.
Aquest nou projecte telemàtic és força interessant, però crec que hauria d'estar més desenvolupat i que hi manca participació.
Ens proporciona diversos recursos per a la interacció dels alumnes amb els diversos jocs, contes, endevinalles i enllaços a pàgines d'interès.
Els projectes telemàtics són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.
Pràctica:
He triat el projecte telemàtic: "De 3 en 3 projecte", de la pàgina d'xtec.es, ja que era el primer de la pàgina que ens ha proporcionat en Xavier i un cop me l'he mirat m'ha semblat interessant de tractar.
Aquest espai ésun projecte telemàtic cooperatiu pensat per a nens i nenes de Cicle Inicial de Primària. El que es proposen és fer entrar a aquests nens i nenes al món de les paraules, les endevinalles i les històries a través de 3 personatges.
La pantalla inicial del projecte (http://www.lacenet.org/de3en3/), la qual podeu accedir a través de l'enllaç del títol d'aquesta entrada al bloc personal, ens proporciona dos enllaços: un per a endevinalles i un per a contes.
La pàgina d'endevinalles compta amb 6 enllaços diferent: inici, on es presenten i et fan participar amb les endevinalles; escoles, on ens mostren les escoles que hi participen, la seva localitat, el seu nivell i el nombre d'alumnes; enllaços, on ens proporcionen enllaços d'interès a altres pàgines; mestres, on proporcionen informació útil per als mestres; inscripció, on ens permeten inscriure'ns per al proper curs; i crèdits, on ens informen dels participadors de la pàgina.
La pàgina de contes conté els mateixos 6 enllaços, on els únics continguts que varien són per a l'inici i els enllaços. A l'inici trobem la presentació també, però després ens proporcionen 2 enllaços: un al seu conte i l'altre a tots els contes. A l'apartat d'enllaços trobem enllaços a jocs de puzles i a contes recitats.
Aquest nou projecte telemàtic és força interessant, però crec que hauria d'estar més desenvolupat i que hi manca participació.
Ens proporciona diversos recursos per a la interacció dels alumnes amb els diversos jocs, contes, endevinalles i enllaços a pàgines d'interès.
dissabte, 28 de novembre del 2009
AMPLIACIÓ DE LA VISITA AL CIBERNÀRIUM
Durant la conferència del Cibernàrium es van nombrar alguns programes online que hem van semblar interessants, com el teacher tube, jamando, ivoox, odeo i picknik, entre d'altres.
Aquí adjunto una imatge retocada a través de www.picnik.com, una pàgina per editar imatges, tot i que per a fer retocs autèntics necessites fer-te prèmium.
Aquí adjunto una imatge retocada a través de www.picnik.com, una pàgina per editar imatges, tot i que per a fer retocs autèntics necessites fer-te prèmium.
dimecres, 25 de novembre del 2009
CONFERÈNCIA LA WEB 2.0 i L'EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM
SÍNTESI DELS CONTINGUTS
Al arribar a la conferència ens van repartir diversos fulls: un butlletí informatiu anomenat "Cibernàrium més aprop teu", on ens informa sobre les diverses Antenes Ciberàrium i una altre anomenat "Cibernarium Programa de actividades", on ens informen sobre el calendari d'activitats i els diferents espais dels que disposen.
Desprès ens van passar una enquesta de respostes tancades per saber els programes que utilitzàvem.
Desprès el Dr. Jose Maria Pèrez y el Dr. Santiago Tejedor van començar la conferència "Comunicación y Educación en la Web 2.0" presentant-se i formulant la pregunta: Què és un Cibernàrium?
Cibernàrium és un centre d'alfabetització i capacitació digital, on es vol divulgar la formació en les noves tecnologies. És un espai públic i obert a tothom.
El que ens van dir que es proposa Cibernàrium és posar a l'abast dels ciutadans l'accés de les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van explicar que hi han diverses càpsules: unes que duren 1 hora per l'inici a Internet, unes altres de 2 hores de tallers de pràctiques i unes altres de 3 a 4 hores per créixer amb Internet, on s'inclouen 2 cursos: un sobre les eines de gestió relacionades amb empreses i un altre sobre creació de web.
Van informar-nos sobre l'existència d'una Sala "off-line", que consta de pantalles multiusuaries i continguts en xarxa.
Proposen les noves tecnologies com a un recurs per promoure l'aprenentatge obert, que serveixi per abolir murs i acabar amb l'escola-guarderia.
Parlaven també de que tot aquest progrés depèn d'un procés evolutiu tecnològic, que avança amb cada nova generació, tot i que les antigues generacions no han d'utilitzar aquest concepte com a excusa per no utilitzar els recursos que proporcionen les noves tecnologies.
Desprès d'aquestes explicacions van passar-nos un vídeo sobre dades de la xarxa, amb dades importants sobre els canvis a la xarxa, els seus usuaris, els seus programes... i ens van ensenyar diversos programes útils.
"La Web 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i inventar."
Després de la pausa que ens han deixat, van iniciar un debat d'opinió sobre el Web 2.0 i l'ús dels diversos recursos tecnològics actuals.
VALORACIÓ PERSONAL
Crec que aquesta conferència va servir-me per conscienciar-me de que utilitzo pocs dels recursos que ens ofereix la web, per obtenir més informació sobre aquests i informar-me de programes que ni havia sentit a parlar, com el Picknik, Jamardo, Odeo, Ivoox, entre d'altres, i dels quals ara m'informaré i si em serveixen els utilitzaré.
Ha sigut interessant, tot i que el debat final l'he trobat forçat, ja que ens han "obligat" a participar-hi, i no ens han aclarit res que ja no sabéssim.
Tot i el final péssim que ha tingut ,segons la meva opinió, la conferència ha sigut interessant, tot i que se m'ha fet pesada.
Al arribar a la conferència ens van repartir diversos fulls: un butlletí informatiu anomenat "Cibernàrium més aprop teu", on ens informa sobre les diverses Antenes Ciberàrium i una altre anomenat "Cibernarium Programa de actividades", on ens informen sobre el calendari d'activitats i els diferents espais dels que disposen.
Desprès ens van passar una enquesta de respostes tancades per saber els programes que utilitzàvem.
Desprès el Dr. Jose Maria Pèrez y el Dr. Santiago Tejedor van començar la conferència "Comunicación y Educación en la Web 2.0" presentant-se i formulant la pregunta: Què és un Cibernàrium?
Cibernàrium és un centre d'alfabetització i capacitació digital, on es vol divulgar la formació en les noves tecnologies. És un espai públic i obert a tothom.
El que ens van dir que es proposa Cibernàrium és posar a l'abast dels ciutadans l'accés de les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van explicar que hi han diverses càpsules: unes que duren 1 hora per l'inici a Internet, unes altres de 2 hores de tallers de pràctiques i unes altres de 3 a 4 hores per créixer amb Internet, on s'inclouen 2 cursos: un sobre les eines de gestió relacionades amb empreses i un altre sobre creació de web.
Van informar-nos sobre l'existència d'una Sala "off-line", que consta de pantalles multiusuaries i continguts en xarxa.
Proposen les noves tecnologies com a un recurs per promoure l'aprenentatge obert, que serveixi per abolir murs i acabar amb l'escola-guarderia.
Parlaven també de que tot aquest progrés depèn d'un procés evolutiu tecnològic, que avança amb cada nova generació, tot i que les antigues generacions no han d'utilitzar aquest concepte com a excusa per no utilitzar els recursos que proporcionen les noves tecnologies.
Desprès d'aquestes explicacions van passar-nos un vídeo sobre dades de la xarxa, amb dades importants sobre els canvis a la xarxa, els seus usuaris, els seus programes... i ens van ensenyar diversos programes útils.
"La Web 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i inventar."
Després de la pausa que ens han deixat, van iniciar un debat d'opinió sobre el Web 2.0 i l'ús dels diversos recursos tecnològics actuals.
VALORACIÓ PERSONAL
Crec que aquesta conferència va servir-me per conscienciar-me de que utilitzo pocs dels recursos que ens ofereix la web, per obtenir més informació sobre aquests i informar-me de programes que ni havia sentit a parlar, com el Picknik, Jamardo, Odeo, Ivoox, entre d'altres, i dels quals ara m'informaré i si em serveixen els utilitzaré.
Ha sigut interessant, tot i que el debat final l'he trobat forçat, ja que ens han "obligat" a participar-hi, i no ens han aclarit res que ja no sabéssim.
Tot i el final péssim que ha tingut ,segons la meva opinió, la conferència ha sigut interessant, tot i que se m'ha fet pesada.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 23 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup A i la segona hora els del grup B.
Abans de començar amb les exposicions, la Lluïsa i en Xavier van fer algunes citacions d'aspectes que calia tenir en compte a l'hora de fer les exposicions orals i de valorar-les. Ens van repartir uns fulls de valoració de les exposicions amb alguns aspectes que creien importants a tenir en compte i unes caselles amb els noms dels companys que exposaven, el tema que exposaven, els aspectes positius que calia tenir en compte i els aspectes que crèiem que havíen de millorar.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: l'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat, Begues, Olesa de Montserrat i Sitges.
REFLEXIÓ
Jo opino que els grups en general han fet unes bones exposicions. Crec que han utilitzat bons recursos tecnologics, tot i que a molts dels grups no els hi han funcionat. Degut a aquests problemes que han tingut els meus companys, buscaré altres recursos i mitjans per poder realitzar l'exopsició que hem pensat amb la Irene, la meva companya d'exposició de territori.
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 23 de novembre va ser només d'una hora, ja que ella i en Xavier Àvila, professor de l'altra assignatura del módul, van decidir repartir les exposicions per grups: la primera hora els del grup A i la segona hora els del grup B.
Abans de començar amb les exposicions, la Lluïsa i en Xavier van fer algunes citacions d'aspectes que calia tenir en compte a l'hora de fer les exposicions orals i de valorar-les. Ens van repartir uns fulls de valoració de les exposicions amb alguns aspectes que creien importants a tenir en compte i unes caselles amb els noms dels companys que exposaven, el tema que exposaven, els aspectes positius que calia tenir en compte i els aspectes que crèiem que havíen de millorar.
Els temes que vam tractar aquell dia eren: l'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat, Begues, Olesa de Montserrat i Sitges.
REFLEXIÓ
Jo opino que els grups en general han fet unes bones exposicions. Crec que han utilitzat bons recursos tecnologics, tot i que a molts dels grups no els hi han funcionat. Degut a aquests problemes que han tingut els meus companys, buscaré altres recursos i mitjans per poder realitzar l'exopsició que hem pensat amb la Irene, la meva companya d'exposició de territori.
dissabte, 21 de novembre del 2009
SETMANA D'ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES (16-20 de novembre de 2009)
La intenció d'aquesta setmana de pràctiques fora de la Facultat és que els alumnes tinguem un primer contacte amb la realitat educativa, que continua a 2n, 3r i 4t.
Amb les pràctiques es fomenta el coneixement de la diversitat i la pluralitat dels models d'intervenció en diferents àmbits, i s'aprèn a adaptar l'enfocament dels problemes a cada context. També es pretén establir relació entre la fonamentació reflexiva i crítica de l'estudiant sobre la pràctica educativa.
OBJECTIUS GENERALS DE LA SETMANA:
- Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
- Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i visites en què es participi.
- Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
- Apropar-se al rol de mestre/a.
A continuació faré un breu resum de les activitats de la setmana:
DILLUNS 16
· Activitat: Conferència a càrrec d'Eulàlia Bosch, sobre el que comporta FER DE MESTRE.
· Hora: 8.30 a 10.00 h.
. Lloc: Auditori de la Facultat
En aquesta conferència que vam assistir, l'Eulàlia ens va explicar les claus per ser un bon mestre i la importància que té l'escola per al nostre ofici. Va donar consells, opinions i fins i tot va ensenyar-nos, a través de la pàgina www.anycerda.org, que les escoles són tan importants que en aquesta pàgina les situen al mapa.
Una de les moltes frases que em van agradar va ser :" TOTS FEM DE MESTRES DE TOTS", ja que em va fer reflexionar que no només som els mestres o futurs mestres els que ensenyem, sinó que a través de les experiències que ens proporcionen els nens també podem aprendre.
DILLUNS 16
· Activitat: Conferència a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, sobre la WEB 2.0 i l'educació al Cibernàrium.
· Hora: 11.00 a 14.00 h.
. Lloc: Cibernàrium de Nou Barris, espai de Barcelona Activa
En aquesta conferència que vam assistir, ens van presentar la Comunicació i l'Educació en la WEB 2.0. Van explicar que el Ciberàrium és un centre públic i obert d'alfabetització i capacitació digital, on es forma i es divulga sobre l'ús d'aquesta. Aquest es proposa posar a l'abast dels ciutadans l'accés a les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van passar un test de preguntes tancades sobre la utilització de programes. Acte seguit van exposar-nos el tema de la conferència, i després ens van passar un vídeo sobre dades de la xarxa.
Després vam acabar fent un debat sobre les noves tecnologies i l'ús d'aquestes.
Una de les moltes frases que em van agradar va ser :" La WEB 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escola, llegir, escriure, gestionar i innovar. ", ja que em va fer reflexionar que hem d'utilitzar més aquest recurs, que ens permet un aprenentatge obert i exploratiu, que aboleix murs i acaba amb l'escola-guarderia.
DIMARTS 17
· Activitat: Estada a una escola pública de Cabrils amb la Chantal Matallana Bejarano, estudiant de 3r curs de Magisteri a Blanquerna
· Hora: 9.00 a 17.00 h.
. Lloc: CEIP Mas Maria (CABRILS)
En aquesta pràctica al Mas Maria la Chantal em va presentar i ensenyar l'escola i els seus mètodes d'estudi, i em va explicar la seva pròpia experiència de pràctiques escolars.
Em va preparar un full per a l'acompanyament al centre de pràctiques, on em va donar uns aspectes claus per a tenir en compte per a l'observació d'aspectes rellevants.
Al final del dia vaig estar molt content d'haver escollit aquell centre, ja que em van tractar molt bé i els professors i la directora em van atendre molt bé. A més a més, la Chantal em va explicar moltes coses que em podien afavorir a l'hora de realitzar l'exposició oral a Seminari, cosa que li agraeixo molt.
DIMECRES 18
· Activitat: Visita a un centre socioeducatiu
· Hora: ...
. Lloc: Casal d'Infants del Raval
En aquesta visita em vaig poder adonar que l'entorn cultural i l'entorn social tenen una gran influència sobre l'escola, ja que molta gent de la que acudia a aquell centre era gent amb necessitats i problemes que molts de nosaltres no tenim. A més em van poder conscienciar de la importància dels voluntàris en l'àmbit socio-educatiu, ja que molts dels "treballadors" d'aquest centre (600 voluntaris i 150 empleats fixes)són col·laboradors, que és una tasca que jo personalment valoro.
També des d'aquí m'agradaria fer una queixa sobre la possible crisis, ja que l'ajuntament té suficients diners per invertir en nous contenidors i no en té per oferir més ajudes a centres com aquest.
DIJOUS 19
· Activitat: Visita a un centre educatiu escolar amb la companyia de la Montserrat Margenat
· Hora: 9.30 a 11.30 h.
. Lloc: CEIP Pompeu Fabra
En aquesta visita vam tenir una explicació de la directora Leonor Carbonell sobre els projectes de treball als cicles mitjà i superior, on s'explicaven els fonaments de l'educació d'avui, el paper del professorat en l'educació al s. XXI, els papers de l'alumnat, els moments organitzatius de l'escola,... entre d'altres.
Després d'aquesta interessant explicació, i ja per finalitzar la visita, la Leonor ens va ensenyar el centre, les aules, els espais de lleure i demés, per fer-nos veure la distribució dels espais, els càrrecs dels alumnes i la forma de treball del centre, els projectes de treball.
DIVENDRES 20
· Activitat: Visita a un espai educatiu d'una entitat o exposició d'interés públic
· Hora: ...
. Lloc: Museu Molí Paperer de Capellades
Amb les pràctiques es fomenta el coneixement de la diversitat i la pluralitat dels models d'intervenció en diferents àmbits, i s'aprèn a adaptar l'enfocament dels problemes a cada context. També es pretén establir relació entre la fonamentació reflexiva i crítica de l'estudiant sobre la pràctica educativa.
OBJECTIUS GENERALS DE LA SETMANA:
- Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
- Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i visites en què es participi.
- Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
- Apropar-se al rol de mestre/a.
A continuació faré un breu resum de les activitats de la setmana:
DILLUNS 16
· Activitat: Conferència a càrrec d'Eulàlia Bosch, sobre el que comporta FER DE MESTRE.
· Hora: 8.30 a 10.00 h.
. Lloc: Auditori de la Facultat
En aquesta conferència que vam assistir, l'Eulàlia ens va explicar les claus per ser un bon mestre i la importància que té l'escola per al nostre ofici. Va donar consells, opinions i fins i tot va ensenyar-nos, a través de la pàgina www.anycerda.org, que les escoles són tan importants que en aquesta pàgina les situen al mapa.
Una de les moltes frases que em van agradar va ser :" TOTS FEM DE MESTRES DE TOTS", ja que em va fer reflexionar que no només som els mestres o futurs mestres els que ensenyem, sinó que a través de les experiències que ens proporcionen els nens també podem aprendre.
DILLUNS 16
· Activitat: Conferència a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, sobre la WEB 2.0 i l'educació al Cibernàrium.
· Hora: 11.00 a 14.00 h.
. Lloc: Cibernàrium de Nou Barris, espai de Barcelona Activa
En aquesta conferència que vam assistir, ens van presentar la Comunicació i l'Educació en la WEB 2.0. Van explicar que el Ciberàrium és un centre públic i obert d'alfabetització i capacitació digital, on es forma i es divulga sobre l'ús d'aquesta. Aquest es proposa posar a l'abast dels ciutadans l'accés a les noves tecnologies i com utilitzar-les.
Ens van passar un test de preguntes tancades sobre la utilització de programes. Acte seguit van exposar-nos el tema de la conferència, i després ens van passar un vídeo sobre dades de la xarxa.
Després vam acabar fent un debat sobre les noves tecnologies i l'ús d'aquestes.
Una de les moltes frases que em van agradar va ser :" La WEB 2.0 ens obliga a aprendre a: veure, escola, llegir, escriure, gestionar i innovar. ", ja que em va fer reflexionar que hem d'utilitzar més aquest recurs, que ens permet un aprenentatge obert i exploratiu, que aboleix murs i acaba amb l'escola-guarderia.
DIMARTS 17
· Activitat: Estada a una escola pública de Cabrils amb la Chantal Matallana Bejarano, estudiant de 3r curs de Magisteri a Blanquerna
· Hora: 9.00 a 17.00 h.
. Lloc: CEIP Mas Maria (CABRILS)
En aquesta pràctica al Mas Maria la Chantal em va presentar i ensenyar l'escola i els seus mètodes d'estudi, i em va explicar la seva pròpia experiència de pràctiques escolars.
Em va preparar un full per a l'acompanyament al centre de pràctiques, on em va donar uns aspectes claus per a tenir en compte per a l'observació d'aspectes rellevants.
Al final del dia vaig estar molt content d'haver escollit aquell centre, ja que em van tractar molt bé i els professors i la directora em van atendre molt bé. A més a més, la Chantal em va explicar moltes coses que em podien afavorir a l'hora de realitzar l'exposició oral a Seminari, cosa que li agraeixo molt.
DIMECRES 18
· Activitat: Visita a un centre socioeducatiu
· Hora: ...
. Lloc: Casal d'Infants del Raval
En aquesta visita em vaig poder adonar que l'entorn cultural i l'entorn social tenen una gran influència sobre l'escola, ja que molta gent de la que acudia a aquell centre era gent amb necessitats i problemes que molts de nosaltres no tenim. A més em van poder conscienciar de la importància dels voluntàris en l'àmbit socio-educatiu, ja que molts dels "treballadors" d'aquest centre (600 voluntaris i 150 empleats fixes)són col·laboradors, que és una tasca que jo personalment valoro.
També des d'aquí m'agradaria fer una queixa sobre la possible crisis, ja que l'ajuntament té suficients diners per invertir en nous contenidors i no en té per oferir més ajudes a centres com aquest.
DIJOUS 19
· Activitat: Visita a un centre educatiu escolar amb la companyia de la Montserrat Margenat
· Hora: 9.30 a 11.30 h.
. Lloc: CEIP Pompeu Fabra
En aquesta visita vam tenir una explicació de la directora Leonor Carbonell sobre els projectes de treball als cicles mitjà i superior, on s'explicaven els fonaments de l'educació d'avui, el paper del professorat en l'educació al s. XXI, els papers de l'alumnat, els moments organitzatius de l'escola,... entre d'altres.
Després d'aquesta interessant explicació, i ja per finalitzar la visita, la Leonor ens va ensenyar el centre, les aules, els espais de lleure i demés, per fer-nos veure la distribució dels espais, els càrrecs dels alumnes i la forma de treball del centre, els projectes de treball.
DIVENDRES 20
· Activitat: Visita a un espai educatiu d'una entitat o exposició d'interés públic
· Hora: ...
. Lloc: Museu Molí Paperer de Capellades
diumenge, 15 de novembre del 2009
CAMPANYA EXTREMENYA
La nova campanya d'Extremadura, que ha costat 14.000 euros, tracta sobre com masturbar-se, i va dirigida als joves. Això, i que l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, renovi tots els contenidors d'escobraries de la ciutat, els camions i demés, són alguns dels exemples que ens fan veure que el país no està tan malament com diuen, i que aquesta suposada "crisis" és només una estratègia dels que manen.
Tot seguit adjunto 2 enllaços amb les notícies:
http://www.amb.es/web/emma/butlleti/butlleti_090617/contenidors_bcn
http://www.sms25.cat/noticia/1815/Extremadura_es_gasta_14.000_euros_amb_una_campanya_per_ensenyar_els_joves_a_pelar-se-la
Tot seguit adjunto 2 enllaços amb les notícies:
http://www.amb.es/web/emma/butlleti/butlleti_090617/contenidors_bcn
http://www.sms25.cat/noticia/1815/Extremadura_es_gasta_14.000_euros_amb_una_campanya_per_ensenyar_els_joves_a_pelar-se-la
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 13 de novembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i un cop més, van apujar el llistó del nivell de les recitacions. Jo vaig avaluar a en Martí, que va recitar un fragment dels pastorets, posant-se de forma molt profunda en el paper de Satanàs, emfatitzant les pujades del to de veu del personatge, mirant a banda i banda de la classe i gesticulant amb el cos.
No va ser l'únic company que em va agradar com va recitar. L'Eduard i el Toni em van sorprendre gratament, ja que van fer unes recitacions molt ben gesticulades i pronunciades.
Després de les recitacions, vam començar amb el primer debat, que tractava sobre l'escola privada. Un grup, com bé va explicar en Macià, es posava a favor de les escoles privades, donant dades gràfiques i argumentant els aspectes importants d'aquestes; i l'altre grup anava en contra d'aquestes, defensant per tant, les escoles públiques, i argumentant els aspectes positius d'aquesta, com l'economia i la facilitat d'integració que hi ha en aquesta.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, però que per problemes de temps no va poder fer-ho, va haver de redactar un informe sobre el debat. Com va explicar la Lluïsa, havien de seleccionar els aspectes que representaven els punts forts i els punts febles de l'equip avaluat, i ho havien d'entregar un sol informe.
Per acabar la classe, la Lluïsa va fer alguns aclariments sobre el debat, i va donar algunes correccions per als propers debats.
REFLEXIÓ
Tal i com vaig pensar la setmana passada, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor.
Referint-me als debats, crec que podré fer un bon paper, ja que els meus companys m'han demostrat que no és tan difícil com em pensava, i que fins i tot pot ser divertit tractar temes diversos.
La classe de la Lluïsa del dia 13 de novembre va començar amb les recitacions de poesies, llegendes i faules dels companys. Vam avaluar-los, i un cop més, van apujar el llistó del nivell de les recitacions. Jo vaig avaluar a en Martí, que va recitar un fragment dels pastorets, posant-se de forma molt profunda en el paper de Satanàs, emfatitzant les pujades del to de veu del personatge, mirant a banda i banda de la classe i gesticulant amb el cos.
No va ser l'únic company que em va agradar com va recitar. L'Eduard i el Toni em van sorprendre gratament, ja que van fer unes recitacions molt ben gesticulades i pronunciades.
Després de les recitacions, vam començar amb el primer debat, que tractava sobre l'escola privada. Un grup, com bé va explicar en Macià, es posava a favor de les escoles privades, donant dades gràfiques i argumentant els aspectes importants d'aquestes; i l'altre grup anava en contra d'aquestes, defensant per tant, les escoles públiques, i argumentant els aspectes positius d'aquesta, com l'economia i la facilitat d'integració que hi ha en aquesta.
L'altre grup que havia de debatre aquell dia, però que per problemes de temps no va poder fer-ho, va haver de redactar un informe sobre el debat. Com va explicar la Lluïsa, havien de seleccionar els aspectes que representaven els punts forts i els punts febles de l'equip avaluat, i ho havien d'entregar un sol informe.
Per acabar la classe, la Lluïsa va fer alguns aclariments sobre el debat, i va donar algunes correccions per als propers debats.
REFLEXIÓ
Tal i com vaig pensar la setmana passada, m'hauré de posar les piles a l'hora d'exposar, ja que hi ha gent molt bona, i jo vull ser un d'ells.
La pronunciació, el to de veu, la gesticulació, ... són aspectes que estic tractant per poder expressar-me millor.
Referint-me als debats, crec que podré fer un bon paper, ja que els meus companys m'han demostrat que no és tan difícil com em pensava, i que fins i tot pot ser divertit tractar temes diversos.
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 9 de novembre estava dedicada a les exposicions orals del ¿qui ets tu? amb mig grup, el grup B.
Cadascú va explicar el procés que va utilitzar per a la creació de la redacció, les motivacions que el van portar a descriure aquella persona, etc.
Abans de tot això, cal dir que tots vam penjar fotografies de les persones que descrivíem, i abans de realitzar les exposicions explicàvem perquè havíem escollit aquelles fotografies.
REFLEXIÓ
Un cop comparada la meva exposició amb les dels meus companys, crec que l'hauria d'haver preparat amb més cura i precisió, ja que m'he quedat curt, i per culpa dels nervis no he pogut explicar-la com ho havia preparat.
Espero corregir aquest error per a futures exposicions, ja que personalment veig que una exposició ben feta i amb una bona pronunciació és més entretinguda i interessant que una de mal explicada i portada pels nervis.
La classe de la Lluïsa del dia 9 de novembre estava dedicada a les exposicions orals del ¿qui ets tu? amb mig grup, el grup B.
Cadascú va explicar el procés que va utilitzar per a la creació de la redacció, les motivacions que el van portar a descriure aquella persona, etc.
Abans de tot això, cal dir que tots vam penjar fotografies de les persones que descrivíem, i abans de realitzar les exposicions explicàvem perquè havíem escollit aquelles fotografies.
REFLEXIÓ
Un cop comparada la meva exposició amb les dels meus companys, crec que l'hauria d'haver preparat amb més cura i precisió, ja que m'he quedat curt, i per culpa dels nervis no he pogut explicar-la com ho havia preparat.
Espero corregir aquest error per a futures exposicions, ja que personalment veig que una exposició ben feta i amb una bona pronunciació és més entretinguda i interessant que una de mal explicada i portada pels nervis.
dissabte, 14 de novembre del 2009
dimecres, 11 de novembre del 2009
10 cançons per entretenir-se
| AUTOR | TíTOL |
| Tiziano Ferro | Ti Voglio Bene |
| Arctic Monkeys | Mardy Bum |
| Ne-Yo | Lie To Me |
| Huecco | Mirando al cielo |
| The Red Jumpsuit Apparatus | Your Guardian Angel |
| New Found Glory | Kiss me |
| Camila | Abrazame |
| Simon Webbe | Lay Your Hands |
| Milow | You Don’t Know |
| Vanilla Sky | A Thousand Miles |
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 6 de novembre va començar amb el repartiment dels treballs del llibre Com parlar bé en públic.
Tot seguit vam procedir a la recitació dels poemes, llegendes i faules. Els companys van deixar el llistó bastant alt, tot i que a alguns se'ls va entrebancar la recitació, degut als nervis que aquesta activitat suposa.
Algunes de les recitacions eren realment d'admirar, degut a que els locutors tenien o molta facilitat per memoritzar grans texts amb paraules o llengües complicades, o molta facilitat per expressar-se en públic.
Cal dir també que els companys avaluaven als recitadors, i en puntuaven la mirada, la posició, l'entonació, ... i altres aspectes importants a l'hora d'avaluar una recitació.
Tot seguit, la Lluïsa va voler mirar alguns blocs per avaluar-los. Va corregir per sobre el bloc de l'Àngel, i al fer-ho va veure que no podíem avaluar-los tots, o que seria molt difícil fer-ho, i va dir que ja ens diria com puntuaríem els blocs.
REFLEXIÓ
D'aquesta classe en trec una breu però profunda conclusió: haig de començar a treballar la recitació de la meva faula, ja que els companys han deixat el llistó alt, amb recitacions que m'han deixat bocabadat, com la se la Sònia, que demostrava una calma admirable a l'hora de fer la recitació.
Crec que em decantaré per Jorge Bucay, ja que el trobo un autor excel·lent per fer contes d'auto-ajuda.
La classe de la Lluïsa del dia 6 de novembre va començar amb el repartiment dels treballs del llibre Com parlar bé en públic.
Tot seguit vam procedir a la recitació dels poemes, llegendes i faules. Els companys van deixar el llistó bastant alt, tot i que a alguns se'ls va entrebancar la recitació, degut als nervis que aquesta activitat suposa.
Algunes de les recitacions eren realment d'admirar, degut a que els locutors tenien o molta facilitat per memoritzar grans texts amb paraules o llengües complicades, o molta facilitat per expressar-se en públic.
Cal dir també que els companys avaluaven als recitadors, i en puntuaven la mirada, la posició, l'entonació, ... i altres aspectes importants a l'hora d'avaluar una recitació.
Tot seguit, la Lluïsa va voler mirar alguns blocs per avaluar-los. Va corregir per sobre el bloc de l'Àngel, i al fer-ho va veure que no podíem avaluar-los tots, o que seria molt difícil fer-ho, i va dir que ja ens diria com puntuaríem els blocs.
REFLEXIÓ
D'aquesta classe en trec una breu però profunda conclusió: haig de començar a treballar la recitació de la meva faula, ja que els companys han deixat el llistó alt, amb recitacions que m'han deixat bocabadat, com la se la Sònia, que demostrava una calma admirable a l'hora de fer la recitació.
Crec que em decantaré per Jorge Bucay, ja que el trobo un autor excel·lent per fer contes d'auto-ajuda.
dimecres, 4 de novembre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
La classe de la Lluïsa del dia 30 d'octubre es va començar amb la lectura d'una poesia, però aquest cop no va ser ella la que va llegir, sinó jo. Vaig llegir una poesia d'en David Jou que em va enviar la Lluïsa, titulada Vaig creure en ells.
Un cop acabada la lectura, i després dels merescuts aplaudiments, la Lluïsa va recollir els treballs sobre el llibre Com parlar bé en públic. Un cop entregats, es va fer memòria de la diferència entre rondalla i conte: els dos són narracions amb l'objectiu de fer raonar als infants, però la rondalla té un caire més tradicional i es transmès de manera oral, i en canvi, el conte, és més curt.
Després la Lluïsa ens va fer reunir per grups de debat i escriure en un full els noms dels components de cada grup i el tema de debat. Tot seguit va demanar per escrit les parelles de l'exposició del territori i els temes que es tractarien. Aquí m'agradaria citar una petita queixa: si es demana constantment un estalvi de paper a Blanquerna, demanaria que no ens facin escriure en fulls separats els grups, noms i altres, ja que això ocasiona un mal ús de paper,ja que no s'aprofita tot.
Acte seguit, vam llegir un article de l'Albert Om sobre una llegenda urbana. Es titulava 10.000 euros, i tractava sobre una suposada parella que va tenir un malentès al restaurant de Ferran Adrià, El Bulli, i va acabar pagant 10.000 euros per dos vins.
Ja per acabar, vam llegir individualment el capítol "El lenguaje y las lenguas" del llibre "LINGÜÍSTICA. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios" de Jesús Tusón, per seleccionar les idees principals.
REFLEXIÓ
Aquesta classe m'ha servit per perdre, una mica, la por a llegir davant els meus companys.
M'ha agradat llegir la llegenda urbana sobre la parella d' El Bulli, ja que l'havia sentit, i ara he pogut veure que era simplement, una de les moltes llegendes urbanes que es van explicant per tot arreu.
La classe de la Lluïsa del dia 30 d'octubre es va començar amb la lectura d'una poesia, però aquest cop no va ser ella la que va llegir, sinó jo. Vaig llegir una poesia d'en David Jou que em va enviar la Lluïsa, titulada Vaig creure en ells.
Un cop acabada la lectura, i després dels merescuts aplaudiments, la Lluïsa va recollir els treballs sobre el llibre Com parlar bé en públic. Un cop entregats, es va fer memòria de la diferència entre rondalla i conte: els dos són narracions amb l'objectiu de fer raonar als infants, però la rondalla té un caire més tradicional i es transmès de manera oral, i en canvi, el conte, és més curt.
Després la Lluïsa ens va fer reunir per grups de debat i escriure en un full els noms dels components de cada grup i el tema de debat. Tot seguit va demanar per escrit les parelles de l'exposició del territori i els temes que es tractarien. Aquí m'agradaria citar una petita queixa: si es demana constantment un estalvi de paper a Blanquerna, demanaria que no ens facin escriure en fulls separats els grups, noms i altres, ja que això ocasiona un mal ús de paper,ja que no s'aprofita tot.
Acte seguit, vam llegir un article de l'Albert Om sobre una llegenda urbana. Es titulava 10.000 euros, i tractava sobre una suposada parella que va tenir un malentès al restaurant de Ferran Adrià, El Bulli, i va acabar pagant 10.000 euros per dos vins.
Ja per acabar, vam llegir individualment el capítol "El lenguaje y las lenguas" del llibre "LINGÜÍSTICA. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios" de Jesús Tusón, per seleccionar les idees principals.
REFLEXIÓ
Aquesta classe m'ha servit per perdre, una mica, la por a llegir davant els meus companys.
M'ha agradat llegir la llegenda urbana sobre la parella d' El Bulli, ja que l'havia sentit, i ara he pogut veure que era simplement, una de les moltes llegendes urbanes que es van explicant per tot arreu.
diumenge, 1 de novembre del 2009
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Anàlisi d'un anunci
EXPLICACIÓ DE L'ANUNCI:
Aquest anunci de la Associació de Nens amb Càncer (AFANOC), ens mostra al principi una nena a casa seva, estirada al llit i tocant-se els cabells. De sobte s'aixeca, mira per la finestra, somriu i se'n va corrents cap al lavabo a buscar el necesser. L'obre, tira les coses que hi té a dins al terra i n'agafa les estisores, amb les quals es comença a tallar els cabells. Va corrent a obrir la porta, i darrere d'aquesta es troba amb uns senyors amb un nen amb una gorra vermella. Els senyors, que estaven somrient, de cop i volta miren a la nena amb cara de sorpresa, però el nen segueix somrient. Es veu a la nena amb els cabells tallats i després enfoquen els cabells que té guardats a damunt de la samarreta. El nen de la gorra, s'ajup davant la nena, i aquesta li dona els cabells que tenia guardats. El nen els agafa i li posa la gorra vermella que tenia posada, i es veu que el nen és calb. Els dos es miren i somriuen. Al final, una veu en off diu: "no te pedimos más de lo que puedas ver.", mentre es mostra el logotip de la associació: niños con cáncer. ASOCIACION AFANOC i el telèfon per trucar.
ASPECTES FORMALS:
Aquest anunci es situa en una casa. Primer surt l'habitació dels pares, després el lavabo, el passadís, i el rebedor. Enseneyen que no es una casa gaire gran, que no és gent rica la que hi viu.
La música utilitzada és lenta, tocada amb piano i violí, i vol aconseguir treure els sentiments de la gent. El ritme de la música va augmentant ja que això provoca que hi hagi una implicació de l'espectador. Utilitza plans generals per enfocar el lloc on està la nena, plans detallats per remarcar el que fan els personatges, plans americans, primers plans curts i grans primers plans.
ANÀLISIS DELS PERSONATGES I MODELS QUE ENS TRANSMETEN:
La nena: jo crec que és la filla de la parella que es veu més endavant. Ella espera a un germà que adopten. Sap que té càncer i es va a tallar els per donar-li. Vol transmetre que l'ajuda que demanen és significativa, que no demanen una gran col·laboració.
El nen: és el nen que adopten. Té càncer, i al veure que la nena el vol ajudar a la seva manera, li dona la gorra. També juguen amb el doble sentit: el nen es tapa que es calb amb la gorra, i al veure que la nena li dona cabell (una ajuda), ell li dona la gorra, ja que gràcies a allò ja tindrà pèl, per poc que sigui. És a dir, que per petita i significativa que sigui l'ajuda, el nen podrà tirar endavant amb la cura de la malaltia.
Els pares: són comprensius i adopten un nen amb càncer, ja que volen ajudar a que tingui una millor vida.
ANÀLISI DEL DISCURS VERBAL:
Durant tot l'anunci no hi ha conversa, ja que amb el que es pot veure ja es pot captar la intenció de l'associació. L'eslògan final "no te pedimos más de lo que puedas ver." jo crec que fa referència a que no demanen gaire, només una petita col·laboració. Ho he entès així relacionant el " más de lo que puedas ver " amb el cabell de la nena, que és una aportació significativa ( no és ni una cura, ni diners, etc.)
Donen el telèfon de l'associació i per què necessiten l'ajuda.
VALORACIÓ PERSONAL:
Aquest anunci m'ha agradat molt. N'havia escollit d'altres, però m'he decidit per aquest perquè sap fer treure els sentiments de l'espectador per una bona causa. Al ser una nena petita la que es talla els cabells per ajudar fa que l'anunci sigui més proper.
Sincerament, aquest anunci m'ha deixat sense paraules. No se com expressar com em sento, simplement increible. Deixo que cadascú el valori a la seva manera, però crec que totes les valoracions que se'n puguin treure seran més que positives.
Fent referència als tòpics, em centraré en el que diu que: una imatge val més que mil paraules, ja que ens vol mostrar a través d'un fet hipotèticament real el que podem fer per col·laborar amb els nens amb càncer. Intenta sensibilitzar a l'espectador a través d'una imatge que descriu la felicitat que proporciona un senzill gest, tant per a la persona que col·labora com per a la persona que rep l'ajuda.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ I APROFUNDIMENT
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 26 d’octubre la separaré en 3 parts:
La primera part consta d’una introducció: com cada dia la Lluïsa pregunta si algú vol fer una lectura, i al veure que ningú respon ens recita una poesia sobre la natura. Tot seguit fa menció de la forma de redactar la descripció de ¿qui ets tu?, i ens dona 2 textos per facilitar l’elaboració de la redacció: un és un resum sobre les tipologies textuals, d’on en remarca el text narratiu i el text descriptiu i en fa una lectura ràpida amb breus explicacions, i l’altre és un text sobre la caracterització dels registres socials.
A la segona part de la classe ens havíem de reunir en grups de 5 i fer una llista de cançons que descrivissin persones. El meu grup el formaven l’Óscar, la Cristina, en Sergio, l’Adrià i jo. Entre els 5 hem pogut recordar La Flaca de Jarabe de Palo, Roxanne de Police, Laura de Lluís Llach, Carolina d’ M-Clan, Aina de Tomeu Penya, Lyla d’Oasis, Júlia de Lax N’Busto, entre d’altres. Els altres grups han anat dient cançons, i hem pogut observar que la descripció, normalment de noies, és un recurs força utilitzat en el món de la música.
Durant la tercera i última part, els alumnes de la Lluïsa hem hagut de llegir uns textos. 5 grups tenien textos de l’Imma Monsó i els altres 2 grups, incloent-hi el meu, teníem textos d’en Josep Maria Espinàs.
Els textos exposats al principi eren els de l’Imma. El primer grup ha pogut analitzar que el text es repartia en 2 parts, i cada una de les parts descrivia 2 sentiments: l’amor i la mort. El segon grup n’ha pògut extreure que l’autora descrivia els sentiments després de la mort del seu marit. El tercer grup tenia el fragment de les pàgines 28 i 29, que descrivia un moment en que els protagonistes encara no són parella i on l’autora utilitza molts detalls. El quart grup tenia un fragment on es descrivia un moment especial i on també es descrivia una cançó. L’últim grup dels textos de l’Imma Monsó tenia un fragment de les pàgines 36, 37, 38 i 39, on hi descrivia detalladament en Cometa , els seus amors, a la seva mare i els tipus d’home que ella volia.
Els textos d’en Josep Maria han sigut els últims en ser exposats. El primer grup ha explicat que el text descrivia en Vicenç Foix, i que ho feia d’una forma detallada: explicava des del punt de vista del poeta la seva forma de ser, com vestia, les seves manies... El meu grup, l’últim, però no per això el menys important, hem explicat als nostres companys que el nostre text tractava sobre la descripció d’en Sebastià. Hem explicat que descrivia al seu company com si fos una entrevista, que descrivia situacions passades, introduïa a molts personatges amb una breu explicació posterior, menciona les situacions de forma molt detallada i explica les feines d’en Sebastià.
REFLEXIÓ:
Aquesta classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital se m’ha fet més agradable i entretinguda que les anteriors,potser degut a que érem un grup reduït o potser degut a que hem hagut de participar-hi de forma activa durant el seu transcurs. També el fet de reunir-me en un grup petit i debatre amb ells sobre les cançons i els textos em deu haver fet estar més receptiu.
Aquesta classe de la Lluïsa del dia 26 d’octubre la separaré en 3 parts:
La primera part consta d’una introducció: com cada dia la Lluïsa pregunta si algú vol fer una lectura, i al veure que ningú respon ens recita una poesia sobre la natura. Tot seguit fa menció de la forma de redactar la descripció de ¿qui ets tu?, i ens dona 2 textos per facilitar l’elaboració de la redacció: un és un resum sobre les tipologies textuals, d’on en remarca el text narratiu i el text descriptiu i en fa una lectura ràpida amb breus explicacions, i l’altre és un text sobre la caracterització dels registres socials.
A la segona part de la classe ens havíem de reunir en grups de 5 i fer una llista de cançons que descrivissin persones. El meu grup el formaven l’Óscar, la Cristina, en Sergio, l’Adrià i jo. Entre els 5 hem pogut recordar La Flaca de Jarabe de Palo, Roxanne de Police, Laura de Lluís Llach, Carolina d’ M-Clan, Aina de Tomeu Penya, Lyla d’Oasis, Júlia de Lax N’Busto, entre d’altres. Els altres grups han anat dient cançons, i hem pogut observar que la descripció, normalment de noies, és un recurs força utilitzat en el món de la música.
Durant la tercera i última part, els alumnes de la Lluïsa hem hagut de llegir uns textos. 5 grups tenien textos de l’Imma Monsó i els altres 2 grups, incloent-hi el meu, teníem textos d’en Josep Maria Espinàs.
Els textos exposats al principi eren els de l’Imma. El primer grup ha pogut analitzar que el text es repartia en 2 parts, i cada una de les parts descrivia 2 sentiments: l’amor i la mort. El segon grup n’ha pògut extreure que l’autora descrivia els sentiments després de la mort del seu marit. El tercer grup tenia el fragment de les pàgines 28 i 29, que descrivia un moment en que els protagonistes encara no són parella i on l’autora utilitza molts detalls. El quart grup tenia un fragment on es descrivia un moment especial i on també es descrivia una cançó. L’últim grup dels textos de l’Imma Monsó tenia un fragment de les pàgines 36, 37, 38 i 39, on hi descrivia detalladament en Cometa , els seus amors, a la seva mare i els tipus d’home que ella volia.
Els textos d’en Josep Maria han sigut els últims en ser exposats. El primer grup ha explicat que el text descrivia en Vicenç Foix, i que ho feia d’una forma detallada: explicava des del punt de vista del poeta la seva forma de ser, com vestia, les seves manies... El meu grup, l’últim, però no per això el menys important, hem explicat als nostres companys que el nostre text tractava sobre la descripció d’en Sebastià. Hem explicat que descrivia al seu company com si fos una entrevista, que descrivia situacions passades, introduïa a molts personatges amb una breu explicació posterior, menciona les situacions de forma molt detallada i explica les feines d’en Sebastià.
REFLEXIÓ:
Aquesta classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital se m’ha fet més agradable i entretinguda que les anteriors,potser degut a que érem un grup reduït o potser degut a que hem hagut de participar-hi de forma activa durant el seu transcurs. També el fet de reunir-me en un grup petit i debatre amb ells sobre les cançons i els textos em deu haver fet estar més receptiu.
Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?
El text ens parla dels principals bàndols d’experts que s’han format al defensar o atacar a Internet: uns diuen que pot portar perjudicis al nostre desenvolupament, i d’altres es basen en la teoria de que la tecnologia es combinarà amb el cervell per tenir un augment de la capacitat intel•lectual.
Posen l’exemple de Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació y la Comunicació (TIC), y encesor de l’ Enciclopèdia britànica, que diu que li costa més posar-se a llegir i fa referència a l’article que va publicar: Is Google making us stupid? (¿Está Google tornant-nos tontos?), publicat a la revista The Atlantic. Diu també que aquest article ha originat molts debats a fòrums especialitzats.
Durant el text ens va opinant sobre si les tecnologies i Internet són bons o dolents per al cervell, tema del qual han sorgit molts debats i investigacions.
Al final diuen que ens acabarem barrejant amb la tecnologia per adquirir mes coneixements i fer-nos més intel•ligents.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepusoc/20081010elpepisoc_1/Tes
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que la informació adicional mai és dolenta, i Internet és un bon sistema per distribuir aquesta informació.
Les noves tecnologies signifiquen el progrés, i aixó crec que proporcionarà una millora de la qualitat de vida, ja que de moment fins ara ho ha fet.
Posen l’exemple de Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació y la Comunicació (TIC), y encesor de l’ Enciclopèdia britànica, que diu que li costa més posar-se a llegir i fa referència a l’article que va publicar: Is Google making us stupid? (¿Está Google tornant-nos tontos?), publicat a la revista The Atlantic. Diu també que aquest article ha originat molts debats a fòrums especialitzats.
Durant el text ens va opinant sobre si les tecnologies i Internet són bons o dolents per al cervell, tema del qual han sorgit molts debats i investigacions.
Al final diuen que ens acabarem barrejant amb la tecnologia per adquirir mes coneixements i fer-nos més intel•ligents.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepusoc/20081010elpepisoc_1/Tes
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que la informació adicional mai és dolenta, i Internet és un bon sistema per distribuir aquesta informació.
Les noves tecnologies signifiquen el progrés, i aixó crec que proporcionarà una millora de la qualitat de vida, ja que de moment fins ara ho ha fet.
Actualitat literària sobre hipertext a Lletra
Aquest es un text que tracta sobre l'hipertext, un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau, i està estructurat en 3 parts:
Al principi del text ens intenta introduir l’ hipertext com un artefacte molt útil i intel•lectualment seductor.
Després dona pas a unes breus definicions d’hipertext ordenades cronològicament. Diu que és: 1. Un model teòric per organitzar la informació.
2. Una abstracció que defineix una forma ideal d’obtenir informació a través del ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics que serveixen per crear documents digitals.
4. Els documents digitals resultants.
Al final del text ens exposen informació sobre la literatura hipertextual i la hiperliteratura.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/hipertext
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que l'hipertext és una forma útil de comprimir la informació i alhora també d'afegir-ne més.
Introduir hipertextos als escrits pot enriquir-los molt, ja que qualsevol dubte que tingués el lector podria ser consultat, en cas de que l'autor ho hagi afegit, a l'hipertext.
Al principi del text ens intenta introduir l’ hipertext com un artefacte molt útil i intel•lectualment seductor.
Després dona pas a unes breus definicions d’hipertext ordenades cronològicament. Diu que és: 1. Un model teòric per organitzar la informació.
2. Una abstracció que defineix una forma ideal d’obtenir informació a través del ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics que serveixen per crear documents digitals.
4. Els documents digitals resultants.
Al final del text ens exposen informació sobre la literatura hipertextual i la hiperliteratura.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/hipertext
OPINIÓ PERSONAL
Jo crec que l'hipertext és una forma útil de comprimir la informació i alhora també d'afegir-ne més.
Introduir hipertextos als escrits pot enriquir-los molt, ja que qualsevol dubte que tingués el lector podria ser consultat, en cas de que l'autor ho hagi afegit, a l'hipertext.
Qui és ella?
Si ella somriu, jo somric...
Si ella pateix, jo pateixo; si ella plora, jo ploro; ... i així em podria passar relacionant verbs fins al final del text.
Ella és com la meva germana petita i es diu Irene. És una noia que no penso deixar marxar mai del meu costat ja que sense ella falta una part de mi, i tot i el seu caràcter fort, i a vegades un xic irritant, sap fer-me sentir bé al seu costat, estimat, i això és una qualitat que no he sabut trobar en gaires més amics, tot i que a ella la considero més que una amiga.
No sabria dir un motiu concret pel qual em senti tan i tan bé amb ella, ja que segurament en seran més d’un, però el que si és cert, és que la gran quantitat de dies que he passat al seu costat durant aquests 2 anys i escaig que fa que em suporta em fan voler cuidar-la com si es tractes d’una nina de porcellana d’edició especial, que l’has de protegir a totes hores, ja que un cop trencada no la pots tornar a tenir mai més.
Crec que amb aquesta breu definició sentimental els lectors d'aquest text us podreu fer una idea de la importància que té la Irene per mi. Sapigueu també que l’estimo tal i com és, i que faré el que faci falta per veure-la feliç , ja que sinó em sentiria igual d’inservible que un poll al cap d’un calb.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
La classe de la Lluïsa del dia 23 d'octubre es va basar bàsicament en l’observació del debat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra durant la final de la IV Edició de la Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats.
Abans d’això, però, la Lluïsa ens va remarcar la importància que té actualitzar bé el bloc i va recordar-nos que s’ha de fer amb constància. Va dir-nos que no serveix copiar els apunts, o simplement fer un breu resum, sinó que s’ha de repartir el text en 3 parts importants: una descripció, un aprofundiment sobre el tema i la reflexió final que se’n pot extreure.
Després de remarcar el tema del bloc, la Lluïsa va resoldre alguns dubtes, i tot seguit, ens va començar a introduir en el tema principal de la classe: els debats.
Ens va introduir el vídeo amb una breu explicació i va dir-nos que estiguéssim atents, ja que com més endavant hem de fer debats a classe, en podríem extreure bones idees per més endavant.
Al final dels debats, la Lluïsa ens va donar un manual de participació de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives d’Universitaris.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
La Universitat de les Illes Balears va ser l’encarregada d’acollir aquesta IV edició, que pretenia debatre si ¿es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge.
El vídeo s’inicia amb una presentació de la rectora. Tot seguit dona pas a Josep Castells, que fa una introducció, on hi resumeix el transcurs de la lliga, fa una explicació de com són els debats i dona pas a la Universitat de Barcelona perquè iniciï el debat.
Els equips dels debats estan formats per 5 membres: 2 oradors, 2 investigadors i 1 suplent. Els oradors són els únics que poden parlar durant el seu torn i els investigadors i el suplent només poden interpel•lar durant el torn de l’altre equip.
Els debats s’obren amb 2 torns d’introducció, un per a cada equip, de 5 minuts cada torn. Després hi ha 4 torns successius de refutacions on es pot interpel•lar abans de l’últim minut, que és el minut protegit. Les interpel•lacions hauran de ser de 15 segons com a màxim.
També demanen que no es parli ni entre els equips ni el públic, ja que fer-ho seria una falta de respecte i una penalització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut resoldre alguns dubtes sobre l’actualització del bloc i també he aprofundir coneixements sobre el funcionament dels debats.
A més, el manual que ens va donar ens informa sobre les funcions de cada membre de l’equip, de la forma d’exposar els debats, de la preparació que es necessita dur a terme a l’hora de preparar un debat i altres aspectes importants que més endavant em serviran per fer els debats que hem de preparar amb el meu grup.
La classe de la Lluïsa del dia 23 d'octubre es va basar bàsicament en l’observació del debat entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra durant la final de la IV Edició de la Lliga de Debat Universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats.
Abans d’això, però, la Lluïsa ens va remarcar la importància que té actualitzar bé el bloc i va recordar-nos que s’ha de fer amb constància. Va dir-nos que no serveix copiar els apunts, o simplement fer un breu resum, sinó que s’ha de repartir el text en 3 parts importants: una descripció, un aprofundiment sobre el tema i la reflexió final que se’n pot extreure.
Després de remarcar el tema del bloc, la Lluïsa va resoldre alguns dubtes, i tot seguit, ens va començar a introduir en el tema principal de la classe: els debats.
Ens va introduir el vídeo amb una breu explicació i va dir-nos que estiguéssim atents, ja que com més endavant hem de fer debats a classe, en podríem extreure bones idees per més endavant.
Al final dels debats, la Lluïsa ens va donar un manual de participació de la lliga de debats universitaris de la Xarxa Vives d’Universitaris.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
La Universitat de les Illes Balears va ser l’encarregada d’acollir aquesta IV edició, que pretenia debatre si ¿es poden mantenir les condicions actuals d’accés a l’habitatge.
El vídeo s’inicia amb una presentació de la rectora. Tot seguit dona pas a Josep Castells, que fa una introducció, on hi resumeix el transcurs de la lliga, fa una explicació de com són els debats i dona pas a la Universitat de Barcelona perquè iniciï el debat.
Els equips dels debats estan formats per 5 membres: 2 oradors, 2 investigadors i 1 suplent. Els oradors són els únics que poden parlar durant el seu torn i els investigadors i el suplent només poden interpel•lar durant el torn de l’altre equip.
Els debats s’obren amb 2 torns d’introducció, un per a cada equip, de 5 minuts cada torn. Després hi ha 4 torns successius de refutacions on es pot interpel•lar abans de l’últim minut, que és el minut protegit. Les interpel•lacions hauran de ser de 15 segons com a màxim.
També demanen que no es parli ni entre els equips ni el públic, ja que fer-ho seria una falta de respecte i una penalització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut resoldre alguns dubtes sobre l’actualització del bloc i també he aprofundir coneixements sobre el funcionament dels debats.
A més, el manual que ens va donar ens informa sobre les funcions de cada membre de l’equip, de la forma d’exposar els debats, de la preparació que es necessita dur a terme a l’hora de preparar un debat i altres aspectes importants que més endavant em serviran per fer els debats que hem de preparar amb el meu grup.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
EL DIA A DIA AMB LA LLUÏSA
DESCRIPCIÓ
Aquesta setmana només hi ha hagut una classe de Comunicació oral, escrita i digital, ja que dilluns va ser festa, ja que era la Mare de Déu de Pilar.
El divendres 16 d'octubre vam seguir amb els apunts de la setmana passada sobre La llengua que han de saber els mestres . Vam continuar amb els punts 7, 8 i 9 que ens faltaven de l'expressió oral i vam fer els punts 1, 2, 3 i 10 de l'expressió escrita.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
- L'ús de frases fetes com "tocar el dos" i l'ús de refranys com "tal faràs tal trobaràs" donen vitalitat al llenguatge.
- En català,l'adverbi mai ha de portar el no si té sentit negatiu.
- CASTELLÀ: Tengo ganas de que llegue. CATALÀ: Tinc ganes que arribi (sense el de)
- Redactar és ordenar el pensament. Per redactar s'han d'aclarir les idees, pensar les paraules clau, escollir un vocabulari adequat, etc. Quan ja hem acabat s'ha de REVISAR el text, que ha de tenir: adequació (adaptar el text a la situació), coherència (sense contradiccions) i cohesió (puntuació i verbs correctes).
- La puntuació és l'intent de gravar l'entonació en el text escrit.
Al final de classe la Lluïsa ens va proposar les preguntes per parelles:
- Teniu algun llibre de rondalles?
- Coneixeu algun autor que les hagi recollit?
- Quina és la diferència entre rondalla i llegenda?
- Coneixeu alguna llegenda lligada al territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?
A partir d'aquestes preguntes vaig saber dos autors de rondalles, Pep Coll i Joan Amades, i que la llegenda no és sempre certa, té un element històric i és d'un lloc concret, i que, en canvi, la rondalla no té localització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut observar que l'expressió oral i escrita del català és quasi bé un art, i que hem falta molta pràctica per a tenir una correcta utilització de la nostra llengua.
Aquestes classes em fan veure que s'està perdent l'ús correcte del català, i m'adono que jo en sóc un rotund col·laborador, cosa que a partir d'ara penso anar canviant poc a poc, ja que com diu el refrany: DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA !
Aquesta setmana només hi ha hagut una classe de Comunicació oral, escrita i digital, ja que dilluns va ser festa, ja que era la Mare de Déu de Pilar.
El divendres 16 d'octubre vam seguir amb els apunts de la setmana passada sobre La llengua que han de saber els mestres . Vam continuar amb els punts 7, 8 i 9 que ens faltaven de l'expressió oral i vam fer els punts 1, 2, 3 i 10 de l'expressió escrita.
CONCEPTES D'APROFUNDIMENT:
- L'ús de frases fetes com "tocar el dos" i l'ús de refranys com "tal faràs tal trobaràs" donen vitalitat al llenguatge.
- En català,l'adverbi mai ha de portar el no si té sentit negatiu.
- CASTELLÀ: Tengo ganas de que llegue. CATALÀ: Tinc ganes que arribi (sense el de)
- Redactar és ordenar el pensament. Per redactar s'han d'aclarir les idees, pensar les paraules clau, escollir un vocabulari adequat, etc. Quan ja hem acabat s'ha de REVISAR el text, que ha de tenir: adequació (adaptar el text a la situació), coherència (sense contradiccions) i cohesió (puntuació i verbs correctes).
- La puntuació és l'intent de gravar l'entonació en el text escrit.
Al final de classe la Lluïsa ens va proposar les preguntes per parelles:
- Teniu algun llibre de rondalles?
- Coneixeu algun autor que les hagi recollit?
- Quina és la diferència entre rondalla i llegenda?
- Coneixeu alguna llegenda lligada al territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?
A partir d'aquestes preguntes vaig saber dos autors de rondalles, Pep Coll i Joan Amades, i que la llegenda no és sempre certa, té un element històric i és d'un lloc concret, i que, en canvi, la rondalla no té localització.
REFLEXIÓ:
Gràcies a aquesta classe he pogut observar que l'expressió oral i escrita del català és quasi bé un art, i que hem falta molta pràctica per a tenir una correcta utilització de la nostra llengua.
Aquestes classes em fan veure que s'està perdent l'ús correcte del català, i m'adono que jo en sóc un rotund col·laborador, cosa que a partir d'ara penso anar canviant poc a poc, ja que com diu el refrany: DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA !
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Un toc d'humor
Aquí us deixo un tros de Friends.
El moment és de Joey :)
Espero que us agradi i que us faci distreure-us en aquestes pesades hores d'universitaris.
dijous, 8 d’octubre del 2009
Breu reflexió
De moment la formació a Blanquerna s'està fent una mica dura: horaris, treballs, lectures, etc.
La majoria d'assignatures són interessants i entretingudes, a accepció d'alguna, però intento creure i fer veure que ho són.
Em sento molt bé amb el tracte dels mestres però els demanaria que ens deixessin descans a les classes, perquè 2 hores seguides es fa pesat i a vegades avorreix.
:)
La majoria d'assignatures són interessants i entretingudes, a accepció d'alguna, però intento creure i fer veure que ho són.
Em sento molt bé amb el tracte dels mestres però els demanaria que ens deixessin descans a les classes, perquè 2 hores seguides es fa pesat i a vegades avorreix.
:)
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Conversa Joey i cassete
La conversa és entre Joey Tribbiani i un cassete, quan Joey intenta aprendre francés, i diu:
- Ahora contaremos hasta cinco:
Un, deux, trois, quatre, cinq.
- Yah, bunt, bla, flu, flenc !
- (jajajajajaja)
- Buen trabajo.
- Gracias
divendres, 2 d’octubre del 2009
CONTE PER REFLEXIONAR: L’elefant encadenat
CONTE PER REFLEXIONAR:
L’elefant encadenat
Quan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una mida i una força
descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes.
L’estaca, però, només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se
amb facilitat de l’estaca i fugir.
El misteri encara em sembla evident.
Què el subjecta, doncs?
Per què no fuig?
Quan jo tenia cinc o sis anys encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.
Llavors vaig fer la pregunta òbvia: «Si està ensinistrat... per què el lliguen?».
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb al
tres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta:
L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant
indefens acabat de néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va estirar i suar tractant d’alliberar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta per a ell.
Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creu que no pot.
Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai més ha tornat a qüestionar-se seriosament aquell record. Mai, mai més va tornar a posar a prova la seva força...
Jorge Bucay
dimarts, 29 de setembre del 2009
SESSIÓ 2
IMATGE MANIPULADA AMB GIMP2
Procés de transformació: He obert la imatge i li he aplicat 2 efectes especials a partir de la opció "filtros" tal i com se'm demanava. He aplicat 2 canvis a partir de la opció "realzar": "quitar bandas" i "máscara de desenfoque".
Mides de la imatge: 165 píxels x 220 píxels
37,2 KB
dijous, 17 de setembre del 2009
Presentació inicial: LES NOVES TECNOLOGIES
Les noves tecnologies per a mi són unes eines molt útils en l'actualitat, ja que ens permeten la millora i perfeccionament de les tasques diàries, o simplement fan que siguin més entretingudes.
Els reproductors de música MP3 i MP4, la televisió, l'ordinador portàtil, les càmeres digitals, el telèfon mòbil, etc., molts d'ells estan presents en el dia a dia, i des de ben petit he tingut una certa facilitat per a la seva correcta utilització, que m'ha permès dominar una sèrie d'aparells on constantment es van fen avenços, i que de ben segur que hem serà útil per al futur, ja que cada cop es necessitarà saber utilitzar-ne més, i es deixaran enrere les seves antigues aplicacions.
Les millores que han proporcionat les noves tecnologies a la actualitat són evidents, com per exemple en la telefonia mòbil, els reproductors de música, imatge i vídeo, les càmeres digitals... i cada cop van en augment, així que recomanaria que la gent que no domina gaire el tema, intentés posar-se al dia i dominar alguns programes d'ordinador, càmeres digitals, estris de cuina, etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
